Incomprensió

No comparteixo la decisió política del Govern del PP ni de la seva Fiscalia General d'imputar membres del Govern català per haver desobeït les ordres de la prohibició del Tribunal Constitucional de l'organització de la consulta del 9-N. És una decisió política, no pas judicial, que s'emmarca en la lluita, nècia, entre dos nacionalismes i, com és preceptiu en aquesta ideologia, la necessitat d'arribar a l'enfrontament total sense saber què emergirà després de tanta bogeria política.

Les manifestacions i les concentracions de la setmana passada, davant del Palau de Justícia de Barcelona, en suport als membres del Govern català imputats per desacatament em produeixen una gran tristesa. Els gestos, les paraules, les banderes, les vares de comandament, tot fa olor d'adhesions que crèiem desaparegudes de la nostra vida política. La fotografia de Gianluca Battista publicada a la portada d'EL PAÍS el 16 d'octubre sembla una mostra d'afecció a un règim i al seu líder: el president Artur Mas, acompanyat de membres del Govern, dempeus sobre les escalinates del Palau de Justícia amb els quatre dits, formant la bandera catalana, sobre el cor, mirant a l'horitzó i, als seus peus, centenars de persones, algunes amb la vara d'alcalde en una mà i, a l'altra, el telèfon mòbil immortalitzant l'escena. Tanco els ulls i sento una profunda indignació davant de tanta desraó.

Què feien els alcaldes i els regidors, representants de la ciutadania, donant suport a una ideologia i a un polític que ha manipulat en el seu benefici el moviment popular independentista? Com s'atreveixen, en nom de tots nosaltres, a fer servir el poder popular contra una institució com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya? És difícil d'entendre que representants populars s'enfrontin i pressionin el poder judicial. Només és comprensible en una societat abduïda, que ha deixat la raó de banda i es regeix per l'estómac, ben alimentat per les descerebrades decisions polítiques dels nacionalistes del PP. Senyors alcaldes: ni Mas, ni Rigau ni Ortega són Catalunya. Així que val més que es quedin als seus pobles i ciutats i utilitzin la vara per prendre decisions que millorin la qualitat de vida dels seus conciutadans. Deixin d'hissar banderes que no representen el país i governin per a tothom, també per als que no siguin fidels a Mas i el seu procés.

Senyors alcaldes: ni Mas, ni Rigau ni Ortega són Catalunya. Així que val més que es quedin als seus pobles i ciutats i utilitzin la vara per prendre decisions que millorin la qualitat de vida dels seus conciutadans

A més, també em pregunto què feien els centenars de persones (segur que entre ells mestres i professors, també pares d'alumnes) darrere de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que s'ha passat quatre anys destrossant el sistema educatiu públic? Ha eliminat milers de llocs de treball, ha retallat i ha suprimit subvencions al transport escolar, a les beques menjador, a les beques per a llibres, ha tancat aules d'acolliment, ha deixat de subvencionar les guarderies, ha potenciat la religió a l'escola i ha fet poc contra l'elitista llei Wert a excepció de protegir la nostra llengua, cosa que comparteixo.

No entenc com pot haver-hi tanta gent que surti de casa per aclamar aquestes persones, quan aquella mateixa setmana, la Xarxa Europea contra la Pobresa i l'Exclusió (AROPE) publica un informe demolidor on afirma que en un any ha augmentat dos punts la pobresa, que en aquest moment afecta un 22% de la nostra població. Gairebé 1.600.000 catalans estan al llindar de la pobresa i d'aquests, uns 470.000 (6,3%) pateixen pobresa severa. Amb aquestes dades, amb la corrupció que envaeix el Govern, amb les decisions privatitzadores que prenen, sóc incapaç de comprendre aquestes mostres de suport.

I, finalment, davant de tantes presències no puc entendre algunes absències: divendres passat, el primer ministre de França, Manuel Valls, amb tres dels seus ministres, va inaugurar a Rivesaltes el memorial en record a les 60.000 persones que van ser confinades en aquell camp glaçat i insalubre. Unes 20.000 eren espanyoles i catalanes, fugien del feixisme franquista, i algunes van acabar al camp d'extermini de Mauthausen, gràcies a la col·laboració de la França de Pétain. El Govern espanyol hi va enviar el cònsol a Perpinyà i el Govern català hi va enviar la consellera de Governació. Mas i Rajoy no hi van ser, insultant una vegada més les víctimes del feixisme. Mentrestant, els alcaldes abrillantaven les vares i les retornaven a les seves vitrines a l'espera d'un altre “dia històric”.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història.