Concerts per regalar maquetes

No se li poden fer preguntes perquè la seva conversa és torrencial, la pròpia d'algú nascut i criat artísticament en un bar. Jairo Pereira, 40 anys ja, no és ningú, però com Muchachito Bombo Infierno és un d'aquell artistes que està reescrivint el seu ofici. “Noi, com més temps fa que estic en això menys entenc com funciona”, diu. I, després d'explicar una anècdota d'un concert a Nova York, afirma que fa moltes actuacions perquè en el fons treballa "per treballar, per seguir tocant”. Dispara converses com aigua un torrent i costa fixar-lo al terreny. “No t'estranyi, cada dia m'haig de moure més i viatjar més lluny per seguir actuant”, respon no se sap bé a quina pregunta. Ara, per seguir treballant, s'ha inventat un nou format: regalar en concert una maqueta del que serà el seu proper disc, el quart de la seva carrera, el primer després de cinc anys de silenci. Avui comença a Barcelona i seguirà tocant per Espanya fins a mitjans de desembre.

I ho fa en solitari, amb el seu bombo que ja no és bombo, ni un palé, ni una caixa de fusta com abans: “La fusta pesa molt, ara faig servir una caixa rectangular de metacrilat que sota porta escuma. És com picar un coixí gros a la paret, es produeix so i després una cua de greus. Ho vaig inventar gravant amb G5, ho he volgut patentar però és un rotllo”. Toca aquesta caixa amb el peu dret i amb l'esquerre, calçat amb sabata de claqué, una altra superfície: bombo i caixa amb els peus. I la guitarra i el baix? Aquest lutier creuat amb Pepe Gotera té la solució: “A la part acústica del concert no hi ha problema, però a l'elèctrica sí. He hagut d'assajar per tocar sol. Les tres cordes superiors de la guitarra passen per un octavador i per un ampli de baix. Les tres de baix van a un ampli de guitarra. Així faig alhora baix i guitarra, el primer sona per transistor i la segona per vàlvula. I el ritme amb els peus”. És fàcil imaginar la posterior tirallonga d'anècdotes sobre viatjar amb coixins i microfonar goma escuma.

La qüestió és que en haver-hi dificultats per actuar, Muchachito fa una gira per presentar una maqueta i quan surti el disc farà una altra gira. “Mira”, diu rient, “volia donar a conèixer les cançons i la millor forma és fer concerts com si estigués al meu local gravant la maqueta en directe. Les cançons prenen una forma cada dia, és la llibertat que busco. A més així pago persones que ja han treballat per al futur disc, que ja té coses avançades. Això no és crowfunding o com es digui, és triomfanding, estic fet a l'antiga, no m'agraden els patrocinadors”.

Que com serà el concert?, es pregunta abans de ser preguntat, “doncs durarà més de dues hores i mitja i tocaré Ojalá no te hubiera conocido nunca. A Llatinoamèrica hi ha desenes de versions d'aquesta cançó, per bachata, per reggaeton….i ningú m'ha demanat permís…..m'és igual”. Afirma que ja no toca amb tota la banda: “Perquè la burocràcia t'ofega i ningú ajuda qui dóna feina, només et cau paperassa”. I accepta que la falta de mitjans dificulta gravar discos encara que li treu ferro als estudis: “M'he deixat fortunes gravant i no per això m'ha anat millor”. A més, nega que sigui ara, en les seves noves cançons, quan apareix la temàtica social. "Abans feia servir més la metàfora que ara. Mira, a Ruido sembla que parlo d'una parella que està a casa fent un clau i un poli els recrimina per fer soroll. Aquí hi veig denúncia social. Pot ser, això sí, que ara vagi més al gra”. I, per cert, per què edites discos?: “Per romanticisme”.