Mortadel·lo i Filemó entren en campanya

Salaris de Cristiano Ronaldo cap amunt, 107 dies de vacances pagades a l'any, pensions quadruplicades i un quiròfan per habitant promet un polític amb una cua de cavall al vent que remet al Pablo Iglesias de Podem. Fa el seu míting poc abans de veure's immers en una batalla ben bruta on una còpia del Rei Joan Carles li clava un cop de totxo a un doble d'Oriol Junqueras, algú semblant a Mariano Rajoy admet que accepta el separatisme davant d'un possible Artur Mas que encaixa un cop de puny seu simultani a la frase: “Veus? Mira com separo els molars dels canins!”, mentre que a la seva dreta algú clavadet a Jorge Fernández Díaz martelleja el cap d'un vianant al ritme de “Que no, que no s'ha fet servir la força pública ni jo era aquí ni…!”. Com que Mortadel·lo i Filemó estan en el merder, s'entén tot: són algunes de les vinyetes estel·lars d'Eleccions!, l'aventura 201 de la peculiar parella creada per Francisco Ibáñez i que demà Ediciones B posa a la venda a Espanya amb un tiratge inicial de 100.000 exemplars (95.000 en castellà i 5.000 en català), rècord històric per a la sèrie.

Els 130.000 àlbums que en només sis mesos s'han venut ja de l'entrega anterior, El tresorer, on aflorava el finançament irregular d'un Partit Papil·lar a través d'un personatge de sospitosa semblança amb Luis Bárcenas, han donat ales als editors i, esclar, a l'autor, que un mes i mig abans dels comicis generals del 20-D ha posat la TIA en plena campanya: el Súper opta a president del Govern pel partit PPRO (es pronuncia "pepero"): Poble al Poder Trencant Ossamentes. Això desferma la bogeria: el professor Bacteri farà el mateix pels Científics Units Alliberant l'Orbe (CULO) i Mortadel·lo i Filemó creen el Partit Mortadel·lista Filemoner Espanyol. Després de fracassar en aliances patètiques, tot es complica quan els dos agents intenten treure els draps bruts dels seus adversaris polítics…

“Amb les teles, les ràdios i els xerraires tot el dia amb això no podia ser que els meus personatges no abordessin les eleccions, però no sóc crític amb els polítics: són l'excusa per les mil i una ximpleries i carreres d'aquests dos”, diu Ibáñez sobre l'àlbum. Doncs ja és un missatge això de polítics com comparses: “Són això en les meves historietes, però en realitat la gent prefereix les altres comparses: Ofèlia, Bacteri… Tu et mates dibuixant escenes amb polítics per fer riure i ells sí que fan riure”, ironitza.

Passada l'època en què “era impossible ficar polítics si no volies anar a parar al Valle de los Caídos amb la pala”, Ibáñez va començar a introduir-los com a personatges a principis dels anys vuitanta, quan va arrencar amb àlbums dedicats als Mundials de Futbol o els Jocs Olímpics: “L'actualitat va començar a sortir aquí una mica a pesar meu, sobretot amb el tema del futbol, que mai he suportat ni he entès: odio això d'haver de posar els tacs al final de les botes… Llavors apareixien de fons, petitons”. Així, Felipe González va acabar apareixent en cinc lliuraments des del seu debut el 1991, quan també ho va fer un tal Juanito Batalla, que recordava molt Juan Guerra, germà d'Alfonso. Després van venir Luis Roldán, José María Ruiz Mateos, Julio Anguita, Jesús Gil i Gil… “He anat traient-los però també tocant temes com els preus de la gasolina, la prohibició de fumar i el naixement dels telefoninos aquests… Es tracta de no sentir que Mortadel·lo i Filemó estan plens de pols, que es toquin temes que a la gent els agradi i se'n puguin anar a dormir llegint-los, desconnectant i sent feliços rient”.

A Eleccions!, els desastrosos agents de la TIA aniran rebentant sense proposar-s'ho els actes de tot candidat que se'ls creui en les vinyetes, com fan amb un replanxat i jove líder del partit C (potser Albert Rivera?), una gran imitadora de Rita Barberá com a líder del partit La Caloreta, algú que s'assembla a Pedro Sánchez tirant d'un carro amb el qual fa campanya pel PSAO, un doble de José María Aznar com a líder indiscutible del PEDO (Podem Erigir Dreta Omnipotent) i fins i tot algú que recorda el ministre d'Exteriors Margallo prenent un còctel.

“Seria molt bonic fer alguna cosa sobre l'independentisme català, tot i que caldria ambientar-ho bé, ja ho veurem”, diu qui afirma que, de moment, no té problemes creatius amb una parella que va inventar el 1958 “gairebé resant per veure si em podrien durar un parell d'anys i han acabat suprimint-me els altres com Rompetechos, el botons Sacarino o els de 13 Rue del Percebe pel seu èxit”. D'entrada, “gairebé acabat” en té un que podria titular-se Souets més aviat baixets (“em temo que seguirà sent actualitat”). I això que al març farà 80 anys: “La mà abans m'anava com un colom però ara ja va tot com un tren de mercaderies dels temps de Franco, però el dia que em passi 48 hores davant d'un full en blanc i no em vingui una idea amb aquests dos, faig una pila amb tot i ho cremo”. Ho diu de broma perquè reconeix que de les coses que el farien més feliç és que “els meus personatges continuessin sense mi; poden fer-ho perfectament. Hi ha grans dibuixants… Potser l'única pega seria el guió”. Cert: difícil inventar-se tants noms de pobles, sigles de partits i peripècies. Això només se li acudeix a Ibáñez.