“Per què porto l’estelada? Perquè sóc lliure”

D'estelades, n'hi havia moltes. Algunes totalment vintage, d'altres evidentment acabades de comprar: 35.000 euros s'ha gastat l'Assemblea Nacional del Catalunya (ANC) en les 30.000 que ha repartit avui pels voltants del Camp Nou. O que pretén repartir. “Els que la volien la portaven de casa, així que tampoc n'he donat tantes”, reconeixia en Joan, un dels 300 voluntaris apostats en el perímetre de l'estadi. Li donava la raó la Núria, d'Olesa de Montserrat. “Alguna vegada me la deixo, però avui era impossible. Amb el problema que tenim amb la UEFA, ja no és una qüestió política, és una qüestió de principis. A mi no em ve un guiri a dir quina bandera puc portar al meu camp”. Guiris, o sigui, estrangers amb cara de no assabentar-se de res, també n'hi havia. Amb bandera al coll i sense: “Me l'han donat en sortir del metro i sóc del Barça. Barça, Barça, Barça!” bramava un que deia anomenar-se Shualhi, amb evidents trets àrabs. Al cap de poca estona, la Maki, sueca, amb la samarreta quadribarrada, la suplent del FC Barcelona –“l'he comprat avui en una botiga de les Rambles”– deia no tenir ni idea de quina era aquesta bandera amb un triangle blau i una estrella blanca. “No sé, de la ciutat de Barcelona? Per què aquestes banderes?”.

“Jo vaig néixer a Ceuta, l'any 47. Sóc soci del Barça i des del 78 vinc al camp amb aquesta bandera. He agafat la que m'han donat, però he vingut des de casa amb la meva”, explica en Lluís. “Per què? Perquè em dóna la gana. Perquè sóc independentista, perquè és el meu dret reclamar on em doni la gana el meu desig que Catalunya sigui un país independent. I em moriré portant aquesta bandera”. El Rafael, que també és soci, arriba al partit des de Vic i també porta la bandera al coll. Ell no ha agafat la que li han lliurat. “Que per què la porto? Perquè sóc lliure!” resumia la Margarita. “Tinc setanta-quatre anys. A la meva edat, no em fa callar ni la UEFA ni Déu!”.

Amb el problema que tenim amb la UEFA, ja no és una qüestió política, és una qüestió de principis", diu la Núria, d'Olesa de Montserrat

“Jo no la vull i em sembla una vergonya aquesta iniciativa”, confessa en Joan, que es declara votant d'Unió. La seva xicota, la Maria, la porta al coll. “Jo voto la CUP i vull que Catalunya sigui independent”, diu. Vénen de Sabadell, fan servir els carnets de la família del Joan i diuen que es casaran tan bon punt trobin casa. “Aquest país és el que té”, diu el pare del Joan, mentre compra tres entrepans al Nahikatxell, un bar de la Travessera de les Corts, on el Julio cobra vestit amb una samarreta amb les quatre barres. “Les banderes no es negocien”, assegurava un argentí ja dins del camp, sorprès que hi hagués més banderes “que gent”, mentre una enorme pancarta amb el lema Respecte es desplegava sobre la tribuna lateral, i l'afició rebia amb crits d'independència! l'himne de la Champions. En teoria, es jugava a futbol. El Barça i la UEFA tenen un problema.