Recuperar la il·lusió de trepitjar un cinema

“Reality ends here” és el gran rètol que hi ha a la porta d'entrada del cinema barceloní Phenomena perquè tot aquell que la creui sàpiga que a partir d'aquest punt s'endinsa en l'experiència del cinema. El Phenomena va obrir fa un any al barri de la Sagrada Familia, on hi havia el cinema Nàpols, amb la intenció de “recuperar la màgia d'anar al cinema”, defineix el seu promotor, el cineasta Nacho Cerdà. Un encant perdut a partir de la reconversió dels grans cinemes en multisales i, més encara, amb les possibilitats que hi ha per veure cinema per Internet i en tota classe de suports. “L’obsessió per la fragmentació del públic, l’excés d'oferta a tota hora, la filosofia de consum industrialitzat ha convertit aquests temples en poc més que un supermercat on tot es ven”, afirma Cerdà en el pròleg del llibre El cinema segons Phenomena. Un viatge a la il·lusió en 40 pel·lícules (Timun Mas).

El llibre, escrit pel crític de cinema Jordi Batlle i on col·laboren personalitats de diferents àmbits i apassionats pel cinema, explica el fenomen del Phenomena a través de 40 pel·lícules que s'han exhibit a la sala. Una cuidada edició de tapa dura que combina textos, fotografies de les pel·lícules a l’estil de fitxes (Tiburón, Retorn al futur, Els goonies, El colós en flames i La vida de Brian, entre les 40) i retalls de les publicacions de l'època. “És un homenatge al projecte”, resumeix l'editor José López Lara.

El Phenomena va obrir fa un any on hi havia el cinema Nàpols de Barcelona, després d'una etapa itinerant de quatre anys per sales que es llogaven per a una cita cinèfila mensual

El Phenomena, amb una gran sala per a 400 persones, va néixer físicament fa un any en la ubicació actual però va tenir una etapa itinerant de quatre anys. Va ser el 2010 quan el seu promotor es va embolicar en aquesta experiència singular: llogar sales de Barcelona, com el desaparegut cinema Urgell –o fins i tot el Palau de Congressos– i convocar una cita cinèfila mensual, que en la seva estrena va reunir 1.400 persones per veure un programa doble contundent: Tiburón i Alien. Cinèfils que volien recuperar la forma de veure una pel·lícula en sales grans i l'acte social que suposava anar al cinema. “Anàvem de sala en sala, convocant els esdeveniments per les xarxes socials; al principi era una pel·lícula al mes però, de vegades, fins a quatre. Era variable i depenia de moltes coses, entre les quals, la negociació amb les distribuïdores”, recorda el seu promotor a l'avantsala del Phenomena. I així fins a recuperar l'antic cinema Nàpols i sotmetre’l a una profunda intervenció de fons i forma: el Phenomena té equips digitals moderns, a més de dos projectors de 35 i 70 mil·límetres, i ha recuperat l'aspecte d'una sala clàssica de fa 30 anys. No hi falta la cortina vermella sobre la pantalla, els entapissats, les catifes fosques i les butaques a l'avantsala, tot força art déco.

Durant el seu primer any, pel Phenomena han passat 90.000 persones i s'han projectat 300 pel·lícules, on s'alternen estrenes, reestrenes, cicles i convidats d'honor en conferències. “Estem satisfets, no tant pels espectadors com perquè hem recuperat l'essència d'anar al cinema”, afegeix Cerdà. No són els únics que han apostat, en plena crisi, per rescatar el cinema en grans sales: hi ha iniciatives semblants a Europa i els Estats Units, com el Beverly Cinema, regentat per Quentin Tarantino, a Los Angeles, o el Prince Charles Cinema de Londres.