Colau defensa el lideratge públic de l’economia davant dels empresaris

L’alcaldessa exposa els cinc eixos per anar cap a una economia al servei de les persones

Ada Colau, aquest dijous amb els directius de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Ada Colau, aquest dijous amb els directius de la Cambra de Comerç de Barcelona.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat aquest dijous davant els empresaris de la ciutat “el lideratge públic de l'economia” perquè “es tradueixi en beneficis socials”. Colau va ser la convidada dels esmorzars que regularment organitza la Cambra de Comerç, en el que va ser la seva “primera gran trobada amb el món empresarial” barceloní”, com va subratllar a l'inici de la seva intervenció. L'alcaldessa va reconèixer que els indicadors econòmics de la ciutat són bons, però va alertar que cada vegada hi ha més desigualtats.

Per reforçar la seva tesi, l'alcaldessa va citar el president del Cercle d'Economia, Antón Costas: “Avui [per ahir] escriu en un article que el mite que el creixement econòmic beneficia tothom ja s'ha demostrat fals”. En el torn de preguntes, els empresaris van expressar la seva preocupació pel fet que hi ha mesures preses per l'executiu municipal, com la moratòria d'obertura de nous hotels, que paralitzen l'economia. La resposta de Colau va ser clara: “Els repto al fet que algú digui com s'ha parat l'economia, els indicadors creixen”.

A la impressionant sala de la Llotja i davant un auditori de diversos centenars d'empresaris Colau va exposar els cinc eixos del que va defensar com “un model de transició per passar del model actual, o de l'absència de model, i recuperar el lideratge públic per construir un model que posi l'economia al servei de les persones”. Un model que ha de basar-se en la “sostenibilitat integral, una economia diversificada, territorialment integrada i socialment responsable”.

El primer dels cinc eixos que va exposar Colau és una nova relació publico-privada per combatre les desigualtats. El segon, diversificar l'economia i evitar “monocultius que han demostrat ser un fracàs, com el maó o el turisme”. El tercer, “la innovació com a motor de canvi”, i en concret una aposta per la reindustrialització de la regió metropolitana, on l'estratègia de l'Ajuntament de Barcelona passarà per “fomentar l'eix del Besòs, aprofitant l'estació de la Sagrera, un eix que recorre des de Vallbona fins a Diagonal Mar”. El quart eix que va defensar l'alcaldessa és el foment de l'economia cooperativa i en xarxa. I el cinquè, tenir en compte l'escala metropolitana i el protagonisme de Barcelona en l'Euroregió.

L'alcaldessa va insistir en la idea que la societat està “en un moment de canvi, en el sentit ampli i profund de la paraula, que ha portat canvis polítics que pocs imaginaven”. Ni ella mateixa, va reconèixer la que va ser activista, experta en habitatge i líder i fundadora de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

Entre les preguntes van aflorar qüestions com el top manta –va defensar una estratègia complexa i no només policial–, o els horaris comercials. Aquí l'alcaldessa es va mostrar contrària a la liberalització, però disposada a “fer alguna excepció si es fa amb el consens de tothom i introduint compensacions si l'altra part resulta perjudicada”. També va aflorar el debat del Parlament i l'alcaldessa va opinar que el procés independentista “no hauria de concentrar-se en una sola persona”.

Sobre la firma

Clara Blanchar

Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Normas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS