Un seminari sense vocacions i sense IBI

El Seminari de Vic, un imponent edifici d'estètica feixista inaugurat el 1949 i construït per presos del franquisme, és avui un bonic espai polivalent que inclou un hotel de 32 habitacions, un gran aparcament, dos gimnasos, una cafeteria/restaurant, un col·legi, una hípica, una copisteria i un centre de formació amb classes de cuina, entre d'altres coses. Malgrat que va ser un dels grans temples de la religió a Catalunya i el laboratori de vocacions del poderós Bisbat de Vic (va arribar a tenir 300 estudiants), avui no té cap ús confessional. Els únics tres seminaristes d'aquesta ciutat viuen a Barcelona i les seves antigues cel·les són dormitoris de disseny. Per a tots aquests usos comercials, el seminari (el bisbat, en realitat) factura a final d'any entre 800.000 i un milió d'euros. Quantitat suficient per acreditar la seva bona marxa financera. Malgrat això, el lloc seguirà sense pagar l'IBI corresponent, uns 90.000 euros.

La setmana passada CDC, el PSC i Plataforma per Catalunya van votar en contra d'una moció presentada per la CUP i amb el suport d'ICV i ERC que demanava retirar l'exempció del pagament d'aquest impost. Defensava que l'edifici ja no pot gaudir del privilegi que atorga, d'una banda, l'acord signat per Espanya amb la Santa Seu el 1979 a “residències de bisbes, canonges i capellans i altres locals destinats a oficines, a la cúria diocesana i a oficines parroquials” ja que la seva activitat no s'emmarca en cap d'aquests supòsits. I, per una altra, la llei de règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre, ja que sembla clar que el seminari obté un benefici amb els seus lloguers i la resta d'activitats comercials.

L'espai s'ha convertit avui en un hotel, un restaurant, una hípica, un gimnàs...

El fet sorprenent és que ni tan sols el mateix gerent de la institució, Raimon Casals, veu amb mals ulls la possibilitat de començar a pagar, almenys, una suma consensuada amb l'administració. “És cert que el lloc ja no té cap ús religiós, però sí que seguim fent tasques socials [el centre reparteix menjar als necessitats i acull dones maltractades] i no es produeix cap lucre perquè tots els ingressos es reinverteixen a l'edifici. Malgrat això, si cal pagar l'IBI, el pagarem. Estem oberts al debat”, assenyala Casals.

Qui no ho està tant és Convergència Democràtica de Catalunya, que amb la negativa de l'alcaldessa, Anna Erra, va impedir que prosperés la moció. Com assenyala el regidor d'ICV, Arnau Martí, “CDC ha estat en aquest cas més papista que el Papa”. “De totes maneres, si volen participar en la fiscalitat del municipi estem oberts a parlar d'alguna fórmula”, insisteix Martí. De fet, en alguns pobles de la mateixa comarca, com a les Masies de Voltregà, ja es cobra en edificis de l'Església amb activitat comercial.

La transparència del seminari en aquest assumpte és total. El gerent acompanya EL PAÍS per les instal·lacions del centre i mostra les cuidades reformes dels últims anys. La idea, explica, era que el lloc, desproveït del seu contingut original en temps de crisi vocacional, pogués autofinançar-se i no costar ni un cèntim al Bisbat. I, de moment, funciona.

A l'àtic hi ha un gimnàs per als empleats amb vistes a la ciutat. A la segona planta hi ha una ala amb dormitoris per a estudiants i a l'altra l'hotel de 32 habitacions per a turistes a 66 euros la nit —segons el seu web— i amb possibilitat de mitja pensió al restaurant del seminari o d'estades temàtiques enfocades a la gastronomia. A més, a la planta baixa hi ha aules de Formació Professional i cursos de cuina, i a l'exterior s'hi va fer una escola hípica i un gran aparcament de pagament en el qual no hi cap ni un sol cotxe els dies laborables. “Si no hi ha culte ni activitat religiosa, hauria de tributar. Creiem que cal acabar amb els privilegis de qualsevol estament, que semblen més propis del segle XIX”, assenyala Joan Coma, portaveu de Capgirem Vic (CUP).

El bisbat, disposat a negociar, però CDC ha vetat la proposta de la CUP a l'Ajuntament

El seminari té una superfície construïda de 18.680 metres quadrats en una finca de 84.032. Per això, el regidor d'Hisenda de Vic, Àlvar Solà, calcula que la seva tributació seria al voltant de 90.000 euros. Però l'equip de Govern prefereix no ficar-se en embolics judicials que podrien després costar diners als ciutadans, assenyala. Encara que aquesta suma difícilment arribaria a la que estan deixant d'ingressar actualment les arques per l'IBI del seminari. “La societat evoluciona i pot ser que això ja no es vegi tan bé, sobretot en aquests moments de crisi. Però hi ha sentències que els emparen. I fins que això no canviï o ho aclareixin, no ens ficarem en aquest embolic. Aquests canvis haurien de liderar-los municipis grans o una associació”, explica.

Però hi ha marge per a la interpretació. L'última sentència la va emetre el 2013 el Tribunal Constitucional i frenava la reforma del Govern de Navarra segons la qual només els edificis on es practiqués el culte quedarien alliberats de l'impost. No obstant això, el cas del Seminari de Vic va més enllà, perquè ni tan sols es tracta d'una dependència de l'Església.

El debat està al carrer i cada vegada més municipis demanen que l'Església tributi pels seus més de 100.000 immobles a Espanya. De fet, segons Metroscopia, el 80% dels ciutadans espanyols opina que hauria de ser així. I no només aquells amb ideologies més progressistes. Sis de cada 10 votants del PP i el 45% dels catòlics practicants volen que tributi.