_
_
_
_

Obama i Putin traslladen la pugna per Síria a l’ONU

El president dels EUA recela de l’acció militar i diplomàtica del rus a favor d’Al-Assad

Marc Bassets
Barack Obama.
Barack Obama.TIMOTHY A. CLARY (AFP)

El president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, traslladen aquest dilluns la seva rivalitat a la seu de l'ONU, a Nova York. En els seus discursos davant l'Assemblea General de l'organització internacional, seguits d'una reunió bilateral, Obama i Putin abordaran la guerra civil a Síria, que ha deixat més de 200.000 morts i uns quatre milions de refugiats.

L'activisme militar i diplomàtic de Rússia en dies recents descol·loca l'Administració d'Obama, paralitzada entre la lluita contra els gihadistes de l'Estat Islàmic (EI) i l'oposició al règim de Baixar al-Assad, a qui els EUA atribueix el principi de la guerra.

“Els Estats Units estan disposats a treballar amb qualsevol nació, incloses Rússia i l'Iran, per resoldre el conflicte", ha dit Obama davant l'Assemblea General.  “Però no pot haver-hi, després de tanta sang i matances, un retorn a l'statu quo previ a la guerra”. El president dels EUA va dir que, per realisme, caldrà acceptar compromisos, però també una transició cap a un govern a Síria sense Al-Assad.

Feia dos anys que Obama i Putin no es reunien i un que no es creuaven en una trobada internacional

Feia dos anys que Obama i Putin no mantenien una reunió formal i gairebé un que no es creuaven en una trobada internacional. El conflicte a Ucraïna, entre acusacions mútues d'ingerència, i l'annexió de la província ucraïnesa de Crimea per part de Rússia el 2014, va refredar la relació entre els dos líders. Obama va intentar aïllar Putin i, amb els seus socis europeus, va imposar sancions econòmiques. Síria ofereix a Rússia l'oportunitat de tenir un paper rellevant al Pròxim Orient davant la paràlisi dels EUA i la UE a Síria.

Rússia ha enviat tropes i avions a Síria. Aquest cap de setmana, va aconseguir un acord amb l'Iraq, l'Iran i Síria per compartir informació en la guerra contra l'EI. L'intervencionisme rus coincideix amb l'arribada diària a Europa de desenes de milers de refugiats procedents de països en conflicte, entre els quals hi ha Síria i l'Iraq, ocupats parcialment pels gihadistes.

L'acord de les potències de l'ONU amb l'Iran –aliat, com Rússia, d'Al-Assad– permet, sobre el paper, accelerar la cooperació contra l'EI, objectiu comú de nord-americans, russos i iranians, però a Washington i Moscou discrepen en el diagnòstic sobre les causes de la guerra civil, i les seves solucions.

Obama vol utilitzar la seva reunió amb Putin per “entendre” com la major implicació de Rússia a Síria servirà per resoldre el conflicte. Els EUA, que fa un any que bombardegen posicions islamistes, creuen que la brutalitat del règim d'Al-Assad ha alimentat els islamistes violents i que, per tant, no hi ha solució a la guerra sense una transició política que, a llarg termini, desplaci Al-Assad del poder.

Síria ofereix a Rússia l’oportunitat de tenir un paper rellevant al Pròxim Orient davant la paràlisi dels EUA i la Unió Europea en el conflicte bèl·lic 

Rússia discrepa. Afirma que, per derrotar l'Estat Islàmic, és necessari aliar-se amb el règim d'Al-Assad.

L'estratègia d'Obama, a més dels bombardejos contra l'EI a Síria i l'Iraq, ha consistit en un pla per entrenar i armar grups de rebels oposats a Al-Assad i als gihadistes. El pla ha fracassat. Preveia entrenar més de 5.000 milicians. Només quatre o cinc estan en combat.

Quan va esclatar la guerra, el 2011, els EUA exigia la marxa d'Al-Assad. Dos anys després, Obama va estar a punt d'ordenar una intervenció contra el dictador sirià. A última hora, va suspendre l'atac. Els avanços de l'EI van forçar un canvi d'estratègia i van convertir Al-Assad en un aliat de facto dels EUA contra els islamistes. Ara l'Administració d'Obama admet que pugui tenir un paper durant la transició.

La trobada amb Obama treu Putin de l'ostracisme en el qual el president dels EUA ha intentat col·locar-lo des de la secessió de Crimea i el col·loca al centre de totes les converses aquesta setmana a Nova York.

Feia anys que l'Assemblea General de l'ONU –el conclave que reuneix cada setembre els representants de més de 140 països– no congregava tants líders, entre els quals hi ha el president iranià Hassan Rouhan; Putin, que feia deu anys que no parlava davant l'assemblea, i el cubà Raúl Castro, que mai hi havia assistit i preveu reunir-se amb Obama aquest dimarts.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Marc Bassets
Es corresponsal de EL PAÍS en París y antes lo fue en Washington. Se incorporó a este diario en 2014 después de haber trabajado para 'La Vanguardia' en Bruselas, Berlín, Nueva York y Washington. Es autor del libro 'Otoño americano' (editorial Elba, 2017).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_