Els barris ‘caramel’

Com diuen al barri de Sant Antoni de Barcelona, situat entre el Raval, el Paral·lel i el Gaixample, i amb el mercat que li dóna el nom en obres, “som un caramel que el turisme ja ha començat a llepar”. Com en aquest barri, es veu al turisme com una amenaça que pot canviar la seva realitat social i econòmica allà on s'implanta. El Poblenou, amb el seu aire de poble i la platja just al costat. L'entorn del Turó de la Rovira, el millor mirador de la ciutat. O el Camp de l'Arpa, situant en el triangle que formen les Glòries, l'Hospital de Sant Pau i la Sagrada Família.

Cada vegada que veuen un article periodístic en el qual es qualifica al seu barri com a “zona de moda” es posen a tremolar. No volen que en el seu entorn passi com a Ciutat Vella o altres punts de la ciutat, on, a causa de la implantació turística, s'ha traspassat la línia de no-retorn. Línia que coneixen bé els barris de Ciutat Vella, malgrat els anys i anys que fa que alerta dels efectes negatius del turisme. Des de l'Associació de Veïns del Gòtic, Reme Gómez enumera la destrucció de teixit comercial i veïnal, l'augment de preus i, per fi, l'expulsió de veïns i comerços que va comportar l'arribada de turistes. “Perquè sense veïns cert comerç desapareix i perquè la sobreexplotació de l'espai públic afegeix pressió a la qualitat de vida, tant quotidiana com nocturna”. Gómez recorda que Ciutat Vella té una trama pensada per a la vida de segles enrere que, si amb usos del segle XX ja era tensa, amb el turisme, esclata fins que “els veïns ens sentim acorralats”.

Ampliar la moratòria

I què es pot fer? “Si partim de la base que no s'ha fet res i que hi ha un munt de dades sobre les conseqüències, no pots posar fronteres, però sí que pots tractar el turisme com una indústria i fixar regles i control; a més de preguntar-se aspectes que semblen inqüestionables, com on van els beneficis o quina ocupació es crea”. L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible fixa en el seu manifest la necessitat d'ampliar la moratòria hotelera de l'Ajuntament que governa Ada Colau, al conjunt de serveis turístics. I demana limitar la capacitat de càrrega turística, una qüestió complexa.

La consciència sobre els efectes negatius del turisme s'estén. El baròmetre de la ciutat afirmava el mes de juliol que el turisme és la tercera preocupació dels barcelonins. I l'enquesta sobre la Percepció Ciutadana del Turisme indica que cada vegada hi ha més barcelonins que consideren que viuen en un barri turístic: en un any han passat del 33,9% de respostes al 37%.

Jordi Ficapal, director de l'Observatori del Turisme Responsable de la Facultat de Turisme de la Universitat Ramon Llull, celebra la creació del Consell de Turisme, “com a marc de governança davant les pressions que suposen per a l'Administració l'enfrontament entre veïns i agents turístics”.

Jordi Ficapal creu que el turisme ha de generar valor públic i repartir les càrregues i beneficis que comporta la seva activitat. I alerta d'una última qüestió: “Lamentablement, la responsabilitat és dels veïns, o d'alguns quan deixen d'anar a l'adrogueria o lloguen el seu pis a turistes, en els canvis que sofreixen els seus barris”.

Sant Antoni. Al costat del barri del Raval, amb un quilòmetre quadrat i 39.000 habitants, va rebre la primera onada expansiva de la moratòria d'obertura d'apartaments turístics a Ciutat Vella. La seva ubicació estratègica i la perspectiva de més revaloració amb la reforma del mercat municipal té en suspens la plataforma Fem Sant Antoni. “El mercat té una funció comunitària, si ens passa com en la Boqueria, ens carreguem el barri”, diu Enric Bárcena. El preocupa “la substitució d'usos ciutadans o veïnals per uns altres més rendibles però que són depredadors de l'espai veïnal”. I també que “la densitat al barri és tan alta que molts veïns no noten la presència de pisos i hotels, perquè els turistes no es queden al barri, no ocupen l'espai públic”.

Poblenou. A més de la proliferació d'hotels i apartaments, el principal problema que denuncien els veïns del barri és la massificació de l'emblemàtica Rambla. Ho explica Sergi Salamé, que reclama una “ordenació singular, perquè l'ocupació de l'espai públic és brutal”. Relata que els veïns “no poden descansar a les nits, que no hi ha espai per circular i que, encara que sobrepassen el nombre de taules autoritzades, les terrasses prefereixen pagar multes”. “La Rambla era un lloc de trobada al barri i s'ha convertit en un lloc per a turistes”, afirma i afegeix que als carrers adjacents a l'eix viari principal s'ha registrat també una pujada de preus que ha expulsat a locals emblemàtics, com el Casal Octubre, que ara és “una botiga fashion”.

Guinardó i Can Baró. “Hem estat una zona tradicionalment abandonada per l'Administració, i ara justament aquesta deixadesa és l'excusa per fer obres... per posar catifes vermelles als turistes”, perquè arribin al que aquí tothom coneix com els búnquers, el Turó de la Rovira.

Ho explica Kim Linares, de l'Assemblea Social del Guinardó i Can Baró. Relata com proliferen els apartaments, com s'apuja el preu dels lloguers i la por al fet que privatitzin l'espai públic, com ha passat amb el Park Güell o l'Hospital de Sant Pau. “Hem vist el que passa en altres barris i no volem arribar tard, hi som a temps”, afirma Linares.