La comunitat catalana a Mèxic celebra els resultats electorals

La comunitat catalana de Mèxic, la majoria fills i néts d'exiliats republicans, ha seguit les eleccions autonòmiques des d'un saló gran de la institució cultural de l'Orfeó Català, a la capital del país. Gairebé tots han arribat amb l'esperança de celebrar junts un pas més cap a la independència. Mentre esperen el recompte, a la taula se serveix el plat estrella: botifarra.

“És una jornada històrica per Catalunya i tots els que vivim a l'estranger. Els pocs que van poder votar des d'aquí fins i tot es feien selfies”, explica Sergi Marzabal, de 46 anys, fundador de la pàgina catalansalmon.com. Marlene Fautsch, d'uns 30, resumeix el motiu principal de l'independentisme en aquesta banda de l'oceà: “Per nosaltres es tracta de la conclusió d'una lluita que van iniciar els nostres familiars. És un dia de festa, s'aconsegueixi l'objectiu o no, perquè el més important és que hem pogut decidir”.

És una jornada històrica per Catalunya i tots els que vivim a l’estranger

Encara que la majoria ha viscut més temps aquí que on assenyala el seu altre passaport, en tot l'edifici només se sent la llengua dels seus avis. Un dels pocs que parla espanyol és l'analista polític de la jornada, un basc que exerceix, a més a més, d'assessor d'Evo Morales. Katu Arkonada va interpretant els primers recomptes electorals a un públic que escolta però no mira. Només la taula dels grans sembla que li faci cas. La resta està enganxada al mòbil. 

Mireia Viladevall, de 50 anys, reconeix que es va fer independentista per "tocar els nassos”. Encara que els seus pares, catalans com ella, van arribar a Mèxic després de la Guerra Civil amb la il·lusió de veure algun dia una Catalunya independent, amb els anys han anat moderant la seva posició. Ella, no obstant això, l'ha mantingut.

Rafael Vidal i Anglès, president de l'Orfeó Català, una institució amb més de 100 anys d'història, on es va refugiar el 70% del Parlament quan Franco va prendre el poder, explica orgullós que el germen de la catalanitat es va gestar a Mèxic quan a Espanya no es podia. Destaca que aquests últims anys hi ha hagut un acostament dels mexicanocatalans cap al que està passant al Principat. Una proximitat que ha reviscut l'emoció que tenien els seus familiars exiliats. L'objectiu de l'àpat que ha organitzat l'Orfeó és un altre pas per fer més petit l'oceà: “És una manera de sentir-nos part del que està vivint la nostra gent i de fer-ho des de la nostra casa catalana a Mèxic”.

A les portes del saló hi ha una urna improvisada de cartró i diverses piles de paperetes. Cada assistent va deixant el seu vot de manera simbòlica. Alguns ho han pogut fer a l'ambaixada, però són pocs. Dels 10.343 que estan registrats al CERA ( cens electoral de residents absents) han votat 150. En el referèndum del 9 de novembre de l'any passat ho van fer 600. En aquella consulta només era necessari el DNI.

L'expectació cessa a mesura que avança el recompte. Molts arriben directament a l'hora de menjar, quan fa més de dues hores que han tancat els col·legis electorals. Perquè a més de les eleccions, la promesa d'aquest diumenge era la botifarra. El que potser alguns no sabien és que l'embotit no va néixer a Catalunya, sinó que, com la majoria d'ells, és mexicà.