Baptisme simfònic a la Sagrada Família

Unir la màgia arquitectònica d'Antoni Gaudí i la força espiritual de la música religiosa té efectes miraculosos. Ho van comprovar in situ els 3.000 espectadors que aquest diumenge, meravellats per la bellesa de la imponent basílica, van assistir a la Sagrada Família al concert gratuït de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sota la direcció del seu nou titular, el japonès Kazushi Ono. Va ser un baptisme simfònic carregat d'emoció en el qual van interpretar obres de Mozart, Toru Takemitsu i el serè Rèquiem de Gabriel Fauré. "He escollit les obres per la seva dimensió celestial i puc dir, amb emoció, que he tocat el cel en interpretar-les en aquest temple excepcional", va afirmar Ono en acabar el concert.

Emocionant és la paraula que repetien molts espectadors. Un públic heterogeni, amb moltes famílies i molts abonats a les temporades de l'OBC –l'Auditori va sortejar 1.800 localitats– i representants del món cultural i empresarial, però amb una més aviat magra representació institucional, encapçalada per Ferran Mascarell per part del Govern de la Generalitat i el regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens.

Quan l'organista de la Sagrada Família, Juan de la Rubia, va trencar el silenci tocant la Improvisation I, del compositor català Bernat Vivancos, la sonoritat de l'òrgan de la Sagrada Família va inundar tots els racons de la nau. Després de la peça, que alterna climes contemplatius i poderosos contrastos, els metalls de l'OBC van prendre la paraula per transmetre la bellesa sonora de Signals from heaven, del japonès Toru Takemitsu.

Malgrat que l'acústica de la gran nau, que té una reverberació d'uns 11 segons, és nefasta per a una orquestra simfònica, el sistema d'amplificació va funcionar raonablement bé. I l'OBC, acostumada a l'acústica de la seva seu, l'Auditori, d'uns dos segons, va intentar pal·liar la confusa projecció del so comptant amb la precisa i ajustada direcció d'Ono.

La magnificència de l'espai va compensar els problemes acústics. El públic semblava extasiat davant la gran abundància d'emocions que transmetia la música en un escenari així; centenars d'espectadors dirigien la mirada cap a les altures mentre escoltaven el famós Exultate, jubilate de Mozart, i, encara que la claredat de línies es perdia en la imponent basílica, la soprano Maria Hinojosa va resoldre amb admirable aplom i musicalitat la dificilíssima part solista d'una partitura a mig camí entre la música sacra i el virtuosisme operístic.

No va haver-hi descansos per no trencar l'atmosfera d'un concert dissenyat entorn del bell, serè i espiritual Rèquiem de Fauré, amb el baríton Josep Ramon Olivé i la soprano Maria Eugènia Boix com a expressius solistes i una massa coral integrada pel Cor Jove de l'Orfeó Català i el Cor Madrigal, que va aportar emotivitat a dojo i moments d'infinita dolçor, especialment en el sublim final.

"L'emoció que se sent en cantar en un lloc tan meravellós és única i, encara que l'amplificació hi resta naturalitat, ha donat molt relleu a les veus", afirmaven Mireia Barrera i Esteve Nabona, directors respectivament del Cor Madrigal i la formació jove de l'Orfeó Català. "Ha estat un concert per escoltar i veure, per deixar-se embolicar amb la màgia de Gaudí", comentava un matrimoni d'abonats de l'OBC amb moltes hores de vol.

El concert, pensat per estrènyer els llaços de l'OBC amb els ciutadans, ha superat les millors expectatives. I com que la fama universal de Gaudí és un poderós imant per a tots els públics, el concert a la Sagrada Família ha atret la mirada de mitjans internacionals com la plataforma online de música clàssica Medici TV, que el va retransmetre a temps real. Des del punt de vista tècnic, cal destacar que la televisió pública del Japó, l'NHK, va aprofitar l'excepcionalitat de l'esdeveniment per provar una nova tecnologia d'enregistrament en 8K.