Combatre l’Estat Islàmic més enllà de la guerra

Els tambors de la guerra que fan sonar França i el Regne Unit acaparen l'atenció a Europa. Davant d'això, la Unió per la Mediterrània (UpM) ha commemorat aquest dijous el vint aniversari amb un compendi de veus veteranes que han encoratjat a aplicar mesures polítiques i econòmiques per “desmuntar la ideologia radical”, com ha apuntat Iussuf Amrani, membre del gabinet del rei del Marroc: “De què ha servit la participació militar francesa a Mali? De poc, perquè no ha anat acompanyada d'una cooperació en seguretat, en la construcció d'un espai democràtic i del desenvolupament econòmic”.

El plat fort de les jornades de la UpM ha estat la reunió dels ministres d'Exteriors dels estats membres de la UpM. L'efemèride –20 anys del Procés de Barcelona– i l'actualitat geopolítica convidaven a una reunió de caps de govern. Sergi Farré, assessor diplomàtic de la UpM, explica que aquesta opció “no ha estat mai damunt la taula. Per qüestions d'agenda, és molt difícil mobilitzar aquests polítics. I tampoc és l'habitual a la UpM”. Davant els esforços de França per construir una aliança militar a Síria, parers com el d'Amrani van prendre la paraula a l'escenari de la UpM. L'exministra socialista francesa Elisabeth Guigou, actual presidenta del comitè d'Afers Exteriors de l'Assemblea Nacional, i presidenta de la fundació Anna Lindh, ha assumit una posició diferent a la del president Hollande. Guigou no ha plantejat l'opció militar i ha assegurat que “l'estabilitat econòmica i social són la base de l'estabilitat general”.

Federica Mogherini, Alta Representant de la UE, ha apuntat que “la via econòmica és la millor manera per evitar la violència i donar un futur als joves”. Guigou li ha respost que “no n'hi ha prou amb liberalitzar el comerç. Cal una agenda global: industrialitzar aquests països com va fer el Japó amb el sud d'Àsia o Alemanya amb l'Europa Central”. Guigou proposa un pla d'intercanvi de tecnologia, programes de coproducció, concessió de permisos de residència a la UE per a emprenedors i professionals liberals i l'expansió dels programes d'intercanvi d'universitaris: “La propaganda radical es combat formant els joves en el debat públic”.

El principal problema: la manca d'integració

L'exsecretari general de l'OTAN i excap de la diplomàcia europea, Javier Solana, ha explicat que “el principal problema continua obert [des del 1995]: la manca d'integració entre els països del sud de la Mediterrània. Sense aquesta integració, amb el petit intercanvi comercial actual, és difícil aplicar millores”. Mogherini coincideix amb Solana en el problema de la integració: “El Mediterrani és la regió menys integrada del món [...] És la regió més perillosa del món. Si no assumim la nostra responsabilitat, algú altre ho farà”.

Amrani planteja que el Marroc és el model de transició democràtica i estabilitat en el poder: “La democratització del Marroc és irreversible. És el país de la regió que ha fet més reformes democràtiques. Hi ha estabilitat. I per què? Per la cooperació amb la UE en economia, immigració, espai aeri”. Amrani recorda que el Marroc ha sol·licitat a la UE un tracte de soci especial que pot ser un referent per fer progressar el Mediterrani: “Compartir-ho tot menys les institucions”.

L'Estat Islàmic durarà dècades

Preguntat per EL PAÍS, Solana ha assegurat que les accions militars dels Estats Units contra Daeix hi aportaran els seus fruïts, sobretot perquè estan limitant recursos econòmics com la venda de petroli. Tot i això, Solana està convençut que no es produirà una intervenció terrestre. Solana subratlla que la lluita militar contra l'Estat Islàmic és especialment important a l'Iraq: “Raqqa no és la seva capital, és el seu centre per als comunicats de premsa”. L'exministre d'Exteriors egipci Ahmed Aboul Gheit, també ha volgut apuntar que el fonamentalisme no s'extingirà únicament posant el focus d'atenció a Síria sinó també a l'Iraq i Líbia. Aboul Gheit s'ha mostrat especialment pessimista: “El terrorisme i Daeix estaran amb nosaltres anys, fins i tot dècades. Hi ha milions de persones desesperades al Mediterrani”.

Aboul Gheit ha recordat els moments de bloqueig que ha tingut la UpM per culpa dels conflictes polítics, en especial pel xoc entre Israel i Palestina: “La UpM hauria de recuperar el problema palestí perquè, sens dubte, és el principal problema. Hi ha ira, veritable ira, per la pobresa que s'hi pateix”. Representant el govern d'Israel hi havia com a ponent Vered Swid, directora general per a l'Avenç de la Dona. Swid no vol valorar detalls polítics vinculats a l'islam però apunta que és fonamental promoure la implicació de les dones en política a tot el Mediterrani: “Les dones tenen una manera d'afrontar els conflictes menys agressiva, més basada en l'esforç”.

Sense Colau i sense Mas

El secretari de Swid em pregunta per què Ada Colau no assisteix a les jornades: “Ens hauria agradat trobar-nos amb ella”. L'alcaldessa de Barcelona no ha assistit a la reunió de l'UpM i tampoc hi ha anat el president de la Generalitat. L'UpM confirma que la Generalitat no va sol·licitar la presència de Mas. El president català ha delegat la seva participació en Roger Albinyana, secretari d'Afers Exteriors de l'Executiu català.