Jordi Évole: “L’opinió, sobretot la meva, està sobrevalorada”

Gairebé vuit anys després que arrenqués, cada retorn de Salvados segueix generant expectació i titulars. Una altra vegada, tots dos estan assegurats amb un retorn (diumenge a La Sexta a les 21.30) que tindrà el primer cara a cara a televisió entre Albert Rivera i Pablo Iglesias, líders de Ciutadans i Podem respectivament. Serà el retorn a la televisió amb magnificència del programa de Jordi Évole (Cornellà de Llobregat, 1974), un periodista que no es cansa de ficar-se en embolics.

Pregunta. Va ser complicat gestionar el cara a cara entre Iglesias i Rivera?

Resposta. No. Els vaig trucar jo personalment al juny, i crec que la perspectiva de fer-ho amb molt temps vista els va ajudar a dir que sí, perquè ja els vam dir que fins a l'octubre no es gravaria. Volíem fugir del debat encotillat i ho hem aconseguit. És un debat sense cronòmetre, sense faristols, sense temes pactats ni torns de paraula acordats. Es va gravar el 9 d'octubre en un bar a Nou Barris, a Barcelona. Van acceptar fins i tot que el debat comencés sense mi, amb Albert Rivera recollint a l'hotel Pablo Iglesias i estant tots dos sols al cotxe, un moment interessant.

P. Què en destacaria?

R. Les ganes que tenen tots dos, i la seva preparació. No tothom de 35 i 36 anys, com tenen, està tan bolcat a intentar buscar solucions per als problemes d'aquest país. És la primera vegada que si un dels dos acaba sent president tindré un president més jove que jo. Això no havia passat mai, i em fa bastanta ràbia.

P. Quan se sent més còmode, en fer de moderador com en aquest cas o als programes en els quals exerceix de reporter?

R. Em sento còmode en tots, i m'agrada que hi hagi variació, això és el que fa que Salvados encara tingui força. Si seguíssim fent el mateix programa que fèiem fa cinc anys ja ens n'hauríem atipat.

P. Hi ha algun tema que no s'hagi atrevit a tractar?

R. Els únics que no tractem són aquells en els quals el convidat ens diu que no. D'aquests n'hi ha uns quants.

P. Per exemple?

R. José María Aznar, que és un personatge que m'encantaria entrevistar, perquè és un personatge clau en la història de la política d'aquest país, i en vuit anys de Salvados ha estat impossible tenir-lo.

P. La setmana passada es va emetre una preestrena de Salvados amb Julio Iglesias. És la primera vegada que fa una preestrena del programa.

R. Sí, ho vam fer imitant una mica els teasers de les sèries americanes, que avancen imatges inèdites. I teníem aquest enregistrament amb Julio Iglesias per a la promoció del programa i vam decidir convertir-ho en aquella preestrena.

P. Què va ser el que més li va cridar l'atenció d'ell?

R. Les coses que sap de la vida política espanyola. I que de vegades la política es mou per uns camins que un mai imaginaria. Que un ministre de Defensa truqui a Julio Iglesias perquè faci de mediador amb els Estats Units em sembla increïble. O que truquin de Caracas a Julio Iglesias perquè acabi cantant un dia amb el president xinès i Hugo Chávez, o la seva relació personal amb Kissinger i Clinton... Ho penses i sembla que no pot ser, però ho preguntes i sí que és.

P. Per què la decisió d'abandonar la productora El Terrat?

R. És una decisió que feia anys que parlàvem amb l'Andreu [Buenafuente] i s'ha anat forjant a foc molt lent. Des de fa diverses temporades fèiem vides paral·leles. Però les ganes que tinc que a El Terrat li segueixi anant igual de bé són absolutes, i l'afecte per l'Andreu i l'equip d'El Terrat és total.

P. Suposarà algun canvi al programa?

R. No, perquè sempre hem produït amb molta llibertat.

P. Com es viu això d'aparèixer als llistats dels presentadors més valorats pels espectadors?

R. Relativitzant-ho, perquè qualsevol dia ja no hi apareixeré més i tampoc caldrà donar-li gaire importància.

P. Quina diria que és la salut del periodisme en televisió?

R. Jo crec que la salut de la televisió és millor de la que diem. Ens fixem molt en la cara dolenta, però crec que en aquest país es fa televisió de molta qualitat. Es fan sèries que no tenen res a envejar a les estrangeres, es fan programes d'entreteniment brutals que s'han convertit en marca exportable, com El hormiguero o Tu cara me suena. Informativament crec que estem abusant de l'opinió. El periodisme no ha d'estar sempre opinant, i jo mateix fins i tot em veig opinant per sobre de les meves possibilitats.

Crec que la salut de la televisió és millor de la que diem

P. Si se li pregunta per la independència de Catalunya, es mulla?

R. Sí. No sóc independentista però crec que seria bo que se celebrés un referèndum, perquè cal tenir en consideració els gairebé dos milions de vots a favor de la independència, el 60%-70% del Parlament català que està a favor del dret a decidir, igual que cal tenir en compte que l'independentisme no ha arribat a sumar la meitat dels vots. Tot això convida a pensar que la pressa que tenen alguns no és bona consellera.

P. Una piulada seva criticant la bandera que TVE va posar al canal Clan va aixecar molta polseguera.

R. M'he ficat en un jardí innecessàriament. És que vull viure en un país on no sigui necessari posar una bandera al canal públic infantil. No em vaig ficar amb el fet que posessin la bandera espanyola a La 1, La 2, Canal 24 horas ni Teledeporte, però que també la posessin a Clan, amb l'etiqueta de la festa nacional... És que no m'imagino cap nen tuitejant amb aquesta etiqueta mentre veu Bob Esponja. Dit això, vull remarcar el meu respecte per les banderes i els símbols, pels quals molta gent sent estima. Però crec que en un canal públic infantil no cal posar-la, en la meva humil opinió. I crec que moltes vegades l'opinió, sobretot la meva, està sobrevalorada.

P. Com veu TVE?

R. La veig regular. En alguns aspectes, molt bé. Les apostes que ha fet per sèries com El Ministeri del Tiempo em semblen molt encertades. I en canvi veig una línia informativa que havia aconseguit molt prestigi durant els anys del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i que s'ha engegat a rodar. Per mi que TVE no sigui el referent en nits electorals, com està passant, em sembla un fracàs extraordinari.

P. Veu molta tele?

R. No, en veig molt poca. Tinc una cita fixa cada setmana amb Polònia a TV3. Per cert, també he criticat TV3 moltes vegades i em cauen pals també per això. Jo sóc de dir el que penso, i de vegades no calcules la dimensió que aconsegueix el que dius a Twitter quan tens X seguidors, però de TV3 he criticat moltes vegades el seu biaix informatiu, que crec que a ningú se li escapa, en aquests anys de procés sobiranista. I en canvi el meu programa favorit és Polònia, a TV3. Una cosa no impedeix l'altra.

P. Les xarxes socials li han donat més alegries o disgustos?

R. M'han donat més alegries, però quan et causen un disgust és molt dolorós. Però cal assumir-ne les conseqüències. Twitter ho comparo amb un bar, un bar amb gent molt maca però amb un racó on hi ha gent que busca merder, i que potser alguns han begut més del compte. Si entres i ho fas amb segons quines opinions, t'arrisques a emportar-te alguna patacada.