Rua 31 de Janeiro: el “paradís” de Xabi Alonso i Mascherano

Javier Mascherano i Xabi Alonso van compartir vestidor al Liverpool i van ser rivals vestint les samarretes del Barça i el Reial Madrid. Fora de l'àmbit esportiu, les seves destinacions també s'han creuat: tots dos són propietaris d'empreses fantasma al paradís fiscal de Madeira (Portugal) i tenen, per això, merders amb la justícia. La Fiscalia acusa els dos migcampistes de cedir els seus drets d'imatge a aquestes empreses per eludir el pagament d'impostos a Espanya. Mascherano ja ha assumit la seva responsabilitat i ha retornat 1,5 milions d'euros al fisc. Alonso, en canvi, ho nega i defensa que ha "complert totes les seves obligacions fiscals".

Anadyr és una regió de Sibèria que treu el cap a l'estret de Bering i que va ser administrada, fa anys, per l'amo del Chelsea, Roman Abramovitx. Anadyr és també és el nom de l'empresa que Mascherano va comprar el 2010, després de fitxar pel Barça, per, a continuació, vendre-li els drets d'imatge per cinc milions d'euros. Una cosa molt semblant, però un any abans (2009), va fer Xabi Alonso. El nom de la seva empresa també al·ludeix a un àrea remota, en aquest cas del sud de Bulgària: Kardzali. "En els sistemes de frau internacional, és habitual usar aquesta classe de noms per a empreses pantalla i instrumentals", apunta un expert en l'anomenada Zona Franca de Madeira.

Estructures "calcades"

Anadyr es dedica, segons les bases de dades consultades, a distribuir "productes peribles". Dels dos primers anys, des que Mascherano va prendre'n el comandament, no en consten despeses de personal. Kardzali, d'altra banda, està orientada a "serveis comercials diversos" i va tenir una única treballadora, a la qual, simbòlicament, pagava 70 euros al mes. Una dada més insinua que es tracta d'empreses merament patrimonials i sense cap activitat, coincideixen fonts de la investigació. Anadyr i Kardzali –i altres dotzenes de firmes anàlogues– comparteixen el mateix i reduït espai: la porta X de la sisena planta del número 12 E del carrer 31 de Janeiro, a Funchal, capital de l'arxipèlag. El 31 de gener, els portuguesos commemoren la revolució (i derrota) republicana del 1891. Els experts anomenen aquest tipus d'empreses, sense ofici ni benefici, nius o bústies.

Les estructures que van permetre a Mascherano i Alonso eludir impostos són "calcades", coincideixen les mateixes fonts, i de fet van ser dutes a terme per la mateixa persona: Iván Zaldúa, expert en assessorament fiscal internacional a esportistes. Zaldúa va tenir el suport per a aquesta tasca de l'empresari andorrà Ignasi Maestre, propietari d'Igmasa, dedicada a la gestió d'empreses en jurisdiccions "amb avantatges fiscals interessants a Europa", recull la seva pàgina web. Carolina Luque, que figura com a directora d'Igmasa i de les empreses dels dos jugadors, va derivar ahir la responsabilitat en els "assessors" i va assegurar que l'empresa únicament es dedica a "tasques administratives i de gestió". Zaldúa no va respondre a les trucades d'aquest diari.

El presumpte frau comença amb la sortida del Liverpool de l'argentí (2010) i del donostiarra (2009). Assessorats per Zaldúa, els jugadors van comprar aquestes empreses (que ja existien) i els van vendre els drets d'imatge. La llei espanyola permet, des del 1996, que els futbolistes cobrin el 85% en nòmina –amb el màxim de tributació, que supera el 50%– i la resta, a través d'una empresa. D'aquesta manera, un 15% dels ingressos poden pagar-se al tipus impositiu més avantatjós de l'impost de societats (inferior al 30%).

El truc rau, detallen les mateixes fonts, en el fet que la venda es va produir el mateix any en què el jugador va ser venut al club espanyol. Aquell any (estiu del 2010, per a Mascherano) el jugador és encara resident al Regne Unit, ja que ha passat la majoria de l'any vivint allà. De manera que no ha de pagar impostos per aquells cinc milions. La qüestió és que l'empresa (Anadyr, en aquest cas) no li paga aquella quantitat el 2010... perquè no la té. Però reconeix un deute a favor del jugador, que va saldant els anys successius. En tot aquest temps, la roda segueix girant: el Barça paga Anadyr pels drets d'imatge i l'empresa paga després el jugador. Mentrestant, aquest segueix sense pagar el fisc. "Així has aconseguit cobrar el 15% sense pagar impostos, perquè l'any en què vas dir que vas fer l'ingrés no eres resident espanyol", sintetitzen les mateixes fonts.

Alonso es defensa

La inspecció d'Hisenda assenyala que Mascherano va defraudar 1,5 milions només entre el 2011 i el 2012 amb aquest mètode i amb una altra empresa de Miami, que va gestionar els seus contractes publicitaris amb Nike. El jugador ha abonat la quota defraudada i ha pagat els interessos. La Fiscalia s'ha querellat contra ell i haurà de declarar en un jutjat de Gavà, però el més probable és que se sol·liciti una pena mínima per dos delictes fiscals i el cas quedi resolt sense conseqüències penals per al jugador.

Tot i que parteix de les mateixes premisses, la situació de Xabi Alonso és diferent. Hisenda investiga el seu patrimoni des de fa temps i, ara, ha demanat a la Fiscalia que l'investigui. El ministeri públic, segons va avançar aquest dimarts El Mundo, va obrir diligències contra el migcampista del Bayern de Munic. El jugador va emetre ahir un comunicat en què indica que ha "complert amb totes i cadascuna de les seves obligacions fiscals" i que "actuarà en conseqüència sempre en defensa dels seus interessos". Xabi Alonso, afegeix a la nota, "utilitzarà les mesures que estimi oportunes per demostrar" que ha complert amb Hisenda "d'una manera transparent i sempre atenent-se a la legalitat vigent". A diferència de Mascherano, defensat pels lletrats David Aineto i Diego Artacho, l'ex del Madrid segueix confiant la seva defensa a Zaldúa.