Junts pel Sí i la CUP impulsen la desobediència

L'independentisme català no esperarà a veure quines majories surten de les urnes el 20 de desembre per fer passos decisius cap a la secessió. Junts pel Sí –la plataforma electoral d'Artur Mas (Convergència) i ERC– i la CUP van voler llançar ahir aquest missatge i van presentar un acord que aposta per donar inici al procés de creació d'“un Estat català independent en forma de república”. Eltext es votaràla setmana vinent al Parlament. La gran novetat és que els independentistes adverteixen per escrit que faran cas omís a una més que probable suspensió del text a càrrec del Tribunal Constitucional, al qual veuen “deslegitimat”. I aprofundeixen en el xoc institucional en anunciar que el futur Govern farà complir “exclusivament” les lleis del Parlament.

La proposta acordada per Junts pel Sí i la CUP eludeix expressions com “desobediència civil” i “declaració unilateral d'independència”, que la coalició d'Artur Mas considera excessivament dures fins i tot per a les seves bases. No obstant això, tots els passos que la plataforma de Mas i Oriol Junqueras ha pactat amb la CUP van en el sentit d'avançar cap a la independència digui el que digui el Tribunal Constitucional i sense celebrar un referèndum.

La declaració, que s'aprovarà amb els 62 vots de Junts pel Sí i els 10 de la CUP, va molt més allà de la que es va aprovar el gener del 2013 i que advocava per “fer efectiu el dret a decidir”. Ara es parla de “començar solemnement el procés de creació de l’Estat català independent en forma de república”, s'insta a iniciar la tramitació de lleis com la de la seguretat social catalana o la hisenda pública i s'insta a adoptar mesures per obrir un procés de “desconnexió democràtica massiva, sostinguda i pacífica amb l’Estat espanyol”.

El contingut de la resolució entronca amb el programa electoral de Junts pel Sí, que ja preveia arrencar la legislatura amb una declaració solemne, però va més enllà en molts aspectes per satisfer la CUP. La formació anticapitalista ha exigit, per exemple, que tot el procés comenci abans de les eleccions del 20 de desembre. Aquest partit tem que sectors de Junts pel Sí facin marxa enrere en la independència si el proper Govern central s'obre a negociar alguna mena de solució intermèdia per a Catalunya. Per aquest motiu les anomenades “lleis del procés constituent” han de començar a tramitar-se en un màxim de 30 dies.

Més enllà de la declaració d'intencions del text, un dels punts més controvertits és el que obre la porta a desobeir lleis i sentències. “El procés de desconnexió democràtica no se supeditarà a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol”, diu la resolució. “En particular”, afegeix, “del Tribunal Constitucional”, al qual considera “deslegitimat”. I afegeix que l'única sobirania reconeguda és la del Parlament. “Instem el Govern català a complir exclusivament les normes o mandats emanats d'aquesta Cambra, legítima i democràtica, amb la finalitat de blindar els drets fonamentals”, assenyala el text.

L’Executiu català no va saber explicar ahir si això comportarà una desobediència permanent de lleis espanyoles, especialment perquè moltes van ser votades en el seu moment per CiU. L'única cosa que va dir Neus Munté, la vicepresidenta, és que el Govern seguirà endavant amb la independència malgrat els advertiments del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que els va qualificar d’“amenaçes”. Respecte a la declaració d'inici del procés, els grups que el signen van avançar que impulsaran els seus aspectes més fonamentals encara que el text quedi suspès pel Constitucional.

Josep Rull, diputat de Junts pel Sí i coordinador de Convergència, va ser taxatiu quan se li va plantejar si la resolució indicava que estaven disposats a desobeir el Constitucional: “És un acte d'obediència al poble de Catalunya. Al que la gent va votar”, va dir. En una compareixença en el Parlament, Raül Romeva, diputat d'aquesta formació, va defensar la mateixa tesi: “El mandat ciutadà el tenim. Fa molts anys que estem fent les coses de forma pacífica, democràtica i raonada”. L'ecosocialista va reiterar la determinació de seguir amb el pla malgrat la reacció del Govern espanyol. I va ser clar quan va defensar que el 27-S no van tenir majoria de vots: “La gent va votar lliurement i amb una participació sense precedents. La legitimitat existeix”.

L'acord, no obstant això, no implica que Junts pel Sí i la CUP estiguin més prop d'aconseguir un acord sobre el futur de la presidència de la Generalitat, el primer debat d'investidura del qual està previst per al 9-N. La CUP rebutja votar Mas i el procés pot dilatar-se fins al 9 de gener, però ahir el diputat Benet Salelles va expressar la seva confiança a trobar una persona “adequada” que permeti la investidura a la primera.

Les dues forces van picar l’ullet de diverses maneres a Catalunya Sí que es Pot parlant de “procés constituent”, però el seu portaveu, Joan Coscubiela, va ser inequívoc: va dir que impulsaran un text alternatiu i que votaran en contra del registrat ahir perquè és un “parany” que oculta l'emergència social i la corrupció de Convergència, i dóna per amortitzat el referèndum.