Duran anuncia que es presentarà a les generals amb Unió

Josep Antoni Duran Lleida no ha esperat que el Consell Nacional d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) decideixi sobre el seu càrrec com a líder màxim del partit per presentar la seva candidatura a liderar la llista dels democristians per a les eleccions generals. Duran ha posat el seu nom sobre la taula apel•lant al "deure" que li correspon i al "moment determinant" que viu el país. "Encara puc ser útil", ha remarcat. La votació sobre el seu futur al partit no l'ha inquietat per presentar la seva candidatura: els militants han aprovat per unanimitat que segueixi al capdavant d'Unió.

La reunió del partit, en un hotel de l'Hospitalet, tenia com a objectiu votar l'informe fet pel comitè de govern, avaluant els mals resultats del 27-S. La nit electoral, després de la patacada electoral que va deixar els democristians fora del Parlament i només amb una mica més de 100.000 vots, Duran va dir que posaria el càrrec a la disposició del partit i que el seu futur s'hauria de decidir en la reunió d'avui. No obstant això, abans que aquest punt es votés, Duran ha revelat el que era un secret a crits: que es presentaria com a candidat.

El líder democristià ha volgut desvincular la seva candidatura d'una hipotètica però gairebé impossible censura, si s'ha de jutjar pels aplaudiments i algun crit que li han prodigat els 300 consellers que han assistit a l'acte. "Res m'impedeix el dret a presentar-me", ha assegurat. Duran presentarà oficialment la seva candidatura a l'Assemblea de Barcelona del partit aquest dilluns. També s'iniciarà un procés similar en les altres tres demarcacions.

Unió ha intentat fer un exercici d'autoestima per conjurar els mals resultats i intentar frenar una descomposició en la qual un degoteig de militants i càrrecs es donen de baixa. L'últim, l'alcalde de Platja d'Aro, Joan Giraut, que també havia estat president de la Diputació de Girona. "Vull guanyar, no complir un tràmit", ha dit el líder democristià, que també ha criticat els que fan servir "l'èpica dels sentiments", en referència a Junts pel Sí i "el PP i la seva obsessió amb els jutjats".