Els desastres naturals no són tan naturals

El dimarts 24 de desembre del 2013, a les dues de la matinada, un policia vestit de paisà es va topar amb uns veïns que tallaven un carrer a Flores, el barri de Buenos Aires on va néixer el papa Francesc. L'agent, fora de servei i embogit, va treure la pistola de 9 mil·límetres, va disparar i va matar un dels membres del piquet, Ángel Duarte, de 40 anys.

La història d'aquesta mort té a veure amb l'abús d'autoritat, però també amb l'escalfament global. Una onada de calor va assotar el nord i el centre de l'Argentina des de finals del 2013 fins a l'inici del 2014. Va ser el desembre més calorós des que existeixen els registres, amb les temperatures disparades més de 2,5 graus per sobre de la mitjana de referència 1961-1990. El Servei Meteorològic Nacional va decretar l'alerta vermella a Buenos Aires per l'onada de calor.

Les altes temperatures van provocar diversos morts. L'augment del consum d'electricitat per encendre l'aire condicionat va causar talls de llum. I les contínues apagades van provocar protestes veïnals, amb barricades de pneumàtics cremant als carrers. I tot per l'augment del CO₂ en l'atmosfera del planeta, segons els científics. L'escalfament global ja no és una entelèquia, sinó un fenomen real de conseqüències explosives.

Des del 1995, 606.000 persones han perdut la vida en desastres meteorològics, potenciats per l’escalfament

“Des que es va dur a terme la primera conferència internacional sobre canvi climàtic el 1995, 606.000 persones han perdut la vida i 4.100 milions de persones han resultat ferides, han perdut la casa o han necessitat assistència d'emergència a conseqüència d'algun desastre meteorològic”, segons l'últim informe de l'Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres (UNISDR). L'estudi, amb xifres duríssimes, es va presentar una setmana abans de l'inici de la Cimera del Clima de París, de la qual s'espera un nou acord internacional per retallar les emissions de CO₂.

“A llarg termini, un acord a París per reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle representarà una contribució considerable a la reducció de pèrdues i danys ocasionats pels desastres, que en part estan impulsats per l'escalfament del planeta i per l'elevació del nivell del mar”, va proclamar la sueca Margareta Wahlström, directora de la UNISDR.

L'informe de l'organisme de les Nacions Unides assenyala que entre el 2005 i el 2014 es va registrar una mitjana de 335 desastres meteorològics al món, gairebé el doble que entre el 1985 i el 1995. Això vol dir que el canvi climàtic ha duplicat en 20 anys les inundacions, les tempestes, les onades de calor i les sequeres? Molt pocs membres de la comunitat científica s'atrevirien a respondre que sí.

La bíblia en aquest camp és el Butlletí de la Societat Meteorològica dels EUA, que cada any radiografia catàstrofes naturals per esbrinar si no eren tan naturals com semblaven. L'informe d'aquest any, Explicant esdeveniments extrems del 2014 des d'una perspectiva climàtica, ha trobat 14 desastres vinculats probablement a l'escalfament global, d'un total de 28 analitzats per científics de tot el món.

L'onada de calor a l'Argentina “va ser cinc vegades més probable” pel canvi climàtic provocat per l'ésser humà, segons aquest informe. El document també alerta que el risc de temperatures anuals rècord a Europa –com va passar el 2014– “es va incrementar en gran mesura pel canvi climàtic”. A Espanya, el 2014 va ser extremament càlid, amb una temperatura mitjana de 15,96 graus, 1,33 graus per sobre dels valors normals, segons l'Agència Estatal de Meteorologia. Va ser el segon any més càlid des que hi ha registres.

L’onada de calor a l’Argentina “va ser cinc vegades més probable” pel canvi climàtic, segons un estudi

“La major part dels estudis que analitzen onades de calor conclou que els humans estem fent aquests esdeveniments més probables o més intensos”, explica Stephanie Herring, principal autora de l'informe i investigadora de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA. “No obstant això, en altres tipus d'esdeveniments, com les tempestes hivernals, no hi trobem l'empremta humana tan sovint”, reconeix Herring.

El seu equip sí que creu que els inusuals tres huracans que van colpejar Hawaii el 2014 van ser “substancialment més probables a causa del canvi climàtic”. Entre aquests fenòmens va destacar el cicló tropical Iselle, que va escombrar l'arxipèlag a l'agost i va destruir el 60% dels cultius de papaia, fet que va arruïnar els agricultors més pobres, sense assegurança contra desastres naturals.

Jakarta, la capital d'Indonèsia, amb 10 milions d'habitants, també va patir els efectes del canvi climàtic, segons els científics. La ciutat va rebre pluges insòlites entre el 10 i el 20 de gener del 2014. Milers d'edificis i infraestructures van quedar inundats, fet que va paralitzar l'urbs. Un total de 26 persones va morir i les pèrdues econòmiques van arribar als 384 milions de dòlars, segons les autoritats. “Les inundacions devastadores a Jakarta són més probables a causa del canvi climàtic”, sentencia l'informe, que es basa en registres històrics i models matemàtics complexíssims.

Els científics també creuen que l'escalfament global va estar darrere del diluvi caigut la tardor del 2014 a les muntanyes franceses Cevenes, de la sequera a l'Àfrica oriental i de les asfixiants onades de calor viscudes a Austràlia i l'Àsia. Les regions pobres van registrar la major part de les víctimes. “Els països en desenvolupament són sovint més vulnerables als esdeveniments meteorològics extrems, perquè estan més mal adaptats”, lamenta Peter Stott, coautor de l'informe i climatòleg del Met Office, el servei meteorològic del Regne Unit.