El Tribunal de Comptes investiga una malversació a l’ambaixada de Trillo

Mobles, neveres, comunicadors infantils, bicicletes plegables, màquina de gelats, un iPad i factures de números de telèfon que no pertanyen a cap treballador de l'ambaixada d'Espanya a Londres. Són algunes de les despeses irregulars que durant els anys 2013 i 2014 algú va carregar als comptes de la legació. Factura a factura, pagament a pagament, la quantitat malversada és de 83.364,18 euros, segons ha determinat una investigació del Tribunal de Comptes a la qual ha tingut accés EL PAÍS. L'acusada és Nieves G. P., treballadora en règim laboral a l'ambaixada des del 1995 i que, com a encarregada de la comptabilitat d'una secció de l'ambaixada, la Conselleria d'Informació, gestionava tots els pagaments a proveïdors.

La instrucció del Tribunal de Comptes se centra només en dos anys, però hi ha sospites que les irregularitats es produïen des de molt abans, fins i tot des del 2006. Per això critica “la falta de control evident” que ha permès a aquesta treballadora “un ús de fons públics en benefici propi al llarg dels anys”. A la instructora li “crida poderosament l'atenció” que el tipus de despeses que es carregaven “no hagin encès l'alarma dels superiors jeràrquics”.

Més responsables

Precisament per l'estranyesa que li causa a la investigadora que les despeses irregulars passessin inadvertides, en les actuacions prèvies del cas també considera responsable comptable subsidiari qui va ser conseller d'Informació fins al 2013, Ignacio M. G. De fet, va ser la seva substituta al càrrec, Esther Corral, qui va alertar l'ambaixador, Federico Trillo-Figueroa, que sospitava de la gestió de l'empleada al seu càrrec. Trillo-Figueroa té el càrrec d'ambaixador d'Espanya a Londres des del març del 2012.

Els diners presumptament malversats provenien de les partides d'atencions protocol·làries i despeses diverses. La consellera es va adonar que se li imputaven esmorzars i cafès que no havia organitzat, segons va declarar al Tribunal de Comptes. També va trobar factures de material de neteja —quan d'això s'encarrega l'ambaixada—, televisions, ordinadors, bicicletes, torradores i altres aparells aliens a les oficines que no apareixen en cap inventari. En algunes d'aquestes factures s'havia amagat el domicili de lliurament. Tampoc quadrava la despesa en telefonia: al compte de l'oficina es van associar fins a set línies mòbils, quan només hi havia dues línies autoritzades pels serveis centrals.

Corral acusa la treballadora d'haver falsificat la seva signatura i el seu visat en documents comptables, per la qual cosa el cas també té un vessant penal encara en procés. Corral ha denunciat la treballadora a la Fiscalia de l'Audiència Nacional a principis d'aquest any. Com que és un delicte perpetrat per un espanyol a l'estranger, aquest és l'òrgan competent. La querella, que va en paral·lel a la investigació del Tribunal de Comptes, segueix el seu curs.

El fiscal atribueix a la treballadora d'un presumpte delicte de falsedat documental i malversació de fons públics. L'Advocacia de l'Estat ha demanat ampliar la instrucció als anys 2009-2012 per investigar des de quan es produeixen aquestes irregularitats a l'ambaixada de Londres per part, presumptament, d'aquesta treballadora, que segons el Ministeri de Presidència, del qual depenen les conselleries d'informació de les ambaixades, està “apartada”.

Circumstàncies adequades

Per la seva banda, el Tribunal de Comptes té clar que la falta de supervisió té molt a veure amb el desviament reiterat de fons públics. “L'absència clara de control” en aquesta legació, escriu la instructora, “suposadament va afavorir les circumstàncies adequades per al desviament reiterat de fons i consegüent perjudici per als fons públics”. Una portaveu de Presidència, ministeri del qual depenen les conselleries d'informació, assegura que van ser les seves auditories internes les que van descobrir les irregularitats, i que ara el més important és restituir els diners públics.

La treballadora acusada nega haver falsificat la signatura de Corral i afirma que molts dels pagaments es van fer amb xec nominatiu, la qual cosa demostraria “l'absència de benefici en la treballadora, atès que existiria un beneficiari cert”, segons les al·legacions presentades davant el Tribunal de Comptes. També nega haver reconegut els fets, com va assegurar Corral. Després de la instrucció, el cas anirà a judici.

investigacion@elpais.es