Més pressió sobre la UE

Tal com havia advertit la cancellera alemanya, Angela Merkel, la falta d'acord per aplicar una política comuna d'asil i un sistema permanent de repartiment de refugiats ha acabat afectant l'Espai Schengen i la lliure circulació de persones. Abans fins i tot de la commoció causada pels atemptats de París i les informacions sobre la possible infiltració de gihadistes entre els refugiats, Suècia es va sumar al tancament de fronteres que havien decretat Alemanya i Àustria, i Eslovènia, després d'una primera reacció de braços oberts als qui fugen de la guerra, ha decidit aixecar una tanca a la seva frontera amb Croàcia. Altres països, com Dinamarca, Noruega o Finlàndia, han endurit també les condicions d'asil.

Ara, la matança ho complica tot de manera extraordinària. El fet que es trobés un passaport sirià prop del cos d'un dels terroristes suïcides de París alimenta els temors, expressats des de fa setmanes, que hi hagi terroristes que aprofitin la crisi dels refugiats per entrar a la UE. Els ministres europeus d'Interior abordaran aquest problema divendres que ve, però ja hi ha veus que anticipen la nova frenada, com la del primer ministre d'Eslovàquia: “Espero que ara la gent obri els ulls”. El responsable per a Europa del nou Govern de Polònia ha advertit que, davant del que ha passat a França, “no hi ha possibilitats polítiques” d'aplicar els acords d'ubicació de refugiats. Dirigents de Bulgària i altres països de l'Est s'han expressat en termes similars.

El fracàs en la gestió d'aquesta crisi, sumat al qüestionament dels acords aconseguits, s'està traduint, com es temia, en un nou debilitament de la Unió Europea. Sense una resposta conjunta a l'emergència i amb les imatges de París a la retina, fins i tot els països més oberts al dret d'asil, com Suècia i Alemanya, estan retrocedint. El Govern socialdemòcrata suec ha advertit que no pot continuar assumint més asilats. Suècia és el país que més refugiats acull amb relació a la seva població, i Alemanya assumeix el contingent més important en números absoluts. Berlín necessita suport urgent. La cohesió d'Europa depèn que Merkel —amb tensions polítiques internes derivades de la crisi dels refugiats— pugui mantenir la seva visió del problema i exercir el lideratge en un moment crucial.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, creu que podrà mantenir l'enfocament sobre el repartiment de refugiats i va dir ahir, molt raonablement, que els líders no han de cedir “davant reaccions primàries”. Però abans de París la situació ja era lamentable: gairebé dos mesos després d'haver acordat el repartiment de 160.000 refugiats entre els diferents països de la UE, només 147 han estat recol·locats. La Comissió té dificultats per reunir els 3.000 milions d'euros compromesos amb Turquia per ajudar-la a atendre 2,2 milions de sirians al seu territori i evitar així que intentin entrar a Europa. El cimera de Malta de la setmana passada va ser una altra ocasió fallida per encarrilar una crisi que evoluciona cap al pitjor escenari possible: el del campi qui pugui.