El Sevilla derrota al Pizjuán (2-1) un Barça sense mans ni peus

El Barça ha oblidat les àrees, els migcampistes són escassos i estan mal repartits i no té solucions individuals per l'absència de Messi i la discontinuïtat de Neymar. No és un problema de porter sinó de joc, de futbolistes i de fortuna, barallat com està amb els pals, negat també ahir Luis Suárez. Avui és un equip despersonalitzat i desfigurat que penalitza davant de qualsevol rival que tingui una mica de paciència, de punteria i de sort, per més disminuït i contrariat que l'hagin deixat les lesions, com és el Sevilla. Els nois d'Emery, per fi guanyador davant del Barça després d'una sèrie de 20 partits, ho han aconseguit amb un arravatament de sis minuts per cantar una victòria rebuda amb tambors a Nervión. El Sevilla no guanyava el Barça des que Alves vestia la samarreta del club andalús i Ronaldinho s'acomiadava del Camp Nou.

Als blaugrana els costa Déu i ajuda fer un gol i per contra rehabiliten l'adversari més necessitat per la seva manifesta fluixesa defensiva, decisiva novament en un partit absurd, susceptible d'admetre qualsevol marcador, fins i tot la victòria del Barça, al final més malenconiós encara que l'esbravat i també més efectiu Sevilla. La trobada ha tingut moments avorrits i instants d'especial emotivitat, amb un intercanvi excel·lent d'oportunitats, senyal de la inestabilitat emocional dels contendents, lliurats a un exercici de supervivència i de necessitat, tot caràcter, molt poca finor, res a veure quan es batien a gols per l'hegemonia futbolística com va passar a la Supercopa d'Europa.

Ara mateix és tan difícil reconèixer el Barça com el Sevilla. Tots dos han perdut identitat i consistència, els lesionats són molts i importants als dos bàndols i els entrenadors estan a la defensiva amb els periodistes, també els de Barcelona, que ja no viatgen amb l'expedició oficial per desig de Luis Enrique. A l'entrenador li ha agafat per posar un migcentre com Busquets d'interior esquerre perquè Mascherano jugui de pivot i a Emery li agrada recórrer com a segon punta al ganàpia d'Iborra. Encara que cap dels dos moviments sembla gaire ortodox, els seguidors assumeixen que es tracta de solucions temporals a problemes conjunturals, igual de severs a Sevilla que a Barcelona. Fins i tot els porters són intercanviables, com s'ha vist en el marc blaugrana, defensat pel recuperat Bravo.

El Sevilla i el Barça juguen amb el retrovisor, molt pendents de les seves àrees, la catalana vulnerable en l'estratègia i l'andalusa, molt permeable davant del futbol entre línies de Munir i Neymar. Les concessions han estat mútues i molt significatives des de l'inici per la tremolor de les defenses, la del Barça presidida per un esbroncat Piqué. El central ha estat igual de maldestre a la ratlla de gol pròpia que a la contrària, com s'ha advertit en una falta de Neymar que ha picat al pal i després en el porter per recórrer més tard la línia de meta davant de la mirada compassiva del defensa del Barça: ningú hauria dit que estava en joc el 0-1 davant de l'actitud de Piqué. Davant de la falta de control i donada la pèrdua reiterada de la pilota, el gol podia caure per igual a la porteria de Bravo que a la de Sergio. Ni tan sols Luis Suárez l'ha encertat en situacions d'avantatge enfront dels centrals fluixos del Sevilla.

Al Barça últimament se li fa molt llarg el camp mentre que al Sevilla li ha costat trobar la porteria malgrat l'interès de Gameiro. La diferència és que els locals han rematat totes les jugades que han generat i els visitants sempre han fallat el tir, imprecisos, gens concrets, molt pendents dels arabescos de Neymar. La pilota anava i venia, com si el partit es jugués a la ruleta russa, una sort estranya i contraproduent en un Barça sense fluïdesa, ni velocitat de pilota davant del Sevilla. No hi havia cap més futbolista al camp que Gameiro i prou que es va notar en el gol de Krohn-Dehli, que ha creuat a la xarxa el centre del francès, imponent en la seva carrera davant d'Alba i Mathieu després de ser habilitat per Vitolo. El partit ha quedat a la mercè del Sevilla, que ha rubricat la victòria amb una rematada d'Iborra en una jugada de Krohn-Dehli, tan discontinu com a oportú al Pizjuán.

Sergio Rico ha tret tres xuts

El segon gol ha espavilat el Barça, especialment Luis Enrique, que ha canviat per remuntar amb l'entrada d'Alves i Sandro, i a Neymar, més dinàmic i encertat, reiteratiu en els trets davant de Sergio Rico. El porter ha tret tres rematades consecutives en un minut abans d'encaixar un gol de penal per mans de Tremoulinas. Neymar ha encertat per fi des dels onze metres, una distància que el Barça no té ben mesurada: tres errades sobre cinc penals. Els blaugrana no tenen sort, han tornat a rematar a la fusta per quarta vegada en el partit en un xut a boca de canó de Sandro. Ja no hi ha hagut un altre tir net sinó que els xuts només han trobat les cames del Sevilla. A diferència del xoc amb el Bayer, els blaugrana no n'han tingut prou amb el coratge, amb l'esperit de Luis Enrique, sinó que han penalitzat pels seus desajusts i desconnexions davant d'un brau Sevilla.