La discreta vida del terrorista

Ismaïl Omar Moustefai (Courcouronnes, 1985) va passar en poc temps de portar una vida corrent i familiar en un suburbi residencial a 90 quilòmetres de París a perpetrar una matança a la sala de concerts Bataclan i immolar-se amb dos terroristes més. Tenia dues filles, dona, dos germans, dues germanes i un pit bull. Aquest diumenge els veïns de la casa unifamiliar on va viure uns tres anys i amb els quals amb prou feines parlava no es podien creure que ell i dos individus més fossin responsables de l'assassinat de 89 persones, que el terrorista fos el veí del costat. “Això és el més inquietant de tot”, lamentava Besnard, que es va creuar amb ell cada matí durant anys.

A Omar, com el coneixien els seus parents pròxims, l’han identificat per un tros de dit que la policia va poder recuperar després de la seva immolació a la sala de concerts. Les petjades coincidien amb les d'un delinqüent comú fitxat unes sis vegades per delictes menors (tripijocs de drogues, conduir sense carnet…). Un francès d'origen algerià del qual s’havia perdut la pista els últims anys i que ja constava en els arxius policials com a sospitós d'haver-se radicalitzat.

El terrorista va viure uns tres anys amb tota la família en una petita casa unifamiliar

Durant un temps, va portar una vida corrent en un lloc solitari i avorrit. Però tot apunta al fet que després d'entrar en contacte amb individus molt més radicalitzats que ell, va acabar volant cap a Síria, penúltima parada abans de perpetrar la massacre. És el segon dels assaltants que la policia relaciona amb aquell país.

Omar va viure uns tres anys en una casa unifamiliar, situada en un petit nucli de La Madeleine –un barri de Chartres, ciutat on viuen unes 40.000 persones–, amb la seva família i la seva dona, llavors embarassada de la segona filla. Ningú recorda exactament de què treballava ni si ho feia. “Era molt educat, la meva filla anava a l’escola amb la seva. Mai vam tenir cap mena de conflicte amb la seva família”, recorda un veí que vivia en la casa adossada del costat i que, com la resta, estava profundament sorprès per la notícia. “Aquesta no és una zona on hi hagi un brou de cultiu d'aquesta classe de radicals. Això no té res a veure amb algunes banlieues [barris desfavorits] de París; aquí només hi ha famílies”, explica en Benoît, un veí del bloc d'edificis del davant. Efectivament, es tracta d'un lloc allunyat dels tòpics sobre les zones considerades focus de l'islamisme a França.

La policia, fins i tot part dels seus parents pròxims, havia perdut feia algun temps la pista d'aquest terrorista. Pel que sembla, pot ser que dormís una època en una llar social. Algunes fonts assenyalen que és probable que el 2014 passés un petit període a Síria i que es va radicalitzar poc abans d'aquella època.

Cada matí anava a la mesquita. Venia a buscar-lo un amic”, assenyala una veïna

En els arxius policials estava fitxat amb la lletra s, nomenclatura per identificar un risc potencial d'acostament a l'islamisme. Però no estava sent seguit ni investigat en el moment de l'atemptat. Segons va publicar aquest diumenge Le journal de centre, Omar va començar el seu procés de radicalització amb l'arribada d'un marroquí procedent de Bèlgica a la mesquita que ell freqüentava prop de Chartres.

La policia ha interrogat sis familiars del primer kamikaze identificat de la matança de París. Entre els quals, el pare i un germà de Mostefai, així com la seva dona, que viuen als voltants de París. Els investigadors volen saber si coneixien alguna de les activitats del kamikaze relacionades amb el terrorisme o fins i tot si algun pot ser que l’ajudés en algun moment.

Els nous inquilins de la casa on van passar aquells anys Omar i la seva família estaven aquest cap de setmana aclaparats. Fa només tres mesos que hi viuen i aquest diumenge al matí van haver de sortir cada 15 minuts a donar explicacions. Amb la porta entreoberta, espantats i sense gairebé treure el cap, repetien una vegada i una altra que ells no tenien res a veure amb els fets. La resta del veïnat, no obstant això, no tenia cap problema a esplaiar-se sobre la discreta vida de l’antic veí. “No parlava pràcticament amb ningú. Cada matí un amic l’esperava a la carretera del costat de casa i se n'anaven a la mesquita. Jo crec que no treballava, però el seu pare tenia una feina a l'aeroport”, recorda la Corinne, una veïna que solia trobar-se’l quan ella sortia de camí cap a la feina.

Segons diverses informacions, aquesta mesquita és la de Lucé, a uns quatre quilòmetres de l'antic domicili del terrorista. Ahir, dues persones en custodiaven la porta, donaven explicacions i negaven tenir vinculació amb Omar. “Aquesta persona no era assídua a la nostra mesquita, de debò. Potser va venir dues o tres vegades”. Desenes de periodistes s'abalançaven sobre el reixat del temple i la policia francesa vigilava l'estació de Chartres. S'investiga ara si en aquesta petita i tranquil·la ciutat va poder cuinar-se part de l'atemptat.