_
_
_
_

Interior alerta de la radicalització dels ‘llops solitaris’ gihadistes

Un informe d'Interior identifica les 10 principals amenaces a les quals s'enfronta Espanya

Patricia Ortega Dolz
La Guàrdia Civil a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), dimecres passat.
La Guàrdia Civil a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), dimecres passat.JUAN BARBOSA

L'alerta de nivell 4 —risc alt— per terrorisme es va establir a Espanya després dels atemptats de París a la revista Charlie Hebdo, el 7 de gener. La idea del “llop solitari”, l'islamista capaç d'atemptar de forma autònoma, sense suport d'una organització, es va fer realitat. Un informe intern del Ministeri de l'Interior identifica les 10 principals amenaces a les quals s'enfronta Espanya en aquest camp i que justifiquen que es mantingui l'alerta en un nivell 4 de 5.

Más información
Detinguda una espanyola a Barajas que anava a unir-se a l’Estat Islàmic
Dos detinguts per la seva relació amb l’Estat Islàmic a Cornellà
Tres detinguts a Madrid vinculats a l’Estat Islàmic
“Resa pel meu martiri a la gihad”

Des dels atacs de París, fa 11 mesos, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat han reforçat els seus serveis d'Informació i de Ciberterrorisme. La major part dels contactes entre radicals es realitzen per les xarxes socials i s'estima que l'Estat Islàmic (ISIS) té actius més de 44.000 comptes al Twitter. L'estratègia dels Governs, inclòs l'espanyol, és preventiva. Es busca impedir l'actuació d'extremistes i detenir els que es puguin estar radicalitzant o reclutant-ne d'altres.

L'amenaça del radicalisme violent és global, com ha quedat palès en les últimes conferències de les Nacions Unides. Espanya és un país amb una desgraciada història terrorista a l'esquena, protagonitzada durant dècades per ETA i pels islamistes que van provocar els brutals atemptats de l'11 de març del 2004 a Madrid.

Les detencions s'han succeït en els últims mesos, amb Espanya al capdavant a Europa juntament amb França. Des de principi d'any s'han dut a terme 27 operacions, dues aquesta mateixa setmana, amb un total de 61 detinguts a Espanya i 27 més a l'estranger amb la col·laboració d'altres països. Es calcula que són 133 les persones que han sortit d'Espanya per convertir-se en combatents de l'Estat Islàmic —de França 1.200 i del Marroc 1.354— i que n'han retornat 25, dels quals 15 són a la presó. Al juliol hi havia uns 170 reclusos per gihadisme a Espanya, segons les estadístiques d'Institucions Penitenciàries.

Un recent informe intern d'Interior, al que ha tingut accés EL PAÍS, avalua les 10 principals amenaces a les quals s'enfronta Espanya i per les quals el departament dirigit per Jorge Fernández Díaz manté l'alerta en un nivell 4 de 5.

Camps d'entrenament per a europeus. “És evident que, des de fa molt temps, tant ISIS com Al-Qaida tenen Europa com a objectiu primordial i constantment estan tractant de dur-hi a terme accions. Espanya ocupa un lloc preferent perquè per a ells es tracta d'al-Àndalus”, sobre la qual hi ha una contínua reivindicació per incorporar-la a Dar al-Islam (La terra de l'Islam). “Fins i tot s'ha tingut coneixement que l'ISIS hauria creat a Síria un camp d'entrenament destinat a la preparació de terroristes de procedència europea que poguessin actuar als seus països d'origen quan tornin”, explica l'informe d'Interior.

Amenaça contra les Forces i Cossos de Seguretat i militars. “Se sap que els líders de l'ISIS van fer crides perquè es cometessin atemptats contra les Forces i Cossos de Seguretat, militars i una altra sèrie de persones i entitats”. A Espanya, aquestes incitacions van tenir el seu fruit i van ser recollides pels detinguts a l'Operació Caronte, executada el 8 d'abril pels Mossos d'Esquadra, que s'havien marcat com un dels seus objectius segrestar un policia a Catalunya, degollar-lo i fer-ne difusió a través de les xarxes socials. “Els detinguts tenien també intenció d'atemptar contra el Complex Central dels Mossos d'Esquadra, una comissaria dels Mossos situada a la plaça d'Espanya de Barcelona i el Parlament de Catalunya”.

Tres detencions en una setmana

  • Màlaga. Una espanyola de 26 anys va ser detinguda divendres passat a l'aeroport de Màlaga. La jove, que havia abandonat Espanya fa un any amb la seva parella, va arribar fins a la frontera de Turquia amb Síria amb la intenció d'integrar-se a l'Estat Islàmic. El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va dictar ahir presó incondicional sense fiança.
  • Barcelona. Dos ciutadans marroquins, un de nacionalitzat espanyol, van ser arrestats dimecres a Cornellà de Llobregat per la seva suposada vinculació amb l'aparell de reclutament i adoctrinament de l'organització.
  • Madrid. Tres presumptes gihadistes, marroquins d'entre 26 i 29 anys "disponibles per cometre atemptats terroristes", van ser detinguts dimarts a la Canyada Real i Vallecas. L'Audiència va ordenar que ingressessin a la presó.

Coalició internacional contra l'ISIS. La participació espanyola a la coalició internacional contra l'Estat Islàmic suposa un increment de l'amenaça contra Espanya. “Són nombroses les amenaces —moltes gravades en vídeos— que estan fent els líders de l'Estat Islàmic contra Occident fent referència sempre a la coalició”.

Els llops solitaris. L'actuació de possibles actors solitaris —o “llops solitaris”, com també se'ls coneix— és una amenaça més a la qual està exposada Espanya. Cap país està actualment exempt d'aquest perill. El potent aparell propagandístic creat per l'Estat Islàmic “difon consells, idees, formes d'actuar, fins i tot informació sobre com fabricar explosius i com utilitzar-los contra avions o en zones de grans concentracions de masses”. En el cas d'Espanya n'hi ha nombrosos exemples. L'últim, el dels tres detinguts d'aquesta setmana a Vallecas, quan estaven “preparats per atemptar” i que ja han estat enviats a presó. “No hi ha dubte que aquestes detencions van evitar la comissió d'atemptats”.

Més radicals. Un altre dels aspectes que influeix en l'amenaça contra Espanya és el “constant increment de persones radicalitzades al nostre país, a través de les xarxes” socials. Les Forces i Cossos de Seguretat han ressaltat aquest augment, que estan detectant en els últims temps.

Els retornats. “Els retornats suposen un risc molt elevat per a qualsevol país on es trobin, per la radicalitat que presenten i que, en molts casos, han implementat durant la seva estada a Síria o l'Iraq, així com per la preparació tècnica que tenen referent al maneig d'armes i explosius amb finalitat terrorista”, ha advertit Interior. A més, “compten amb el valor necessari, demostrat a través de la seva participació en combats, fins i tot per atemptar com a terroristes suïcides”. A l'amenaça dels espanyols retornats s'hi suma, pel seu veïnatge, la dels que han tornat a França i al Marroc.

Els aeroports espanyols. L'informe del Ministeri de l'Interior identifica com a amenaces que els gihadistes usin els aeroports espanyols, l'ànim de venjança pels èxits policials aconseguits i la presència al país d'interessos d'altres Estats també amenaçats. Els aeròdroms preocupen perquè són el lloc de sortida de combatents amb destinació a Síria i l'Iraq a través de Turquia. “Amb referència a això hem d'assenyalar expressament l'aeroport de Barcelona, perquè des d'allà han marxat no només gihadistes radicats a Espanya, sinó també molts dels que vivien a França. Fins i tot el de Màlaga, des d'on en van sortir gihadistes del Marroc”.

Moltes operacions antigihadistes. Les 27 operacions desenvolupades durant aquest any “han contribuït a evitar accions terroristes al nostre país, però, alhora, es pot haver constituït en un altre motiu d'amenaça, perquè s'ha evidenciat que Espanya és un país que combat amb eficàcia conra els grups gihadistes”. A més, des de l'Estat Islàmic s'ha difós la idea que “a les presons espanyoles la situació és molt trista per als presos islamistes”.

Atacs contra interessos estrangers. “Espanya podria ser escenari d'atacs contra interessos o persones d'altres països, com per exemple de França, els Estats Units o fins i tot de Rússia”, un país que recentment s'ha afegit a aquesta llista o rànquing d'especial perillositat de ser objecte d'atemptat terrorista, això com a conseqüència de la seva participació directa en la guerra de Síria. La caiguda de l'avió rus de la companyia Metrojet al Sinaí, el 31 d'octubre, probablement per una bomba col·locada a la bodega de l'avió, podria ser una mostra de l'actuació de l'organització terrorista a un altre país en contra dels interessos russos.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Patricia Ortega Dolz
Es reportera de EL PAÍS desde 2001, especializada en Interior (Seguridad, Sucesos y Terrorismo). Ha desarrollado su carrera en este diario en distintas secciones: Local, Nacional, Domingo, o Revista, cultivando principalmente el género del Reportaje, ahora también audiovisual. Ha vivido en Nueva York y Shanghai y es autora de "Madrid en 20 vinos".

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_