Una oportunitat

El PSOE té una oportunitat per guanyar les eleccions de desembre i situar-se en condicions de pactar amb altres forces de cara al proper Govern. El futur no està escrit, però l'evolució de les enquestes, els resultats del PSC a Catalunya i la consolidació de la unitat interna del partit són senyals que sembla proper el final de la travessia del desert i que Pedro Sánchez i els seus companys tenen la possibilitat de jugar un paper destacat la propera legislatura.

No és probable que cap partit obtingui la majoria absoluta, de manera que generar un entorn que permeti acords futurs és una de les condicions necessàries. Als espanyols no els han convençut les majories absolutes i semblen partidaris d'interpretacions polítiques més pragmàtiques i eficients que les viscudes durant els temps crispats del primer decenni del segle i l'unilateralisme polític que ha caracteritzat l'acció del PP.

Però perquè el PSOE tingui possibilitats és indispensable que es mantingui fermament en l'espai del centreesquerra, que és el que, amb matisos, ha ocupat des dels temps de la Transició. La zona més gran de disputa de vots es troba a la frontera amb Podem —mentre que els qui estan temptats d'abandonar les files del PP miren més aviat cap a Ciutadans—. El perill és que els socialistes caiguin en la temptació d'accentuar l'esquerranisme per no cedir terreny a la formació de Pablo Iglesias: s'equivocaran si decideixen caminar per la senda del radicalisme i abandonen o fan dubtar de la seva voluntat de representar políticament el centreesquerra.

Cal valorar els resultats del PSC a Catalunya partint d'allò que és obvi: no han estat els que corresponen a un partit guanyador. Però sí que ha mostrat suficient capacitat de resistència com perquè no sigui desgavellat pensar en una recuperació a les generals. El seu líder, Miquel Iceta, ha aconseguit sostenir el vot amb una eficàcia de la qual molts en dubtaven durant el període de tensió patit a causa de les pressions sobiranistes a Catalunya.

Un partit que aspiri a governar necessita també comunicar clarament el seu programa econòmic, que hauria de ser capaç de consolidar la sortida de la crisi i la reducció de les desigualtats. No menys important és el tancament de files dels dirigents socialistes al voltant de la reforma federal de la Constitució. La voluntat de reparar l'arquitectura institucional i els comportaments del passat constitueixen un veritable programa en si mateix. A més, implica dotar Espanya d'un renovat projecte de país. Cal mantenir la voluntat de reconstruir el Vell Continent i fer-ho des d'un país dotat d'una ambició pròpia, capaç de fixar-se metes i de confiar de nou en les seves pròpies forces.

Calen intel·ligència i cintura polítiques en el maneig de tantes variables. I per a això no n'hi ha prou amb atacar constantment el cap del Govern, ni amb proclamar que el projecte socialista consisteix a fer el contrari que Rajoy. Al PSOE li anirà millor si trasllada als electors un missatge convincent del que pretén i la seguretat que les ferides internes s'han tancat, en comptes d'insistir en la via de la crítica fàcil a un PP sobrat de problemes per tornar a obtenir la confiança majoritària.