El ‘pare’ de Borja Moll en lloc del santcrist i el Rei a Palma

Al saló de plenaris de l’Ajuntament de Palma el santcrist ja no domina aquest àmbit institucional i el bust del Rei que el presidia, davall d’aquest crucifix i per sobre el cap del batle, ha passat a un cap de cantó, al racó institucional, en diuen, damunt les banderes de Mallorca, les Illes Balears i d’Europa, a la dreta de la tribuna de batlia. En l’operació de renovació han tret el dosser cerimonial amb domàs vermell coronat de fa més d’un segle. El crist era allà d’ençà el 1938, en plena revolta de Franco. La figura del dictador hi fou present des dels temps de la guerra fins la transició, després de la seva mort el 1975.

L’Ajuntament de Palma, Cort, ara amb l'alcalde socialista José Hila gràcies al pacte d’alternança –amb Toni Noguera de Més– en el Govern tripartit PSOE-Més-Som Palma (Podem), ha desvestit la paret central de la sala de plens. I no han quedat espais buits, ara les figures que dominen són vips, els quadres dels fills il·lustres, alguns dels que omplen tots els mur de la sala. Han triat el dit pare Francesc de Borja Moll –patriarca que fou de la llengua catalana i editor–, com a personatge central de l’improvisat nou retaule, ell és on hi havia la creu i el Rei.

Devora el pare Moll, hi són la cara del batle republicà afusellat Emili Darder, el polític socialista i intel·lectual Gabriel Alomar, la poetessa Maria Antònia Salva, l’escriptura Manuela de los Herreros, el prohom del pensament conservador mallorquinista i del periodisme Miquel S. Oliver, més el polític, exbatle i arquitecte Guillem Forteza i l’enginyer Eusebi Estada. Hi havia on triar, desenes de quadres, retrats.

L’esquerra ha repartit joc, hi ha figures del seu entorn i d’altres, clarament dretans, conservadors. Tots de l’òrbita pàtria, cultural. Al PP no li ha agradat, perquè veu el canvi innecessari i sense ésser cridats per opinar. Ha estat dit i fet.

És l’efecte Ada Colau, una mesura de tercera via, després que l’alcaldessa de Barcelona retirés el bust del rei Joan Carles I, que abdicà.

Miquel Perelló, de Més, tinent de batle de Cultura ha dit que en “un Estat laïc” (aconfessional) la simbologia del crucifix sobrava. Sobre la ubicació de l'“efígie” del Rei a un recó, dominant, a la dreta de la presidència de la sala, el regidor de Cultura s’ha agafat a una norma legal que esmenta que ha d’estar en “un lloc preferent de la sala de sessions”.

L’anterior equip municipal del PP, l’any passat, refutà una proposta del grup Més de posar en lloc del bust del Rei un d’Emili Darder, el batle republicà afusellat per Franco.