Els pactes amb la CUP i la corrupció amenacen la identitat de CDC

Un local buit en ple Eixample barceloní espera des de fa mesos convertir-se en la nova seu del partit d'Artur Mas. Convergència Democràtica abandonarà en breu les seves instal·lacions del carrer Còrsega en el que oficialment és una operació d'estalvi però que políticament utilitzarà per visualitzar la seva “refundació”. Una nova seu per a un nou partit que ni tan sols es dirà Convergència. La mudança física serà una més de les que prepara el partit. La corrupció i la seva necessitat de pactar amb la CUP l'han obligat a canviar cares i programa, una mutació que amenaça fins i tot la base del seu discurs, fins ara netament liberal.

La resolució independentista aprovada aquesta setmana al Parlament català ha despertat la inquietud dels sectors moderats de Convergència que, malgrat que mantenen un silenci estricte en públic, consideren en privat que s'ha arribat massa lluny. No qüestionen l'aposta independentista, però sí que s'estigui adoptant un discurs que fins fa molt poc ni tan sols acceptava Esquerra Republicana i que semblava terreny reservat per als anticapitalistes de la CUP.

Mas va arribar a la Generalitat el 2010 amb un discurs que entroncava amb els sectors més liberals del partit. Defensava un govern “business friendly” cridava a acovardir el sector públic del qual deia que “li sobrava greix”, i no es va privar de defensar públicament que Espanya havia de demanar un rescat acceptant les seves conseqüències. En aquesta carrera, a què el PP va donar suport durant gairebé dos anys, Mas fins i tot va ser a Lisboa per felicitar personalment per les seves retallades l'avui caigut primer ministre Pedro Passos Coelho.

Poc s'ha vist d'aquest Artur Mas al debat d'investidura que s'ha celebrat al Parlament aquesta setmana. A tall d'exemple, ha adoptat, amb aquesta denominació, el “pla de xoc social” que li reclamava la CUP i, després de deixar 9.000 famílies sense renda mínima d'inserció en plena crisi ha defensat ara “una renda garantida de ciutadania”.

El nou programa social no trobarà oposició dins de Convergència, que és conscient de la gravetat de la crisi. En canvi, sí que cou el programa econòmic que pot obligar a adoptar si hi ha acord d'investidura amb la CUP. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, es va queixar d'això públicament aquest dissabte. “No pot ser que els qui treuen deu diputats marquin la política econòmica del Govern” va dir a la cadena Cope. Ho va exemplificar amb el complex de casinos que la Generalitat promou a Tarragona i que la CUP rebutja sense embuts.

Puig no és l'únic dirigent històric de la formació que rebutja fer noves concessions a l'esquerra alternativa. Carme Laura Gil, exconsellera d'Educació, va escriure ahir al seu blog que ja no es pot negociar res més. “No fa falta ni una reunió més, ni més ofertes ni contraofertes”, va dir, alhora que insinuava la necessitat de repetir les eleccions.

Els propers mesos seran complicats per Convergència tot i que finalment pugui investir Mas com a president de la Generalitat. El partit tenia previst organitzar el primer trimestre de l'any un congrés per a la seva “refundació”. Inicialment es pretenia formalitzar un canvi d'imatge i renovar la direcció. Avui es parla directament de “derrocar” tot el que existeix.

Mas s'ha allunyat de la gestió del dia a dia del partit, que recau en mans de Josep Rull, especialment després que Oriol Pujol va deixar la secretaria general per l'anomenat cas de les ITV. Rull s'està envoltant d'un equip de joves crescuts en política lluny de la família Pujol i que esperen edificar una nova formació que recuperi el caràcter social liberal de la primera Convergència. Compten amb el suport de diputats més veterans com Carles Campuzano i de càrrecs intermedis de diversos departaments de la Generalitat.

La incògnita és quan es podrà celebrar aquest congrés. En cas que s'hagin de repetir les eleccions durant el mes de març quedarà ajornat sense data. Però la refundació està en marxa. Per segona vegada aquest any el partit es presentarà amagant les seves sigles a les eleccions, cosa que els convergents havien retret abans a altres formacions. El cop de porta d'ERC a repetir Junts pel Sí els ha obligat a recórrer a dos partits molt més petits —Reagrupament i Demòcrates de Catalunya— per formar la coalició Democràcia i Llibertat. Un pas més cap a l'extinció de Convergència.