Trudeau guanya els comicis al Canadà

El liberal Justin Trudeau serà el proper primer ministre del Canadà. La victòria en les eleccions generals del quebequès Trudeau, fill del primer ministre Pierre Elliott Trudeau, posa fi a una dècada del Govern conservador del primer ministre Stephen Harper.

Trudeau, que va començar la campanya tercer en els sondejos, no només guanya les eleccions, sinó que obté la majoria absoluta a la Cambra dels Comuns, cosa que li permetrà governar amb comoditat i sense necessitat de pactes amb l'oposició.

En les eleccions es triaven els 338 escons de la Cambra dels Comuns. El Partit Liberal, de centreesquerra, ha obtingut 186 diputats, segons l'últim recompte. El Partit Conservador, 105. Els socialdemòcrates de l’NDP, 35. El Bloc Quebequès, 10. I el Partit Verd, un.

Els liberals han aconseguit un 41,6% de vots, segons dades provisionals. Els conservadors, un 31,7%. En les eleccions del 2011, el Partit Liberal va ser la tercera força, per darrere de l’NDP i el Partit Conservador.

El retorn de Trudeau

Amb una victòria de Trudeau, els liberals tornen al poder després d'una travessia del desert de deu anys. El punt més baix va arribar en les eleccions del 2011, quan, liderats per Michael Ignatieff, un intel·lectual sense vocació de polític, van quedar tercers, per darrere de l’NDP de Thomas Mulcair, un quebequès anglòfon que els últims anys ha exercit de líder de l'oposició. El Partit Liberal –el de Trudeau pare i de primers ministres com Jean Chrétien– va ser durant bona part del segle XX el partit natural del Govern al Canadà.

Trudeau va néixer el 1971, quan el seu pare era primer ministre. Va créixer al 24 de Sussex Drive, la residència del primer ministre canadenc a la capital, Ottawa.

Carismàtic i controvertit, Pierre Elliott Trudeau va remodelar el Canadà modern, el del multiculturalisme, el federalisme i el bilingüisme. L'educació política de Justin va ser precoç. De petit acompanyava el pare a les cimeres del G-7. Diuen que el primer cadàver que va veure a la seva vida va ser el de Leonid Bréjnev en el funeral del líder soviètic. Va començar la seva carrera professional lluny de la política i de la seva ciutat, Mont-real, com a professor de francès a Vancouver. El seu discurs en el funeral de la mort del seu pare, el 2000, va projectar la seva imatge al país com un polític prometedor. Elegit diputat el 2008 pel districte de Papineau, a Mont-real, el 2013, després del daltabaix d’Ignatieff, es va convertir en el líder del Partit Liberal.

Amb Trudeau torna un quebequès al càrrec de primer ministre, ocupat per polítics de la província francòfona la majoria del temps durant l'últim mig segle.

L'herència Harper

Harper buscava la quarta victòria electoral, ja és el líder més longeu, després de la cancellera alemanya Angela Merkel, del G-7, el vell club dels països més industrialitzats del planeta.

Harper ha transformat el Canadà. Durant la seva dècada en el Govern, el centre de gravetat del poder econòmic i polític s'ha desplaçat a l’oest. Les elits de la conca del riu Sant Llorenç –la franja que va de Mont-real a Toronto– han perdut influència.

Harper té el seu feu electoral a la província petroliera d'Alberta i ha injectat un nou estil –més polaritzat, més nord-americà, segons els seus crítics– en un país basat en el consens intern i una posició conciliadora en les qüestions internacionals.

Amb polítiques econòmiques conservadores i una política exterior més agressiva que els seus antecessors, Harper ha trencat amb molts dels tabús al Canadà. Ha tret el Canadà del Protocol de Kyoto i ha estat un dels millors aliats de l'Israel de Benjamín Netanyahu. També ha recuperat alguns símbols monàrquics i ha promogut un nou nacionalisme canadenc.

Campanya llarga

Aquesta ha estat la campanya més llarga del Canadà modern: 78 dies. Les eleccions han adoptat la forma d'un referèndum sobri de Harper. Els seus rivals principals, Trudeau i el socialdemòcrata Thomas Mulcair, es postulaven com a defensors del canvi després de deu anys d'hegemonia conservadora.

Harper es presentava com el garant de l'estabilitat i del sentit comú en un moment d'incertesa econòmica.