Amb França

La bateria de mesures anunciades ahir pel president de França, François Hollande davant la guerra declarada contra el seu país i tot Occident per l'Estat Islàmic (EI) delimita l'estratègia sobre el terrorisme: unitat en allò fonamental, la defensa de la llibertat i el dret; fermesa a l'hora de fer-ho recorrent legítimament a l'ús de la força, quan calgui, i plena legalitat a l'hora d'adoptar qualsevol tipus de decisió que afecti la vida dels ciutadans.

Aquests tres valors dissenyats per Hollande davant d'una sessió conjunta extraordinària de l'Assemblea Nacional i el Senat francesos encarnen exactament l'oposat al projecte totalitari de l'EI, que fonamenta la seva actuació en el menyspreu de la llibertat individual i la vida, al govern sota la tortura i l'assassinat i en l'absència total de referències legals, més enllà d'una macabra interpretació de l'Alcorà rebutjada per la majoria del món musulmà.

Hollande encerta a marcar la diferència entre les mesures urgents i aquelles a llarg termini, perquè la lluita contra el gihadisme serà llarga —els Estats Units la va començar fa més de 14 anys— i necessita cobertura social i legal per tenir aspectes d'èxit. Però ni França ni cap país similar han de perdre mai de vista l'equilibri entre la seguretat i la llibertat, i també cal analitzar el cas dels EUA en aquest sentit.

La petició de l'extensió de l'estat d'emergència durant tres mesos, amb l'anunci de més atacs militars francesos contra posicions de l'EI i més suport als qui combaten sobre el terreny el gihadisme són passos lògics en un primer moment perquè els seus líders sentin la reacció de la societat atacada. I que la sentin tant dins de França com en les seves pròpies casernes generals, tal com va passar diumenge a la nit quan avions francesos van bombardejar Raqqa, la capital oficiosa de l'EI. El gihadisme ha d'apreciar la veracitat de les paraules d'Hollande quan adverteix que l'objectiu de França no és atacar l'Estat Islàmic, sinó destruir-lo.

A més, les mesures a llarg termini tindran gran transcendència a França i a la resta d'Europa, començant per la reforma constitucional avançada pel president francès i que inclou assumptes tan delicats com la retirada de la nacionalitat a qui s'involucri en actes terroristes, la reforma dels estats d'excepció i de setge o la dissolució d'associacions que incitin l'odi.

La iniciativa francesa d'oferir un pacte de seguretat que millori les respostes contra el terrorisme dins de l'Estat de dret pot marcar el camí a Europa. Per això, tan important com l'eficàcia és —cal insistir-hi— que es garanteixi el manteniment del complex equilibri entre llibertat i seguretat que caracteritza les democràcies. Són canvis de gran transcendència en els quals qualsevol pas en fals, qualsevol mesura excessiva o mal utilitzada, qualsevol reacció que no tingui en compte les conseqüències, pot tenir repercussions desastroses en la qualitat democràtica de les societats que es vol protegir.

En tot cas, cal lloar la fermesa i la sang freda amb les quals França i el seu Govern estan reaccionant davant l'espantosa carnisseria esdevinguda fa tot just quatre dies. Una actitud a la qual cal oferir tot el suport possible i tota la solidaritat des de les institucions i els cossos de seguretat de cada país i des dels mateixos ciutadans. És fonamental que la societat europea prengui consciència que és un objectiu prioritari del terrorisme gihadista. I que es tracta d'una lluita per la supervivència d'un model —conviure en llibertat i en democràcia— en la qual ningú pot quedar-se al marge.