Berlín pretén millorar l’oferta a Ankara perquè freni els refugiats

Europa va escenificar aquest diumenge la seva nova relació amb Turquia i li va oferir 3.000 milions d'euros i altres avantatges si conté el flux de refugiats. Alemanya vol més coses: va convocar una minicimera per forjar un front i millorar substancialment l'oferta econòmica, sempre que Turquia controli les seves fronteres. Malgrat l'oposició feroç del bloc de l'Est, la cancellera Angela Merkel vol poder endur-se els refugiats en origen acollint unes 400.000 persones amb dret a asil, segons algunes fonts, que procedeixin directament de Turquia, evitant les màfies. La Comissió detallarà el pla, voluntari, d'aquí 15 dies.

En la difícil i tempestuosa relació entre aquestes dues criatures de la geopolítica que són Orient i Occident, Turquia ha estat fonamental per a Europa, però alhora aquest vincle ha estat sempre un imant per a una gran quantitat de problemes. La cimera entre la UE i Turquia és la confirmació d'un canvi de tendència, després d'anys tortuosos, que han millorat sobtadament amb l'esclat de la crisi de refugiats. Turquia feia temps que flirtejava amb Moscou, fregant-se les mans amb el gas rus, farta dels advertiments de Brussel·les sobre els drets civils, sobre el Kurdistan i sobre els plans de Recep Tayyip Erdogan per convertir el règim presidencialista de facto en un de iure. L'enderrocament d'un caça rus ha posat de manifest els problemes de la relació amb Moscou. I la crisi de refugiats li retorna protagonisme a Europa: la cimera de Brussel·les va escenificar aquest “nou començament” en les relacionis entre la UE i Turquia, segons el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu.

“Compartim el destí del continent europeu i els desafiaments geopolítics, incloent-hi l'afer migratori”, va dir Davutoglu amb la fanfàrria de les grans ocasions. El primer ministre va tornar al seu país amb un pom de promeses sota el braç: la UE, que fins fa poc feia el ronsa per 1.000 milions, ofereix ara 3.000 milions d'euros “inicialment”, tot i que amb prou feines hi ha detalls sobre aquest tema. “No és diners a canvi de refugiats, això seria immoral; es tracta de millorar les condicions per als refugiats sirians”, va apuntar el president del Consell Europeu, Donald Tusk.

Els socis es comprometen a liberalitzar els visats un any abans del previst, sempre que Ankara avanci al 2016 l'aplicació dels acords de readmissió: ha d'acceptar els immigrants irregulars sense dret a asil que hagin creuat a Europa per territori turc. I es reobre el procés d'adhesió de Turquia a la UE, després d'anys encallat. Tanta generositat té un objectiu: que Ankara s'involucri més en la crisi de refugiats, fins i tot si això vol dir que cal passar per alt les vulneracions de drets en la Turquia d'Erdogan.

Més de 876.000 immigrants han arribat a Europa pel Mediterrani, segons l'ACNUR. Tusk va explicar que les arribades totals superen els 1,5 milions. La destinació principal és Alemanya: Merkel, cada vegada més nerviosa per aquest afer, va pressionar de valent en favor de Turquia, dins i fora de la reunió. Berlín va organitzar una minicimera paral·lela: un front que busca millores substancials per a Ankara sempre que compleixi les seves promeses.

Alemanya vol que la UE ofereixi un programa ambiciós de reassentament, per acollir refugiats que siguin a Turquia si millora el control de fronteres. Merkel ha ficat en aquest grup països d'entrada (Grècia), de trànsit (Àustria) i les destinacions preferides (Suècia, Finlàndia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i la mateixa Alemanya), amb escàs èxit, segons les fonts consultades. Així i tot, la Comissió va recollir el guant: d'aquí 15 dies prepararà una proposta per als països que, voluntàriament, vulguin explorar la possibilitat de portar directament de Turquia els refugiats.