La Fiscalia demana penes de fins a 108 anys per la venda de dades sanitàries

Una de les derivades del cas Pitiüsa (la xarxa més gran de tràfic il·legal de dades desarticulada a Espanya) arriba a judici. I els acusats –quatre detectius privats catalans– afronten peticions de presó insòlites per comprar i vendre historials mèdics de pacients de la sanitat pública, inclosos menors d'edat. La Fiscalia demana la xifra de 108 anys de presó per al principal traficant de dades sanitàries, Jordi Agustí. Aquest investigador privat de 59 anys es feia passar per metge per aconseguir, amb una trucada de telèfon, que els professionals sanitaris li facilitessin informació confidencial dels pacients. El fiscal assenyala que Agustí venia les dades a altres detectius, i que aquestes acabaven en mans d'asseguradores.

—Doctora Martí? Sóc el doctor Jordi Bosch, d'aquí del CAP de Vallcarca de Barcelona (...) Mira, és referent a un nen de 13 anys... Què en sabeu, d'aquest nen?

Amb aquesta trucada telefònica, que consta en el sumari del cas Pitiüsa, l’acusat principal de la trama va aconseguir que una metgessa d'un ambulatori de Sabadell li detallés la situació d'un menor d'edat que, presumptament, havia sofert maltractaments del pare.

Altres detectius compraven les dades, que acabaven en mans d’asseguradores

El fiscal afirma que “no s'ha pogut determinar” qui va encarregar l'historial clínic del menor. Passa el mateix amb els expedients d'altres pacients que van ser trobats a l'ordinador personal de Jordi A. durant els escorcolls. El fiscal Emilio Sánchez Ulled subratlla que és “summament significatiu” que moltes de les persones, “la intimitat de les quals es va veure infringida”, s'havien vist involucrades “en accidents de trànsit amb reclamacions a companyies d'assegurances”, o “en algun altra mena de litigi”. El destinatari final d'aquestes dades, per tant, eren empreses i asseguradores que utilitzaven els serveis dels detectius per investigar els seus treballadors o clients.

La instrucció judicial sí que ha identificat tres persones que van encarregar directament els historials a Jordi A. “amb ple coneixement que la informació seria obtinguda il·legalment”. Es tracta de tres detectius considerats “inductors” i per als quals el fiscal sol·licita penes variables, en funció del nombre d'informes sol·licitats: Francisco Javier V. (40 anys de presó), José C. (16) i Rubén C. (4). El fiscal també demana que siguin inhabilitats per exercir de detectius. L'escrit d'acusació atribueix al detectiu Jordi A. un total de 23 delictes contra la intimitat comesos entre el gener del 2011 i el maig del 2012. I demana, per cadascun d'ells, una condemna d'entre quatre i cinc anys de presó. Des del seu despatx de Vic (Osona), el detectiu “oferia de forma habitual als clients la possibilitat de conèixer informació mèdica i sociosanitària”.

400 euros per historial

Per cada expedient, cobrava “entre 200 i 400 euros”. El fiscal subratlla el caràcter “habitual, reiterat i pertinaç” de la conducta de Jordi A., que “depassa el dany evident a l'esfera més íntima de persones físiques” i afecta també “l'interès públic”.

El cervell de la trama aconseguia la informació mitjançant trucades telefòniques, “simulant ser un metge o funcionari d'algun servei públic relacionat amb la sanitat”. Després de “guanyar-se la confiança de l’interlocutor”, aconseguia que li facilités verbalment i fins i tot per escrit les dades que demanava. En un dels casos, l'investigador va aconseguir informació sobre les lesions i seqüeles d'un pacient, i fins i tot del seu “estat psíquic”. L'actuació de Jordi A. no es limitava a l'àmbit català: també va trucar, fent-se passar per metge, a centres de salut públics de Tenerife i Sagunt.

La defensa del detectiu, que exerceix l'advocat Fernando Martínez –lletrat d'altres imputats a Pitiusa que han estat exculpats–, argumenta que el seu client es va limitar a verificar dades que ja coneixia en el marc de la seva feina com a detectiu i subratlla la “desproporció” de la pena sol·licitada pel fiscal.