Rajoy renya el PP sobre la por a Rivera: “El rival és el PSOE”

El PP ha tingut un bon esglai en les eleccions catalanes i alguns dels seus dirigents, preocupats amb que l'onada de Ciutadans els inundi en les generals del desembre, han expressat la seva inquietud. El president-candidat, Mariano Rajoy, és conscient del fenomen Ciutadans, de la puixança d'Albert Rivera en el seu electorat i que no genera cap rebuig però creu que la situació catalana no és extrapolable a tot Espanya i argumenta que té un vot “volàtil”. Rajoy va arribar a renyar la cúpula del seu partit: “No us equivoqueu, el nostre principal rival segueix sent el PSOE”.

El 13 de desembre, que és quan tothom en el PP i el Govern creu i vol que se celebrin les eleccions generals, el president del Govern convocarà que s'expressin a les urnes “tots els espanyols i no només els catalans i hi haurà en realitat 52 comicis diferents, amb les seves particularitats”. La frase sembla òbvia i part d'un dels principals assessors polítics de Rajoy per desmuntar la teoria estesa que la força mostrada ara per Ciutadans a Catalunya no ha de ser extrapolada a la resta d'Espanya. Al·ludeix al fet que a Espanya hi ha 50 províncies diverses i dues ciutats autònomes i que Ciutadans, per exemple, amb prou feines té presència a Euskadi, Navarra, Castella-la Manxa o Galícia, per citar alguns territoris.

Els estrategues populars també subratllen aquests dies que Ciutadans comença a patir algunes situacions contradictòries, ja que permet amb el seu suport parlamentari governs tan diferents com el de la socialista Susana Díaz a Andalusia o el de la popular Cristina Cifuentes a Madrid. Encara que de cara a la galeria tant Cifuentes com Díaz es queixen de la labor boicotejadora d'aquesta força amb els altres grups als seus respectius Parlaments.

Tots dos arguments són la prova, en qualsevol cas, de la nova obsessió del PP amb Ciutadans. Rajoy, que coneix bé el caràcter ciclotímic del seu partit, la falta de memòria en general i la facilitat que calen en alguns dirigents populars els missatges apocalíptics de José María Aznar, va voler deixar alguns avisos que van sonar a reconvenció en l'executiva que el PP va celebrar dilluns passat a la tarda. Ja es coneixia el comunicat d'alleujament de l'expresident quan Rajoy va alertar els seus: “No us equivoqueu, el nostre principal rival era, és i segueix sent el PSOE”.

La indefinició de Sánchez

Ho va dir dilluns i ho va materialitzar dimecres en la penúltima sessió de control enfront de Pedro Sánchez al Congrés quan el va acusar d'“equidistància” en el conflicte català. Abans, durant la campanya catalana i com ja havia assajat en la de les municipals i autonòmiques del maig, el president del PP va intentar equiparar Sánchez amb els polítics “radicals, antisistema o independentistes”. En el PP no creuen de debò que Sánchez sigui “un radical perillós”. Però insisteixen en aquesta idea per “desdibuixar-lo” i per situar-lo “en la indefinició”. Enfront d'aquest suposat perfil d'algú que no se sap clarament què farà, amb qui pactarà, o quines propostes acceptarà per a Espanya, l'estil del líder del PP queda més nítid. Amb un Rajoy president es pot apostar sense risc a equivocar-se quines coses farà i quines no assumirà. I entenen que aquest dilema els beneficia, una vegada que es dóna per perduda la batalla de “la telecràcia, la imatge, els debats i la joventut”.

A La Moncloa i entre els assessors de Rajoy s'ha assumit que la gran disputa electoral serà amb el PSOE. Mantenen, amb les dades més recents de diverses enquestes, no només que la irrupció de Ciutadans no és un perill imminent, sinó que els socialistes segueixen per sota en intenció de vot. I recorden, al marge dels treballs demoscòpics, que en les dues grans últimes eleccions a nivell nacional, les municipals i autonòmiques de maig passat i les europees de l'exercici anterior, el PP es va mantenir en primera posició i per sobre del PSOE malgrat registrar un seriós càstig. En el primer cas, dos punts i 400.000 paperetes i en el segon, tres punts i 400.000 vots més.

Cinc milions de fidels

A La Moncloa i el PP recorden així a Aznar i als altres endevins amb les seves expectatives electorals que parteixen d'una posició inèdita i rècord de vots el 2011 (gairebé 10.900.000 vots, 16 punts i quatre milions per sobre del PSOE) i que el lògic és que després de quatre anys de retallades, austeritat i promeses incomplides hi hagi pèrdues. Els assessors de Rajoy l'intenten tranquil·litzar així assegurant-li que tant el PP com el PSOE disposen en les generals d'un gruix de 5,5 milions de partidaris fidels i que amb aquell “fons d'armari” és pràcticament impossible l'escenari del sorpasso de Ciutadans.

En el seu discurs de dilluns davant la cúpula expectant del PP, Rajoy va introduir també el missatge del “vot útil i el vot volàtil” a Ciutadans, que després han repetit tots els portaveus i tertulians propers. En el PP consideren que Ciutadans és un partit català, nascut a Catalunya, de líders catalans, on allà els electors han identificat molt bé que eren la millor opció per fer oposició contundent als independentistes, perquè aquest va ser el seu origen. El PP, malgrat l'aposta final per un candidat de perfil dur com Xavier García Albiol, va permetre al principi de la legislatura l'alcaldia de Barcelona per al convergent Xavier Trías o la presidència de la Diputació i fins i tot els dos primers pressupostos d'Artur Mas.

El vot massiu i trànsfuga del PP a Ciutadans es presenta com una mica més complicat. Rajoy va rememorar dilluns que ja el 2011 el vot a la tercera força política (IU, 6,92%, 1.680.000 vots) i a la quarta (UPyD, 4,69, 1.140.000 vots) va pujar, però es va quedar molt lluny de la pugna entre els dos primers. L'esperança està posada que els nous emergents substitueixin aquestes opcions i corregeixin una mica més el bipartidisme imperant.