“El que va fer la Generalitat el 9-N va ser escandalós”

Rafael Arenas (Vegarrozadas, Astúries 1967), catedràtic de Dret Internacional, és president de Societat Civil des del dia 28 en substitució de Josep Ramon Bosch, que volia deixar el càrrec i ha estat denunciat per proferir suposadament amenaces i insults a independentistes des d'un perfil fals de Facebook.

Pregunta. Estan segurs de la innocència de Bosch?

Resposta. El cas està en fase prèvia d'instrucció. No està imputat. La nostra impressió és que està tranquil. Nosaltres, també.

P. Per què no celebren avui el 12 d'octubre?

R. Farem un acte polític diumenge vinent. Fa temps que no celebrem les dates simbòliques el mateix dia: l'any passat, vam celebrar el Dia de la Constitució el 4 de desembre i aquesta Diada, el 9. Pensem que podíem allargar la festa nacional una setmana. I volíem que fos un diumenge. No volíem sacralitzar la data.

P. No és una mica rara en la situació actual?

R. No. El que és normal és que hi hagi diferents celebracions i que es parli abans i després.

P. No és per evitar les comparacions amb la Diada?

R. Seguim el nostre camí. El normal és fer diferents actes i el que és extraordinari són les grans mobilitzacions de massa. Si mirem els països del nostre entorn, és així. No seguim la política de l'ANC.

P. A Albiol li molesta que avui obrin els comerços. A vostè també?

R. No especialment. Però el que em molesta és l'intent de fer passar a Catalunya per un país que està fora d'Espanya. És com això de no celebrar el 12-O perquè no ens afecta. És una cosa planificada i ho he patit.

P. Amb un cambra independentista. Canvia la seva estratègia?

R. Sí: s'ha vist que no hi ha una majoria independentista i el més lògic és que no s'implanti el full de ruta i que hi hagi cert impàs. Ens permetria no ser tan reactius amb campanyes de denúncia, accions als tribunals i explicar més nostra idea d'una Catalunya orgullosa i còmoda en una Espanya que entén que la diversitat és una riquesa. Vam néixer per donar aquest missatge. De vegades no es va escoltar perquè hi havia moltíssim soroll. El més lògic és que Junts pel Sí i la CUP acabin pactant.

P. Com veu la situació?

R. Difícil. La societat està fracturada políticament en postures irreconciliables. Mas va encertar quan fa cinc anys va defensar que no volia anar més enllà del pacte fiscal perquè hi hauria una Catalunya dividida i no es podria gestionar. Cal oblidar-se de solucions a curt termini. Una fractura així no es recompon d'un dia per un altre ni amb mercadeig ni amb negociacions. Es fa amb diàleg de debò amb calma i paciència. Serà llarg.

P. Parla de fractura política. Comparteix la idea de la mort civil que defensava el seu antecessor?

R. Doncs, depèn. Hi ha ambients i sectors en què sí i en d'altres, que no. A mi no m'ha passat res a la Universitat. Tinc amics independentistes amb els quals la relació no ha disminuït ni un mil·límetre i amb d'altres ha canviat. El que més em crida l'atenció és que a la feina hem deixat de parlar de política. O el que és pitjor: depenent de qui hi ha en parlem o no. I això indica que hi ha certa reserva.

P. Però el procés és molt civilitzat

R. Fa poc vam fer una enquesta i una pregunta era si es tenien reserves d'expressar públicament les seves opinions polítiques: un 60% va dir que no i un 30%, que sí. Entre aquests últims hi havia molts més no independentistes. És una dada objectiva.

P. Però amb una participació el 27-S del 77% No s'ha acabat ja l'argument de la majoria silenciosa o l'espiral del silenci?

R. No, existeix encara l'espiral del silenci. Hi ha gent que té reserves. Hi ha camí per caminar i recuperar la normalitat.

P. No es podria desencallar el bloqueig amb un referèndum?

R. Nosaltres som aquí perquè no calgui. No va ser la solució ni al Quebec ni a Escòcia. A Escòcia es deia que resoldria el tema per una generació i ja el demanen. Si guanya el “sí” el nou estat ja és irreversible. Per això, es requereixen sempre majories qualificades. Els referèndums no són enquestes: es prenen decisions. Si se celebra és reconèixer a Catalunya la seva capacitat de prendre decisions.

P. Vostè va presentar una denúncia el 9-N al jutjat. Això no pot acabar beneficiant Mas?

R. Podria ser: però per això som en un Estat de dret. De vegades cal fer coses amb independència de si acabaran donant o no rèdits polítics. Però no està imputat per la meva denúncia: ho està pel Ministeri Fiscal. Dos membres més de la junta de Societat Civil i jo vam posar en coneixement del jutjat de guàrdia a títol personal que s'estava celebrant una consulta que desobeïa una ordre del Tribunal Constitucional i que la Generalitat el capitanejava. Era escandalós. És gravíssim que l'Administració se salti el principi de submissió a la llei. Una altra cosa són els ciutadans.