La indefinició de Pablo Iglesias en el model territorial li passa factura

Pablo Iglesias ha construït al voltant de Podem una èpica de partit guanyador que ahir, després d'obtenir en les eleccions catalanes un resultat que els seus mateixos dirigents consideren decebedor, va rebre la bufetada més gran des que va néixer. El secretari general de la formació emergent es va abocar a la campanya de la candidatura Catalunya Sí que es Pot fins a fer-se-la seva. Es va establir a Barcelona i va participar en almenys una dotzena d'actes, que es van convertir en un dels principals atractius mediàtics del 27-S. Va liderar, per la seva repercussió pública, el discurs d'una llista en què Podem compartia cartell amb ICV, Esquerra Unida i Equo. I va contribuir a crear l'equivalència entre els comicis autonòmics i les generals de desembre, presentant-se com l'únic dirigent polític capaç d'escoltar les reivindicacions de Catalunya des de les institucions.

La indefinició de Pablo Iglesias en el model territorial li passa factura

Si el resultat d'ahir configura “la graella de sortida” d'aquelles eleccions, com ell mateix va apuntar, Iglesias es veu obligat ara a reinventar la cursa i a revisar el motor per fugir d'aquests 11 escons i de la quarta posició, per sota dels seus dos grans rivals, Ciutadans i el PSC. D'alguna manera, l'eurodiputat és pres de les expectatives d'èxit creades.

En aquest context, Podem va començar a desvincular-se del mal resultat ja ahir a la nit, en evitar fer-se una foto amb Lluís Rabell, cap de llista de Catalunya Sí que es Pot. L'estratègia de la campanya ha resultat desafortunada. En una contesa electoral amb posicions molt polaritzades, la candidatura potser pretenia competir amb el president de la Generalitat, Artur Mas, amb un missatge massa sofisticat que, per a molts votants, va quedar en la indefinició. És a dir, es va comprometre a fer una consulta vinculant i alhora va demanar als catalans que es quedessin. Els seus dirigents van buscar el vot en “els matisos” d'una societat que, aquesta vegada, va optar per posicionaments més nítids. Potser és aquesta la primera lliçó: en determinades circumstàncies, la claredat té rèdit electoral. Podem ha perdut, de moment, l'oportunitat de ser una alternativa a l'independentisme.

Però la prioritat d'Iglesias consisteix ara a fer oblidar el fracàs de Catalunya als seus potencials votants. Consisteix a enterrar les expectatives creades i fabricar-ne d'altres, renovades, amb vista a les eleccions generals. Tot i que les dinàmiques polítiques catalanes són diferents de les de la resta de l'Estat –molts dirigents de Podem esgrimiran a partir d'avui aquest argument– la lectura majoritària del resultat pot portar a pensar en un esgotament del projecte a escala nacional. Iglesias i la seva direcció s'esforçaran, per tant, a demostrar que a partir d'avui comença una altra competició. I que, al marge de la graella de sortida, encara queden voltes suficients per competir.