El primer debat digital de la democràcia el dilluns dia 30

EL PAÍS emetrà el 30 de novembre, de nou a dos quarts d'onze de la nit, el primer gran debat electoral de la democràcia a través d'Internet. Es tracta d'una iniciativa pionera que marca una fita en la història dels debats polítics a Espanya i el tret de sortida en la carrera cap a la Moncloa de tres candidats que debuten com a caps de llista de les seves respectives formacions en unes eleccions generals: el líders del PSOE, Pedro Sánchez; el de Ciutadans, Albert Rivera, i el de Podem, Pablo Iglesias.

El debat es retransmetrà des d'un plató amb públic i els espectadors que el presenciïn en directe podran formular preguntes als candidats, igual que els usuaris connectats al web d'EL PAÍS. Tindrà una realització pròpia d'un format televisiu i alhora aprofitarà els avantatges del web. Serà una emissió interactiva. El públic d'Internet tindrà l'opció d'accedir a gràfics relacionats amb els temes tractats en els diferents blocs en què s'estructura el programa. Aquests són alguns dels aspectes pactats ahir amb Óscar López, Íñigo Errejón i José Manuel Villegas, en representació del PSOE, Podem i Ciutadans, respectivament.

Els candidats a la presidència del Govern d'aquestes tres formacions tindran l'oportunitat de llançar els seus missatges a través de la televisió, el mòbil i qualsevol una altra plataforma amb accés a Internet. La destinació és un electorat que es preveu més fragmentat que mai davant la votació del 20 de desembre. Milions de persones podran seguir el debat, tant a Espanya com a qualsevol part del món, especialment a l'Amèrica Llatina, on resideix més d'una tercera part dels lectors d'EL PAÍS.

A més de Sánchez, Rivera i Iglesias, EL PAÍS va convidar el president del Govern espanyol i candidat a la reelecció pel PP, Mariano Rajoy, que ha declinat l'oferta. Per triar els participants s'han seguit dos criteris objectius: els resultats de les diferents eleccions celebrades aquest any i la mitjana de les enquestes publicades en els últims mesos, que donen als candidats que hi participaran una clara distància sobre la resta d'aspirants.

En campanya, els debats són l'esdeveniment que més influeix en el vot. Segons explica Antonio Caño, director d'EL PAÍS, "debats com aquest poden canviar el curs d'unes eleccions, ja que provoquen acceptació o rebuig cap als candidats". "Serveixen per retratar-los, observar la seva capacitat dialèctica i comprovar la seva línia de defensa o atac enfront de l'oponent; en realitat ajuden a decidir si veuen aquell candidat com a president o no". "En tractar-se d'un debat transmès per Internet”, afegeix Caño, “s'aprofita també l'enorme penetració d'aquest mitjà entre els votants joves i les múltiples possibilitats narratives que incorpora l'àmbit digital".

Encara que a Espanya la majoria dels debats s'han vist precedits de polèmica i mai s'han celebrat quan governava el PP, països com Suècia els tenen establerts per llei, i als Estats Units les campanyes pivotan precisament sobre les trobades televisades. A Espanya, els dos cara a cara entre Felipe González (PSOE) i José María Aznar (PP) el 1993 van ser els primers en aquest format. De les dues cites, la primera (a Antena 3) va registrar 9,6 milions de teleespectadors i la segona (Telecinco) va ser vista per 10,5 milions de persones. Avui, dues dècades després, la tecnologia ofereix la possibilitat d'aconseguir una audiència universal.

Algunes formacions minoritàries han expressat la seva disconformitat amb la selecció de contrincants. Andrés Herzog, candidat d'UPyD, ha demanat a Twitter que el seu partit estigui present en els debats electorals i rebutja que es limitin al PP, el PSOE, Ciutadans i Podem. D'altra banda, Esquerra Unida considera que "la resta de partits hauria de reclamar debats més plurals, en coherència amb una proposta més democràtica". Segons fonts del partit "el problema és de les formacions, que accepten debats excloents que no representen la pluralitat democràtica del país".

Caño assegura que aquests partits tindran la cobertura adequada en altres plataformes d'EL PAÍS, i explica que s'ha tingut en compte les veritables possibilitats dels participants a poder arribar a presidir el proper Govern espanyol. "Els sondejos són clars sobre aquest tema. Podem estava al capdavant a principi de l'any. Ara les enquestes reflecteixen un triple empat entre el PP, el PSOE i Ciutadans. Són les principals opcions per al votant, sense menystenir altres partits, minoritaris, amb una tasca tan necessària i digna com la de la resta".

La polèmica sobre els debats és una qüestió no resolta a Espanya, on la Junta Electoral Central obliga les televisions públiques a convocar tots els grups parlamentaris (set en el Congrés actual). És una excepció. En tots els països se celebren debats només amb els candidats que tenen veritables opcions de governar. Per primera vegada en dècades, les tenen partits que no són el PSOE o el PP.