Marina demana condicionar el sou dels docents a l’avaluació del centre

El filòsof i pedagog José Antonio Marina, a qui el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha encarregat el Llibre blanc de la funció docent, considera que una part de la retribució del professorat "podria estar relacionada amb l'avaluació del centre sencer, de manera que es fomenti la implicació de tots els professors en el projecte educatiu". "Cal avaluar els alumnes, però també els professors i els centres", defensa Marina.

"Els bons professors no poden cobrar el mateix que els dolents", indica aquest expert en el seu llibre Despertad al diplodocus. Una conspiración educativa para transformar la escuela... y todo lo demás, publicat fa molt poc. Marina reclama la formació del docent (i de tota la societat) al llarg de la vida. "Ens semblaria criminal que els metges no actualitzessin els seus coneixements, però som més condescendents amb els docents que no ho fan", escriu al llibre, en el qual proposa diferents mesures per millorar el sistema educatiu espanyol en un termini de cinc anys. "Cal avaluar també el professorat (veient-lo actuar dins de l'aula), els directors, els inspectors, i també els responsables de l'Administració que han de comprometre's amb els objectius educatius o bé dimitir", apunta l'autor.

Els professors espanyols són els docents que passen menys controls externs, juntament amb els italians, segons un informe de l'OCDE sobre la funció docent, l'informe Talis publicat el 2014. Un 36% no ha estat mai sotmès a una avaluació docent formal i externa de la seva tasca.

Els inspectors "no són policies"

Marina reclama canviar la selecció i formació dels inspectors, perquè siguin un "cos d'elit", compost per professionals amb molta experiència. El seu paper "no és fiscalitzar" perquè "no són policies educatius". En la seva opinió, la tasca d'aquests professionals ha d'anar encaminada a "ajudar els professors espanyols a millorar les seves competències".

Aquest pedagog indica que correspon també al Govern fixar el currículum, amb l'ajuda "imprescindible" d'experts, i adverteix que els currículums espanyols, en general, han estat sempre massa extensos.

Com a exemple cita Finlàndia. Segons Marina, el país nòrdic, després de patir una crisi educativa fa quaranta anys, va crear un currículum molt variat que inclou arts, ciències, humanitats, idiomes, matemàtiques i educació física; va donar molta llibertat a les escoles i districtes per aplicar-lo; va prioritzar els estudis professionals i pràctics; va valorar la creativitat; va animar professors i directors a col·laborar-hi, i va obrir les escoles a la comunitat i a les famílies dels alumnes.

Els ministres han de tenir coneixements sobre educació

A més, assenyala que l'Executiu ha de fixar els criteris d'avaluació, tot i que reconeix que aquest és el tema "més complex i difícil", ja que el sistema educatiu espanyol "no té una cultura de l'avaluació" i quan ha volgut implantar-la, l'ha "confós" amb l'augment dels exàmens.

Segons l'autor del llibre, tots els ministres haurien de tenir nocions bàsiques sobre l'educació i del paper que aquesta jugarà en el futur, independentment de la cartera que tinguin. "Enviaré aquest llibre als ministres del Govern que surti després de les eleccions", assegura. L'actual titular de la cartera, Méndez de Vigo, va admetre en una entrevista amb aquest diari que no en sabia prou, d'educació. "Estudio a les nits. Tinc un equip de col·laboradors que s'ho saben bé", va assenyalar el ministre.

Marina també esmenta en aquest llibre el "pacte d'Estat per l'educació" i adverteix que "seguirà sent merament polític" i no tindrà "repercussions reals" si se cenyeix als partits polítics i no té en compte els grups socials "cada vegada més amplis". Al seu parer, l'acord hauria d'incloure un pressupost, uns objectius, un marc bàsic d'organització escolar, el tractament del professorat i un acord bàsic sobre el currículum.