_
_
_
_

Telefónica haurà de compartir la xarxa de fibra excepte en 34 ciutats

La CNMC quadruplica el nombre de municipis on les empreses poden operar les seves xarxes de banda ampla ultraràpida en exclusivitat

Ramón Muñoz
Un lloc de connexió d'una xarxa de fibra òptica.
Un lloc de connexió d'una xarxa de fibra òptica.S. D. (BLOOMBERG)

Telefónica haurà de compartir la xarxa de fibra òptica amb els seus competidors a tot Espanya a excepció de 34 grans municipis, segons el projecte de regulació aprovat aquest dimecres per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La norma, que ha de passar encara l'examen de la Comissió Europea, suposa augmentar de 9 a 34 les ciutats en què l'anomenat operador amb poder significatiu de mercat –en la majoria de les ocasions, Telefónica– podrà gestionar amb exclusivitat la seva nova xarxa de fibra, sense haver de llogar-la a la resta de companyies, com passa amb l’ADSL.

Competència intenta resoldre així el llarg conflicte de la regulació de les noves xarxes de banda ampla que enfronta Telefónica amb els seus principals rivals (Vodafone, Orange i Yoigo, sobretot), en què hi ha en joc milers de milions d'inversió a Espanya. Però el litigi continuarà, perquè la proposta ja ha rebut el rebuig frontal de l'empresa que presideix César Alierta, que ha anunciat que posa en revisió els seus plans de desplegament “en espera d'una lectura en profunditat" del projecte de normativa.

Encara que la CNMC ha ampliat el nombre de municipis on no hi haurà restriccions respecte a la seva proposta inicial de desembre del 2014, no hi ha hagut cap canvi de criteri. La pauta continua sent que, per no exigir que es comparteixi la xarxa en una població, ha de tenir almenys tres infraestructures de fibra òptica o de cable, amb una cobertura mínima del 20%, que asseguri prou competència. La raó que s'augmentin ara les ciutats a 34 és, per tant, conseqüència, únicament, del desplegament que han fet els tres principals operadors (Telefónica, Vodafone/Ono i Orange/Jazztel) durant els gairebé dos anys que han passat des que es va llançar la primera proposta.

Els municipis on ni Telefónica ni cap altre operador hauran de compartir la xarxa de fibra o de cable suposen el 26% del total de la població i són els següents: Alacant, Almeria, Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès, Burgos, Còrdova, Granada, Huelva, Lleida, Alcalá d'Henares, Alcorcón, Coslada, Fuenlabrada, Getafe, Leganés, Madrid, Móstoles, Parla, Pinto, Torrejón de Ardoz, Màlaga, Sevilla, Mislata, Tavernes Blanques, València, Vigo, Valladolid i Saragossa.

Telefónica diu que és un pas enrere i amenaça de parar inversions

Per a la resta de municipis, Telefónica haurà de donar accés a la seva xarxa de fibra als competidors que ho sol·licitin amb un preu majorista regulat basat en els criteris de la Comissió Europea sobre costos i rendibilitat econòmica que permeti a totes les companyies oferir el servei de banda ampla ultraràpida que presta Telefónica de forma rendible.

No obstant això, en aquests 34 municipis i a la resta del país, Telefónica seguirà mantenint l'obligació d'obrir la xarxa de coure –amb què es presten els serveis d’ADSL– ,i també els conductes i l'últim tram de la xarxa de fibra que transcorre pels edificis.

La CNMC ha remès el projecte a la Comissió Europea, i als ministeris d’Indústria, Energia i Turisme i d’Economia i Competitivitat, que tenen un mes per fer les seves observacions. Aquestes seran incorporades a la resolució definitiva, que ja inclourà l'actualització de les dades de municipis (que poden ampliar-se), i serà finalment aprovada per la CNMC

Reacciones trobades

Las reaccions de les companyies han estat molt diferents. Telefónica ha manifestat “la seva profunda preocupació” per la regulació “en la mesura en què tindrà com a conseqüència el possible fre de la inversió al nostre país i que pot ser que posi punt final al model d'èxit que ha suposat el desplegament de fibra òptica a les cases a Espanya, que ha superat pel que fa a nombre de llars, qualsevol país europeu”. L'operadora ha anunciat que posa en revisió els seus plans de desplegament “en espera d'una lectura en profunditat de la resolució”, cosa que pot donar lloc a la paralització d'inversions milionàries.

Telefónica va anunciar el setembre passat un pla d'extensió de la xarxa de fibra amb una inversió addicional d'entorn de 1.400 milions d'euros, per passar dels actuals 14 milions de llars que ja poden contractar la fibra a 28 milions el 2020. L'operadora lidera el mercat de la fibra amb dos milions de clients.

Al costat oposat, Vodafone ha rebut amb satisfacció la legislació perquè “manté l'equilibri entre el foment de la competència i l'impuls a la inversió”, i permetrà a les operadores planificar les futures inversions. Vodafone té un desplegament de banda ampla ultraràpida (fibra i cable) de 8 milions de llars, i té 1,8 milions de clients.

En la mateixa línia s'ha pronunciat Orange, que ha destacat que es tracta d'un pas "crític i necessari" després de molts mesos de consultes per establir mesures més acordades que les que encara estaven en vigor des del 2009. "En general sembla que anem en la bona direcció, ja que la nova regulació reconeix l'esforç inversor dels operadors que apostem pel desplegament de fibra", va indicar una portaveu. Orange ha reafirmat el seu pla inversor per arribar a 14 milions d'unitats immobiliàries el 2020. Actualment, té un desplegament de 5,2 milions i 563.000 clients de fibra.

Sobre la firma

Ramón Muñoz
Es periodista de la sección de Economía, especializado en Telecomunicaciones y Transporte. Ha desarrollado su carrera en varios medios como Europa Press, El Mundo y ahora EL PAÍS. Es también autor del libro 'España, destino Tercer Mundo'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_