Anonymous declara la guerra a l’EI: qui són i què han aconseguit

Anonymous no és res concret més enllà d'un eixam, presumiblement molt gran, de hackers connectats a la xarxa i contents d'amagar els seus noms i les seves arts, encara més tractant-se d'un col·lectiu. Wikileaks, la gran organització de filtracions, els va convertir en activistes polítics el 2010. Fins llavors, eren una mera “marca d'usuaris coneguts per gastar bromes als restaurants, assetjar pedòfils i protestar contra l'Església de la Cienciologia”. Així defineix el cibercol·lectiu, que aquest cap de setmana es va atrevir per segona vegada a amenaçar l'EI, la periodista de la revista Forbes Parmy Olson. El seu llibre We are Anonymous és el resultat de la seva amistat amb Topiary, un dels hackers estrella.

El desembre del 2010, Amazon, PayPal, Mastercard, Visa i el banc suís Postfinance van rebutjar tramitar donacions a l'organització de Julian Assange; els ciberactivistes es van llançar contra els seus portals electrònics amb l'ariet dels atacs DDoS, un martelleig constant de visites sobre un web que es bloqueja perquè no les pot assumir totes. Els ciberactivistes van convocar els seus milicians amb aquesta rotunda frase: "Com us podeu unir al puto rusc". Segons alguns experts, els hackers no haurien fet més que ampliar l'abast d'una acció prèvia, adreçada a donar suport al web de descàrregues Pirate Bay, per crear la seva operació Payback, el seu particular tal faràs, tal trobaràs contra els enemics d'Assange.

El rusc d'emmascarats va sorgir en algun moment a l'entorn d'un web per a friquis i continguts gairebé pornogràfics: el tauló d'imatges japonès 4chan. Actiu des del 2003 i encara avui amb una aparença amateur, és cau de continguts límit, com els dibuixos lolicon, un manga de lolites pujat de to. En aquestes catacumbes del web, a cobert de la persecució dels Estats Units, van contactar futurs membres d'Anonymous, segons Olson. A partir del 2008, incorporen la màscara de gest burleta amb la qual l'anglès Guy Fawkes i la resta de conspiradors de la pólvora van intentar el 1605 volar la Cambra dels Lords anglesa. Una novel·la gràfica primer i després una pel·lícula, V de Vendetta, la van catapultar en l'imaginari popular.

El col·lectiu s'ha atribuït —o li han atribuït, sense que ho hagi desmentit— atacs a webs oficials de la Xina o el web de la Justícia britànica, de la qual es creu que van robar 1.700 gigues d'informació. També ha atacat l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) en protesta per la persecució d'un activista. A Espanya, van atacar el web del Congrés dels Diputats, el PSOE i la SGAE quan es volia aprovar l'anomenada llei Sinde. A Mèxic, protesten contra l'acomiadament de la periodista Carmen Arístegui.

El 2010 van convocar els seus milicians amb aquesta rotunda frase: “Com us podeu unir al puto rusc”

A l'Estat Islàmic li van plantar cara poc després dels atemptats a Charlie Hebdo, al gener. La seva revenja va arribar en forma de filtració: van publicar en un web els llistats de 9.200 tuitaires, suposadament afins i vinculats a l'EI. L'amenaça s'ha intensificat ara, després dels atemptats de divendres: Anonymous, per mitjà del seu vídeo característic (utilitzen sovint el mateix, canviant el text) anuncia el ciberatac més contundent contra els gihadistes: "La guerra ha esclatat, prepareu-vos. El poble francès és més fort que res", i s'acomiada donant el condol als familiars de les víctimes i afirmant: "Som Anonymous, som legió. No perdonarem, no oblidarem. Espereu-nos". A més de la màscara, la veu que fan servir en els seus comunicats, creada per un sintetitzador, Loquendo, s'ha convertit en una de les seves insígnies.

Malgrat l'anonimat, la policia ha aconseguit posar nom a alguns dels anonymous més destacats. Entre ells, els del col·lectiu LulzSec, un cibercòs d'elit col·laborador d'Anonymous que, a força de rastrejar flancs febles als grans webs, aconseguia entrar-hi, extreure dades i mofar-se a so de bombo i platerets. És el cas de la tecnològica Sony: el juny del 2011 van assegurar que havien robat un milió de perfils d'usuari del portal SonyPictures.com, tot i que l'empresa va reduir la dimensió del botí a uns 35.000. L'afany de burla, una de les marques d'Anonymous des dels seus orígens, els va portar també a tunejar la portada del diari The Sun per publicar la troballa del cadàver del seu propietari, Rupert Murdoch.

Van apuntar ben amunt. Tenien predilecció per la CIA i de l'Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit. Van hackejar els seus webs. Les represàlies no van trigar a arribar: el maig del 2011 l'FBI, una altra de les seves víctimes, va segrestar durant 24 hores el cap de LulzSec, Hector Xavier Monsegur, Sabu, el va convertir a la seva causa i el va reintegrar a LulzSec com a talp.

Així van poder desemmascarar altres membres, com Jeremy Hammond, un hacker de Chicago que havia robat les dades bancàries de 860.000 clients de la companyia de serveis d'intel·ligència i espionatge Stratfor, i després les havia publicat a WikiLeaks. Va ser arrestat el 2012 i compleix 10 anys de presó des del novembre del 2013. L'FBI l'inclou en els seus llistats de terrorisme. La seva escola en línia per a hackers, Hack this Site, segueix a dia d'avui caiguda. Van acabar sucumbint també Jake Davis o Topiary, Ryan Cleary, un adolescent amb síndrome d'Asperger, l'exsoldat Ryan Ackroyd o Mustafà al-Bassam o T-flow, afí a la causa dels joves de la primavera àrab de Tunísia.