Els rumors a Facebook resisteixen els esforços per desmuntar-los

Hi ha gent que creu que ningú ha arribat mai a la Lluna, que les vacunes provoquen autisme i que Elvis Presley és viu. Hi ha qui considera possible canviar la seva opinió sobre aquests assumptes. Però aquests entorns ideològics tancats es coneixen com a "cambres de ressonància". Allà, la informació, les idees o les creences pròpies es veuen reforçades i les alienes es rebutgen sense cap consideració.

Aquest fenomen està darrere de la persistència de creences tan desgavellades com les anteriors. L'evolució ha convertit els humans en l'espècie més dotada per col·laborar, per unir els seus caps i resoldre problemes junts. No obstant això, l'aparició d'aquestes capacitats es va produir en petits grups i la fortalesa dels vincles es va incrementar en competència amb altres bandes d'humans. La nostra predisposició per aprendre amb els companys es converteix en hostilitat i negació si ens intenten imposar una idea des de fora.

Els científics van examinar 47.780 posts escrits a Facebook amb la intenció de  desmuntar rumors al llarg de cinc anys i van analitzar les interaccions de 54 milions d’usuaris

Aquest efecte i la seva implicació en la possibilitat de desmuntar rumors ha estat estudiat per un equip de científics liderat per Walter Quattrociocchi, investigador de l'Institut per a Estudis Avançats IMT a Lucca (Itàlia). Els científics van examinar l'efectivitat dels esforços per desmuntar rumors a través de 47.780 posts escrits a Facebook amb aquesta intenció al llarg de cinc anys i van analitzar les interaccions de 54 milions d'usuaris.

Els seus resultats mostren que només una petita fracció (entorn de l'1%) de les persones que solen preferir els mitjans d'informació alternativa arriba a interactuar (fer un m'agrada, comentar o compartir) amb aquests articles que anirien dirigits precisament a fer-los canviar d'opinió. A més, els autors van detectar que l'efecte dels missatges antirumor en els consumidors d'aquest tipus de notícies que interactuaven amb ells era just el contrari del que buscaven. Els amants de les conspiracions van incrementar la seva implicació amb la seva pròpia cambra de ressonància. Si algú es pren tantes molèsties a demostrar-me que els humans van arribar a la Lluna, pensen, és perquè hi ha poderoses forces que ens volen amagar la veritat.

Els investigadors expliquen que la seva forma de dividir la informació entre oficial i alternativa no es basa tant en la seva qualitat com en la possibilitat de verificar-la. En el cas de la informació oficial, com la que procedeix d'un article publicat en una revista científica, és fàcil identificar-ne la procedència i saber qui en són els autors o com van arribar a la conclusió que presenten. La que desmunta conspiracions ocultes, per la seva pròpia naturalesa, és difícil de verificar perquè suposadament mostra informació que s'ha volgut ocultar al públic per les vies oficials.

Si algú es pren tantes molèsties a demostrar-me que els humans van arribar a la Lluna, pensen, és perquè hi ha poderoses forces que ens volen amagar la veritat

Entorn d'aquests dos tipus d'informació s'han format dues comunitats molt segregades que gairebé no consumeixen continguts de l'altre bàndol. I pel que esmenten els autors, aquesta inclinació a la pròpia cambra de ressonància i rebuig a l'aliena també es dóna entre els que afavoreixen la informació científica. Moltes d'aquestes persones no tenen la formació o la capacitat per comprendre determinats resultats científics i no obstant això els accepten com una forma de sentir-se superiors davant la ignorància dels conspiranoics.

L'article, publicat ja a Arxiv.org i a l'espera de revisió en una revista científica, també tracta la possibilitat de modificar els algorismes de recerca de Google per penalitzar els continguts no verificables. D'acord amb els autors, tenint en compte la polarització i la implicació de les persones que busquen les notícies amb contingut conspiratiu, perjudicar el seu posicionament en les recerques no reduiria el seu consum i fins i tot l'incentivaria.

Per superar aquesta incomunicació entre les dues cambres de ressonància, els autors proposen buscar una narrativa que tingui en compte el sistema de creences de les persones a les quals es vol arribar. Michael Tomasello, codirector de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, considera que és molt difícil evitar la predisposició humana a dividir el món entre "nosaltres i ells", perquè centenars de milers d'anys d'evolució han afavorit en els humans aquesta manera d'entendre el món. No obstant això, creu que és possible treballar per redefinir el que considerem el nostre grup. Si volem fer que algú canviï d'opinió, haurem de començar per convence'l que som membres de la mateixa comunitat.