Hitler té futur

Molts historiadors han indagat sobre l'extermini dels jueus d'Europa durant la Segona Guerra Mundial, però cap fins ara havia estudiat l'Holocaust com una possibilitat de futur, és a dir, com un advertiment. És evident l'apel·lació moral –mai més!– que sempre ha suggerit el genocidi organitzat pel règim nacionalsocialista alemany, però l'historiador nord-americà Timothy Snyder ha fet un pas més en convertir-la en l'estudi de les possibilitats materials en què es podrien repetir en el futur matances massives com les que va patir una part de la població europea fa una mica més de 70 anys.

El seu llibre Tierra negra. El Holocausto como historia y advertencia surt en un moment especialment oportú, quan Europa s'enfronta a l'arribada de centenars de milers de refugiats a Europa, procedents principalment del Pròxim Orient, un esdeveniment que permet en bona mesura verificar el grau de certesa de les seves teories. Si escau, la tasca de l'historiador –interpretar el passat per comprendre millor el present– adquireix una dimensió gairebé profètica en convertir-se a més en un seriós advertiment per al futur.

Els genocidis no sorgeixen per generació espontània com una sobtada erupció del mal al món, sinó que hi ha condicions objectives que els afavoreixen. La més evident de totes, per paradoxal que pugui semblar, és la debilitat o la retirada de l'Estat dels territoris sobre els quals penja l'amenaça. Snyder ha invertit el lloc comú de l'Holocaust com el treball planificat de la maquinària burocràtica d'un Estat totalitari alemany per descriure'l com l'acció desencadenada per una ideologia criminal allà on les poblacions no disposen de la protecció de l'Estat i de la llei.

Una part d'aquelles condicions es produeixen ara, quan 60 milions de persones, segons xifres de les Nacions Unides, vaguen de frontera en frontera fugint de les matances, les guerres civils i els règims totalitaris, i moltes d'elles deixen les seves vides quan intenten aconseguir els països que puguin proporcionar-los l'asil. Res els fa més vulnerables que els territoris sense llei, on l'Estat s'ha apartat, ha estat destruït o s'ha convertit en una estructura fallida i sense efectivitat, tal com Snyder va poder estudiar i quantificar comparativament respecte a les matances de jueus en el conjunt d'Europa.

En el cor del monstre totalitari nazi o als països d'Europa occidental ocupats, com França o els Països Baixos, els jueus tenien una tènue protecció que no existia als països bàltics, a Polònia o a la Unió Soviètica ocupada pels alemanys, on regnava la simple i brutal llei de la selva. Les matances més grans i l'extermini en massa d'Auschwitz es van produir a l'Europa oriental, on els Estats havien estat arrasats, en alguns casos dues vegades, primer per Stalin i després per Hitler, i les víctimes eren els jueus que havien estat totalment desposseïts dels seus drets per expulsió dels seus països o per la desaparició dels Estats.

L'advertiment de Snyder se centra, naturalment, en les condicions polítiques perquè pugui produir-se de nou un genocidi, però també apel·la a les consciències individuals. “Si es destruïssin els Estats, es corrompessin les institucions locals i els incentius econòmics s'encaminessin cap a l'assassinat, pocs de nosaltres mostraríem un comportament exemplar”, assegura. Ni som “èticament superiors als europeus dels anys 30 i 40” ni som “menys vulnerables al tipus d'idees que Hitler va promulgar i va fer realitat amb tant èxit”.

Hi ha una bona consciència europea que ha cosificat l'Holocaust fins a inutilitzar-lo. Hitler és la barra de platí iridiat del mal absolut, l'equivalent del metre que es conserva en el museu de pesos i mesures de París. La comparació amb Hitler és una trivialitat en els debats digitals que ha estat objecte fins i tot de fórmules matemàtiques humorístiques. Comparar algú amb el führer, la reductio ah hitlerum, és un exercici que es torna contra qui el fa: només qui té simpatia amb els nazis pot trivialitzar el mal absolut que va ser el nazisme. El Hitler de la cultura popular té alguna cosa del Satanàs medieval. Situat en un nivell insuperable de la perversió, la seva invocació té poders absolutoris o almenys relativitzadors sobre els qui exerceixen el mal contemporani.

Tot això no és casualitat ni pertany únicament a la cultura popular d'Europa occidental, sinó que té a l'Europa oriental una presència especial que Snyder, bon coneixedor i estudiós de Rússia i Ucraïna, també ha sabut localitzar i denunciar. Hi ha un mite de l'antifeixisme soviètic, construït sobre un monopoli de la virtut i el control de la memòria, que contrasta directament amb les matances de civils, jueus i no jueus, perpetrades per l'Exèrcit Roig a la Polònia ocupada i després als territoris en disputa amb la Wehrmacht. A més d'absoldre els soviètics dels seus crims d'aleshores, el mite de l'antifeixisme es projecta en l'actualitat, a Ucraïna per exemple, mitjançant una inversió que converteix els Estats Units, Israel i la Unió Europea en el nou avatar del nazisme combatut per Vladímir Putin.

No és aquest el més inquietant dels advertiments. Segons Snyder, la por contemporània a les catàstrofes ecològiques, àmpliament fonamentada en l'escalfament global o en l'evolució demogràfica del planeta, dóna una nova versemblança a les idees hitlerianes sobre la lluita per la vida encoratjada per “demagogs de la sang i de la terra”. Hitler té futur.