La CUP admet la derrota en el plebiscit i rebutja Mas
La formació independentista adverteix Artur Mas que "no és imprescindible"
La Candidatura d’Unitat Popular no li posarà fàcil les coses a Junts pel Sí, que necessita dels seus vots per avançar amb el projecte independentista. La CUP ha admès aquest dilluns que el resultat de les eleccions (victòria sobiranista en escons però no en vots) suposa “una derrota” en el plebiscit. Per això el partit d’Antonio Baños no veu legitimada una declaració unilateral d'independència, encara que sí un procés de “ruptura” que estan disposats a pactar amb Junts pel Sí. Això sí, la CUP es nega a permetre que Artur Mas torni a governar.
“La declaració unilateral anava lligada al plebiscit. No s'ha guanyat, no hi ha proclamació”, ha aclarit Baños. No obstant això, segons el seu càlcul, encara que el sí no va aconseguir el 50% dels vots, va ser més nombrós que els contraris a la secessió: exclou del no Catalunya Sí que es Pot, que uneix Podem i ICV i va aconseguir 11 escons proposant un “procés constituent” que inclogui un referèndum pactat.
Amb aquesta anàlisi, la CUP creu que el procés pot seguir endavant amb un altre ritme, començant per desobeir lleis de l’Estat “que xoquin amb la sobirania popular catalana”.
Baños ha apuntat que la CUP i Junts pel Sí poden acordar els passos a la secessió. La llista d’Artur Mas vol seguir endavant amb el seu projecte, que fixa la independència en 18 mesos. “Tenim majoria per fer el que volíem”, va deixar clar el president català.
Si en el pla independentista el pacte sembla viable, el que més distancia ara la CUP i Junts pel Sí és la presidència. Baños ha insistit, com va fer durant la campanya, que no pensen investir Mas. Anna Gabriel, la número dos, ho va justificar resumint els retrets al líder de CDC: “El president ha de ser una persona que no s'identifiqui amb les retallades, les privatitzacions i la corrupció”.
Junts pel Sí es resisteix a cedir. Mas va recordar ahir la seva condició de candidat a la presidència, i el cap de llista, Raül Romeva, no va semblar interessat a assumir l'encàrrec en cas que el veto de la CUP fes efecte: “És el que hem pactat i seguirà endavant”. Una altra opció que va tenir en compte la CUP en el seu moment, a part de Romeva, va ser el president d’ERC, Oriol Junqueras. També Muriel Casals o Carme Forcadell, al capdavant de la llista de Junts pel Sí, podrien tenir opcions en cas que Mas sortís del tauler.
La coalició de CDC i ERC confia que la pressió que exerciran sobre la CUP sigui suficient. En cas contrari, obriria una discussió interna que els partits, enfrontats en el passat per Mas, volen evitar. Marta Pascal, portaveu de CDC, ha assegurat que la seva voluntat és dialogar, però la investidura és innegociable: “El president és un actiu clar en aquest procés”.
Les formacions independentistes també hauran de tractar el programa social, ambigu en el cas de Junts pel Sí, rupturista en el cas de la CUP. Els partits volen incorporar a les converses Catalunya Sí que es Pot, amb la qual veuen punts en comú.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.