“Però... es pot saber quant dura aquesta obra de teatre?”

“–Quedem per sopar quan surtis del teatre?

–Ok!

–Quan acaba el teatre?

–Espera que ho miro... Uf! Al programa de mà no ho posa...”

Ja l’hem feta bona! Quant dura una obra de teatre? És una pregunta fàcil, òbvia, diríem. Però sovint (no sempre, i cada cop menys, per sort!) no té resposta als programes de mà que donen a l'entrada dels espectacles. Tampoc trobem cap indicació a la sala sobre la durada de l’obra. Resulta que l’acomodador no en té ni idea. I a la pàgina web tampoc no surt aquesta dada. Total, que el sopar queda suspès.

De la conversa real que obre l’article (via whatsapp) en dóna fe la Gemma i assegura que, des de llavors, no va a veure cap obra sense saber quant dura. Almuerzo en casa de los Wittgenstein, de Thomas Bernhard, al Romea, el juliol del 2010, se li va fer molt llarga: “No s'acabava mai. Bernhard és molt intens, millor saber quant de temps has d'estar concentrada. Reconec que des de llavors, saber quant dura una obra s’ha convertit per a mi en una cosa malaltissa...”, diu aquesta aficionada. “Pot ser que sigui jo que no aconsegueixo trobar aquesta informació al web, però puc assegurar que en moltes no hi surt o, en tot cas, és complicat de trobar”. La Gemma admet que en aquests cinc anys, en què no ha deixat d’anar assíduament al teatre, la cosa ha millorat, però algun cop s’ha despistat i ha entrat a la sala “amb molta por pel que pogués durar l’obra”.

“Els crítics ens preguntem quant dura una obra per saber quin nivell de resistència hem de posar al nostre cervell!”, diu el periodista

Els qui necessiten saber, potser més que ningú, la durada d’una funció són els crítics. Mal assumpte que el crític entri neguitós a la sala per aquesta qüestió...: “Ens preguntem quant dura per saber quin nivell de resistència hem de posar al nostre cervell!”, comenta Jordi Bordes, redactor d’El Punt Avui i president de la pàgina web de crítica d'arts escèniques Recomana.cat. “Recordo que The civil wars [al Grec d’enguany] va ser bastant fatídica perquè, a part que no va complir gens amb les expectatives, era extraordinàriament llarga [130 minuts] i se me'n va fer encara més. Va ser al cap de pocs minuts de començar la funció que vaig percebre que calia posar el cervell en mode resistència numantina…”.

Justificacions

Andreu Rami (cap de comunicació i màrqueting de Focus) assegura que actualment tots els teatres del grup informen convenientment de la durada de cada espectacle: “Donem tota aquesta informació al programa de mà, a la pàgina web, als dossiers de premsa, al servei d’atenció telefònica i a les taquilles del teatre”, diu, categòric.

Però la veritat és que, de vegades, no passa: al programa de mà d'Entremeses, aquest juny al Romea, no constava la durada de la funció; com tampoc consta, ara, a Marits i mullers, l’èxit de Woody Allen (perdó, d’Àlex Rigola) a la Villarroel, ni constava, en aquesta mateixa sala, a la genial Distancia siete minutos, de Titzina Teatro, aquest juny passat. Rami explica que quan no posen aquesta dada és perquè en el moment d’elaborar el programa no se sap: “On no figura la durada és en espectacles de nova creació, quan els programes de mà s’han d’enviar a impremta molt abans de saber quina durada tindrà l’obra”. No és el cas dels exemples citats... Hem de dir que el problema a les sales d’aquest grup (Romea, Goya, Villarroel i Condal, a Barcelona) ha quedat resolt amb un cartell ben visible a la taquilla: “La durada d’aquest espectacles és de...” I problema solucionat, com a mínim per als no despistats.

Sigui com sigui, el problema és estès. Més exemples d’aquest any 2015: Al Tantarantana, qui no hagués consultat el web del teatre, no podia esbrinar quan durava la sàtira de La Calòrica Sobre el fenomen de les feines de merda perquè al programa no ho deia. El mateix ens va passar a la Nau Ivanow, el setembre passat, amb Truco als meus germans; i amb la tendra André y Dorine, també al setembre, al Poliorama; i amb l’èxit de Jordi Casanovas Idiota, a La Muntaner; o a Mammón, l’hilarant creació d’Albet-Borràs, al Lliure.

“Des que vaig veure un Bernhard que no s'acabava mai, saber quant dura una obra s’ha convertit per a mi en una cosa malaltissa...”, es queixa la Gemma

El responsable de gerència i producció del teatre Tantarantana, Ferran Murillo, assegura que sempre que és possible posen la dada: “Nosaltres elaborem els programes de mà en base a una plantilla de disseny amb uns camps molt concrets: frase promocional, sinopsi i fitxa tècnica; i l’elaborem amb el material que ens faciliten les companyies. En aquesta última part és on afegim: idioma, horaris i durada de l’espectacle”, declara. Llavors... com és possible? “De vegades no tenim encara la durada perquè són espectacles en creació o les companyies no ho especifiquen. En aquest cas, intentem trobar la durada en algun lloc”.

A la FlyHard tenen el mateix problema: “A vegades no sabem quant durarà una obra fins al final del procés de producció, gairebé”, explica Clara Cols, responsable de premsa i sòcia de la sala de Sants, que reconeix que si alguna vegada no se n’informa al web és perquè s’han despistat.

Que no em tanquin el metro!

La principal queixa és per una qüestió purament de servei: “Empalmar teatre amb oci o relació familiar és un patir constant”, diu Bordes. De fet, sempre hi poden haver imprevistos (per definició imprevisibles): “Com al meu sogre, el que més m'empipa és que una obra sigui massa llarga i ens deixi sense metro... o que haguem de córrer per no perdre'l pels pèls, un fet habitual en les funcions del Grec”, lamenta, defensant que es racionalitzin els horaris del teatre i que es faci “a una hora més prudent”.

Clara Cols, de la FlyHard, reconeix que és un problema: “Sovint hi ha espectadors que ens demanen la durada per combinacions amb sopars o tornades amb mitjans de transport”, diu. Una d’aquestes podria haver estat la Clara, de Cardedeu: “Em molesta molt i em posa de mal humor no saber la durada de l’obra”, critica. “Suposa una dificultat important per a la gent que venim de comarca, ja que hem de saber si podem anar i tornar en tren o hem d'agafar el cotxe, perquè has de quadrar l'obra amb els horaris del transport públic, perquè et pots quedar tirada a la capital”. Una altra espectadora tot terreny de Barcelona, la Sol, ja només es planteja “a quina hora arribaré a les copes del sopar que segur que et perds per anar a la funció”.

“El que espanta, i molt, és quan et diuen que una obra dura tres o quatre hores”, admet Bordes. “Però la veritat és que la majoria de les funcions s'allarguen de l'hora i quart a l'hora tres quarts”. A la FlyHard estan tranquils perquè, per a ells, encara que alguna vegada (poques, molt poques...) no surti la dada, la gent comença a saber que el teatre de text, actual i proper que proposen té també una durada marca de la casa: “L'ideal és una hora i vint minuts i estirem com a màxim fins a l'hora i mitja, més ja intentem que no. És marca de la casa”.

És a dir que les portes de la FlyHard resten obertes per a l’Albert Espinosa. L’actor, director i autor teatral ho té molt clar: “La durada d’una obra de teatre ha de ser entre l’hora i vint-i-quatre i l’hora i vint-i-tres minuts”. Espinosa ho tenia tan clar perquè presentava la seva creació Els nostres tigres beuen llet, al TNC, que durava, precisament, una hora i vint-i-cinc minuts.