Messi, pacient

Per Barcelona hi circula una lletania. “I Messi, què fa?”. La pregunta sona a desconsol perquè sense Leo res és el mateix al Barça. Se'l troba tant a faltar que el Camp Nou entona el seu nom, encara que no jugui. Com va passar dissabte contra el Rayo quan va seguir el partit assegut a la llotja al costat d'Iniesta. “Nosaltres el veiem cada dia, fa les seves coses al vestuari”, explica Sergi Roberto. L'afició l'ha vist al camp, en dia de partit, però la gent l'ha seguit per fotos penjades a les xarxes socials. També se'l va veure a la platea del Teatre Tívoli en una representació de l'obra Escenas de la vida conjugal que interpreta el seu amic Ricardo Darín, menjant al restaurant Nueve Reinas o per Castelldefels, fins dilluns amb crosses, sempre acompanyat d'algun familiar o de Luis Suárez o Mascherano. Messi ha començat la segona fase de la seva recuperació i encara no té data per reaparèixer, però espera estar llest per al clàssic del dia 21. En aquestes circumstàncies, ha après a ser pacient.

A l'espera d'iniciar la tercera fase de recuperació,  confia reaparèixer en el clàssic, sense metes concretes

Leo va saber que s'havia trencat en el moment en què la seva cama va xocar amb la de Bigas, defensa de Las Palmas, el 26 de setembre. Camí de l'hospital no va badar boca. “M'esperava el pitjor”, expliquen els que van acompanyar-lo, fins que va conèixer el diagnòstic: trencament del lligament col·lateral del genoll esquerre. Malgrat que va continuar sense dir ni piu de tornada al Camp Nou, va fer comptes: arribava pel Bernabéu. Ho saben tots els seus companys, de manera que no volen atabalar-lo sinó fer-li còmode l'espera, Luis Suárez el primer.

Zubizarreta va convèncer la directiva de Bartomeu que el charrúa i l'argentí es farien al camp, però no es va imaginar que seria una qüestió de pell. De mate en mate i de rostit en rostit, han forjat una amistat plena de complicitat. “Leo se sent molt a gust amb Luis i hi ha un afegitó: Antonella i Sofia, les seves dones, s'entenen de meravella, així que tot és més fàcil”, expliquen els qui els coneixen. Resulta fàcil veure les dues parelles per Gavà, ja que són veïns i acostumen a fer cua per comprar pollastres a l’ast a La Pava o prenent cafè a la terrassa del Salta Violeta, amb els Mascherano. També s'ha vist Leo freqüentar la porta del parvulari del seu fill Thiago. “Sovint el passa a buscar, i ara se'l veu més”, expliquen les mares a la porta de l'escola.

"Està avorrit, però res a veure amb les seves lesions anteriors. Està molt més relaxat, més tranquil, diferent", diuen els seus amics

“Avorrit, Leo està avorrit”, avisen quan preguntes per La Pulga. “Però no té res a veure amb les seves lesions anteriors. Està molt més relaxat, més tranquil, diferent. És una simple qüestió d'edat [té 28 anys]; ha canviat, ha madurat. La vida l'ha omplert de raons per veure les coses diferents”. Igual que llavors, no pot tocar la pilota i això li fa la guitza, però hi ha una gran diferència: “Abans mirava al seu voltant i no veia res, el dominava l'ansietat. Ara, veu en Thiago, en Mateo, l'Antonella i sap que al menjador de casa seva hi acumula 35 pilotes signades pels seus companys”. És el fruit dels partits en què n'ha marcat tres, quatre o fins a cinc gols d'una tirada. També té tres rèpliques de la Copa d'Europa, les Botes i Pilotes d'Or que ha guanyat. “Les bones les guarda al banc, clar”, afegeix un amic per espantar els qui no deixen cap clau a les parets. També sap que és qüestió de temps tornar al Bernabéu. No ho ha negat mai: “Després del Camp Nou, no hi ha cap altre camp on m'agradi més jugar que al del Madrid”. Però no s'ha posat data de tornada.

Messi passa els dies pensant que el que li queda, al cap i a la fi, és un compte enrere. Així que, obedient, fa el que li diuen. “Poc ha pogut fer, la lesió és la que és”, apunten des dels serveis mèdics del club, on el protocol és evident. Es tracta de descarregar la cama, evitar qualsevol tipus de possibilitat que generi estrès a la fractura del lligament col·lateral, cuidar que el flux sanguini no generi hematomes, cosa que s'aconsegueix amb molt de molt descans, que la immobilització de l'articulació regeneri la fractura.

Fins ara ha basat la recuperació en repòs, immobilització  i l'ajuda d'una màquina sorgida de la tecnologia de la NASA

Per això ha comptat amb l'ajuda d'un sistema integrador de compressió i crioterapia, basat en tecnologia creada per la NASA, molt comuna en la recuperació d'atletes, que ajuda a impedir la formació d'edemes, redueix l'activitat cel·lular d'oxigen i el dany tissular, augmentant el flux sanguini i estimulant la regeneració de teixits, que és del que es tracta. Això i bàsicament el repòs ha ajudat a soldar el menisc. "La cama", segons els serveis mèdics del Barcelona, “va bé”. Fins ara, els corrents els hi han aplicat els fisioterapeutes a la ciutat esportiva. Dijous va arribar García Paolina, fisio de l'AFA. Messi ja ha començat a doblegar el genoll. Aquesta setmana s'espera l'arribada de Dady D’Andrea, kinesiòleg de la selecció argentina i amic personal de Leo que l'ajudarà en la fase decisiva de la recuperació. Leo pensa en el Bernabéu però no està gens clar que sigui aquesta la data de la seva recuperació. “El que volem és que torni al cent per cent. Quan, ja ho veurem. I en això estem d'acord el Tata, jo i tots”, va assegurar Luis Enrique.

No és la primera vegada que Leo es lesiona i com sempre, ha tornat a sentir: “Paciència”. La primera remitent a febrer de 2001, poc després d'arribar i solucionar el seu traspàs. Quan era petit, es va trencar el peroné amb l'infantil B. “Se'l veia trist, però era tan tímid... Estava desfet, però mai vam haver d'animar-lo”, recorda Xavi Llorens, avui tècnic del femení, ahir el primer entrenador de Leo Messi al Barça. “Sabíem que s'ho passava malament, però era molt reservat, acabava d'arribar”, recorda Piqué. “Si va superar allò, sempre vaig pensar que podria amb tot” diu Cesc.

“Leo no s'enfonsa mai. L'única vegada que el vaig veure fotut de debò va ser quan es va perdre la final de París (en 2006)”, diu Llorens. “S'enfilava per les parets”, recorden els que van viure al seu costat aquells dies. Acostumat a les travetes, els blaus més durs l'hi van fer al carrer de Rosario. “Les puntades de peu més dures no són les d'avui”, recorda el seu germà Matías. “Cómo el pegàvem! Ho sacsejàvem d'impotència i el meu vell sempre ens renyava”.

Messi enyora la pilota i la platja, on va a la tarda a fer un mate mentre Thiago juga a la sorra. I quan s'avorreix, rondina. I cal deixar-lo en pau a l'espera que un àngel de la guarda com Suárez, company, amic i veí, hi vagi. De vegades amb un regal com un pijama amb la imatge d'un dels set nans de Blancaneu, el rondinaire, per descomptat. I Messi riu, se'l posa, s'hi fa una foto, la puja a Instagram i pregunta per què el rondinaire.

També va aparèixer vestit amb una samarreta amb un enigmàtic missatge: “I així estic jo. H...”. La frase va provocar moltes interpretacions ja que el dia abans se li havia demanat una pena de 22 mesos de presó per delicte fiscal. La família i el club treuen foc pels queixals. Sospiten de Marta Silva, advocada general de l'Estat, exdirectiva del Madrid i exsecretària general de Sacyr Vallermoso. Hi ha qui ha instat Messi d'anar-se'n d'Espanya després de pagar 54 milions i ser el contribuent espanyol més important. Leo, no obstant això, somriu, més ara que ja no necessita que Suárez li faci de xofer, doblega un 40% la seva cama esquerra i sap que aviat, correrà una altra vegada. S'avorreix, però ha après a ser pacient.