Les universitats públiques perden més de 77.000 alumnes en quatre anys

El curs passat es van matricular a les universitats públiques espanyoles 1.294.191 estudiants. És la dada més baixa en més de cinc anys. Des del 2012, s'han perdut 77.000 matrícules (-5,6%), segons dades oficials del Ministeri d’Educació, que ho atribueix al canvi de model que han generalitzat els graus de quatre anys en contraposició amb les antigues llicenciatures, de cinc. Els rectors i el sindicat CC OO afegeixen que hi influeixen mesures aprovades aquell any que van propiciar l'increment de les taxes i l'enduriment dels requisits per obtenir una beca.

Per què perden alumnes les universitats públiques? La pregunta ha sortit a debat aquest dimecres amb la presentació de l'informe d'inici de curs del sindicat Comissions Obreres, que utilitza dades oficials del ministeri. Francisco García, responsable d’educació del sindicat, atribueix el descens principalment a la política universitària “letal” del PP, que ataca “el principi d'igualtat”. El ministeri nega categòricament que tingui relació amb el preu que paguen els estudiants i argumenta que hi ha dos factors fonamentals que expliquen aquest descens. D'una banda, hi ha menys joves de 18 a 24 anys (són un 7,2% menys en aquest període). Però, principalment, es deu a “la fase d'adaptació a Bolonya”.

Les universitats espanyoles es van sumar de forma generalitzada el 2010 a l’Espai Europeu d’Educació Superior, l'anomenat pla Bolonya, que va suposar canviar les antigues llicenciatures de cinc anys per nous graus de quatre. Aquestes llicenciatures han anat desapareixent de les universitats a mesura que els alumnes dels plans antics acabaven les carreres. Educació creu que és la causa principal del descens als centres públics encara que en aquest mateix període, no obstant això, ha pujat la matrícula a les universitats privades un 6,5%, fins a 206.993 estudiants.

Les privades guanyen terreny a les públiques sobretot en els postgraus, amb un 54% més (vegeu gràfic). El ministeri afegeix que la taxa neta d'escolarització universitària en els joves entre 18 i 24 anys “és la més alta de la història” amb un 29,7% del total, gairebé dos punts més des del curs 2011-2012.

Efecte dissuasiu

“Bolonya és la causa principal d'aquest descens”, admet Manuel López, president de la conferència de rectors, la CRUE. Però hi afegeix “un efecte de dissuasió molt difícil de quantificar” produït pels canvis que va aprovar el Govern del PP el 2012. Aquell any, el ministeri va donar el vistiplau a un nou sistema de càlcul de les taxes que apliquen les comunitats autònomes, que va propiciar pujades dels preus de fins al 60% en algunes –com Catalunya o Madrid– i un increment mitjà del 69% en els màsters. Educació també va endurir llavors els criteris per obtenir una beca i va establir que calia tenir una nota mínima de 5,5, mig punt més que l'aprovat, amb el qual s'accedeix a alguns graus.

“Hi ha una casuística d'aquests últims anys molt coneguda a totes les universitats, amb molts alumnes que et diuen que no poden pagar la matrícula i que tenen dificultats de permanència. Ha passat, però és una realitat difícil de quantificar”, segons el president dels rectors.

“És difícil saber el nombre exacte d'alumnes que no han pogut estudiar per no tenir un 5,5 o perquè han rebut una beca que només li cobreix el preu de la matrícula”, afegeix José Antonio Pérez, professor de la Universitat Politècnica de València i expert en finançament universitari. Pérez recorda a més que, encara que els diners per a beques han augmentat, hi ha més demandes i els estudiants reben de mitjana uns 600 euros menys a l’any.

Pugen les privades

CC OO denuncia en el seu informe que “de forma paral·lela” les universitats privades i l’Església “han guanyat terreny respecte a les públiques” en els màsters, amb un 54% més d'estudiants en aquest cicle des del 2012, fins a 42.000 alumnes. El sindicat atribueix el creixement d'alumnes de postgrau a la “flexibilitat” d'horaris als centres privats, segons Francisco García. “Alguna cosa tindrà a veure amb el nivell d'exigència a l'hora que es desplaci alumnat en els postgraus”, ha afegit García, que considera que també influeix que la diferència de preus en els postgraus s'ha retallat entre públiques i privades.

El pressupost de les universitats públiques ha augmentat gairebé 140 milions d'euros en l'últim curs, fins a un total de 8.735 milions. No obstant això, és la segona xifra més baixa dels últims cinc anys. Des del 2010, ha caigut un 13,7%.