Catalunya dependrà d’Espanya per mantenir-se a la UE

Catalunya quedaria en mans d'Espanya en cas que s'independitzés tant per aconseguir la seva permanència o ingrés a la Unió Europea com perquè els seus ciutadans mantinguessin la nacionalitat espanyola, segons afirmen a EL PAÍS experts en Dret comunitari de prestigioses universitats europees. Qualsevol acord requerirà una reforma dels Tractats de la UE, que exigeix unanimitat. “Si el Govern espanyol no mostra cap flexibilitat, Catalunya acabarà fora de la Unió", assenyalen.

Els experts en Dret de la UE coincideixen que el futur a la Unió d'un hipotètic Estat català dependrà, en última instància, que convenci Espanya perquè li doni suport en les seves pretensions. EL PAÍS ha plantejat a aquests juristes les preguntes sobre les quals ha pivotat la campanya catalana i sobre les quals es van enfangar en el seu debat el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, i el candidat de Junts Pel Sí Oriol Junqueras.

1. En cas d'una independència unilateral, Catalunya sortiria automàticament de la Unió Europea?

“Com a nou Estat, Catalunya no serà un Estat membre de la UE”, contesta sense dubtar Jean-Paul Jacqué, professor emèrit de la Universitat d'Estrasburg i exdirector dels serveis jurídics del Consell Europeu. "Si els catalans voten deixar Espanya, estan votant també deixar la UE, subjecta a una sol·licitud d'adhesió", adverteix Catherine Barnard, de la Universitat de Cambridge. La professora matisa que no creu que la sortida fos "automàtica" en el temps perquè dependria de les negociacions amb Espanya i la resta de la UE. Sí que la veu immediata la catedràtica de Dret Internacional Públic de la Universitat Complutense Araceli Mangas. "Els Tractats constitutius d'organitzacions internacionals no es transmeten automàticament a un nou Estat. Els de la UE, amb tot el seu dret derivat, deixaran d'aplicar-se al territori que deixa d'estar sota la sobirania de l'Estat membre, és automàtic", apunta.

Els juristes coincideixen en el perquè d'aquesta afirmació —Catalunya quedaria fora de la UE— que han reiterat els responsables comunitaris i que neguen les candidatures independentistes. L'argument és, a priori, senzill: l'article 52 del Tractat de la Unió Europea enumera els Estats membres de la Unió. En aquesta llista hi figura Espanya i, evidentment, no hi apareix Catalunya.

“Nosaltres serem un Estat membre perquè ja som un Estat membre”, va assegurar Junqueras al debat. Un argument similar al que el Govern escocès va plantejar durant el seu procés secessionista. “No es pot sostenir que perquè Espanya apareix a la llista Catalunya estigui implícitament inclosa després de la seva independència, perquè un procés d'independència té per objecte precisament convertir-se en un Estat separat. Després d'un divorci, ets solter”, argüeix Steve Peers, professor de Dret Europeu de la Universitat d'Essex i autor del blog sobre dret comunitari EU Law Analysis.

Peers sosté, malgrat això, que podria donar-se el cas que Catalunya no arribaria a sortir de la UE: “Com que ja està aplicant les lleis europees, podria ser possible una negociació molt curta per a l'adhesió”. “Podria haver-hi negociacions informals mentre estigui duent a terme el procés d'independència, i que el Tractat d'adhesió es firmi el dia de la independència”, argumenta. Per a aquest supòsit seria necessari, en tot cas, que Espanya permetés aquestes negociacions. “Qualsevol dels Estats membres pot vetar el començament d'aquestes discussions tècniques amb Catalunya”, adverteix Laurent Pech, de la Universitat de Middlesex (Londres).

“Les condicions que els Estats han de complir per convertir-se en membres no serien un problema per a Catalunya, havent estat prèviament part d'Espanya”, reflexiona Michèle Finck, de la London School of Economics i la Universitat d'Oxford. “El principal és que tots els Estats hi han d'estar unànimemente d'acord. Això significa que Espanya hauria de votar a favor que Catalunya es converteixi en un Estat membre”, subratlla Finck.

“Qualsevol tractat d'adhesió de Catalunya a la UE ha de ser aprovat per tots els Estats membres, incloent Espanya”, incideix el seu col·lega Laurent Pech. L'expert de Middlesex reconeix, tot i això, que a fi d'evitar la “inestabilitat” a la UE i atès que “no hi ha precedents que una regió d'un Estat membre declari unilateralment la seva independència”, no descarta “acrobàcies legals de les institucions comunitàries”. Però, de nou, hi ha un límit per a qualsevol solució imaginativa: “Si el Govern espanyol no mostra cap flexibilitat, Catalunya acaba fora de la UE”, conclou.

L'exdirector dels serveis jurídics del Consell Europeu Jean-Paul Jacqué apunta, a més, que altres Estats com Xipre o el Regne Unit també hi podrien mostrar reticències. “Poden veure-ho un precedent perillós”, adverteix.

La catedràtica de la Universitat Complutense Araceli Mangas explica que, en el Dret Internacional, tot Estat té “competència discrecional amplíssima per determinar qui són els seus nacionals i els criteris per adquirir o perdre [la nacionalitat]“. Davant una secessió, si no hi ha acord entre Espanya i l'hipotètic Estat català, “l'Estat que pateix la pèrdua territorial (Espanya) té dret a retirar, i es fa així pràcticament sempre, la seva nacionalitat a les persones que adquireixin la nacionalitat de l'Estat nou”. Per a això, explica, “ha de modificar la Constitució”, en concret l'article 11.2, en el qual s'estableix que no es pot privar ningú de la seva nacionalitat contra la seva voluntat, però que estava “concebut en un context de normalitat constitucional”, explica. “Quan hi ha una modificació territorial cal posar a zero el comptador constitucional de la nacionalitat i aplicar regles noves”, assenyala la catedràtica. L'Estat espanyol també tindrà dret a regular "lliurement en quins casos i condicions admet o no admet la doble nacionalitat amb el nou Estat escindit".

4. I la ciutadania europea?

Aquest punt és el que més controvèrsia suscita entre els analistes. La ciutadania europea està lligada a la possessió de la nacionalitat d'un Estat membre, i com a tal alguns entenen que els catalans la perdrien quan perdessin l'espanyola fins que no es produís una nova adhesió. La professora Finck recorda que aquest cas especial no està previst en els Tractats, i que la Cort de Justícia de la UE ha assegurat que els ciutadans europeus “no poden ser privats de l'essència dels drets concedits en virtut de la seva condició com a ciutadans de la Unió”.