Rajoy amplia a la resta de partits la ronda de reunions sobre Catalunya

El Govern espanyol ha decidit ampliar finalment la ronda de reunions bilaterals que Mariano Rajoy està fent amb altres líders polítics per abordar el problema de Catalunya amb altres formacions amb representació parlamentària. El portaveu d'UPyD, Andrés Herzog, i el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, seran rebuts dimarts a la Moncloa. La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, va telefonar ahir a Alberto Garzón, candidat d'Esquerra Unida, tot i que no van aconseguir parlar perquè el dirigent de la coalició estava presentant part del seu programa electoral, i encara no han contactat, segons fonts del partit. Rajoy rep avui divendres Albert Rivera (Ciutadans) i Pablo Iglesias (Podem) en la recerca d'un bloc constitucional enfront d'Artur Mas.

En paral·lel a les reunions del president espanyol amb els principals líders polítics, la vicepresidenta va fer ahir una ronda de contactes amb els portaveus parlamentaris. Santamaría va parlar amb la diputada d'UPyD Rosa Díez; amb el líder d'Unió, Duran Lleida; amb el diputat d'UPN Carlos Salvador, i amb el del Fòrum Astúries, Enrique Álvarez Sostres.

IU i UPyD havien demanat a la Moncloa que els rebessin, i en les seves respectives peticions reclamen a l'Executiu que no es limiti a convocar reunions bilaterals, sinó que busqui el diàleg amb totes les forces constitucionalistes alhora. La federació d'esquerres fa una crida a conformar una "taula de diàleg" on hi hagi tots representats.

UPyD, amb cinc diputats al Congrés, havia reclamat la cita amb Rajoy a través de missives de Rosa Díez, la seva portaveu parlamentària, i del mateix Herzog, candidat a la presidència del Govern espanyol.

Herzog, segons han explicat des del partit, aprofitarà la trobada per explicar-li al president del Govern espanyol la querella que ha interposat contra els impulsors de la declaració independentista, que acusa d'un presumpte delicte de conspiració per cometre sedició. UPyD creu que Espanya viu a Catalunya “un cop d'Estat”. Per això Herzog li traslladarà a Rajoy la necessitat d'aplicar tots els mecanismes legals possibles, inclòs l'article 155 de la Constitució que recull la suspensió de l'autonomia. El candidat d'UPyD resumeix la seva opinió amb una frase: “No és el moment dels partidismes, sinó del patriotisme”.

El candidat d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, va enviar ahir una carta a les principals forces polítiques en la qual va demanar que es conformi una "taula de diàleg" per buscar una "sortida política, dialogada i negociada al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol". El líder d'IU, Cayo Lara, es va queixar també per carta a Rajoy per la "incomprensible" exclusió del seu partit de la ronda de contactes de l'Executiu, atès que és la tercera força política nacional segons els resultats de les últimes eleccions generals. L'Esquerra Plural té 11 diputats al Congrés.

Garzón reclama que la taula de diàleg, de la qual haurien de formar part, al seu parer, "totes les forces polítiques compromeses amb la sortida dialogada" al conflicte català, abordi el debat sobre el problema català entorn de tres plantejaments. El primer, la recerca d'una "fórmula per facilitar una consulta a Catalunya, amb totes les garanties democràtiques i legals, que permeti al poble català opinar lliurement sobre el seu futur com a nació", assenyalava la carta enviada a la resta de formacions. La federació d'esquerres defensa una consulta pactada per a Catalunya a l'estil de la qual es va fer a Escòcia, una idea que comparteix amb Podem, amb qui ha concorregut en coalició a les eleccions catalanes, dins de la candidatura Catalunya Sí que es Pot. IU i la seva federació catalana, EUiA, no són forces independentistes, de manera que advoquen per una consulta a Catalunya, però defensarien l'opció del no a la secessió.

El segon d'aquests punts de debat que planteja IU seria un "model d'Estat federal", dins del qual "les classes populars dels diferents pobles d'Espanya puguin cooperar a la recerca d'una sortida social i justa a la crisi econòmica actual", indica. En tercer lloc, un "full de ruta per a un procés constituent republicà, federal i progressista per al conjunt de l'Estat i d'Europa".