Els diners es tornen ètics

Fa un parell de mesos, en una trobada amb inversors, el director de Triodos Bank, Mikel García-Prieto, parlava en to ombrívol dels efectes de la crisi. “Hi ha raons per a l'optimisme. Però també hi ha un avanç important de l'esperit de la por, de l'esperit de l'ego per sobre de l'esperit col·laboratiu”. Reflexionava sobre la banalització. “Avui dia ens trobem que totes les empreses són sostenibles. S'està deixant bastant buit el concepte. És la nostra responsabilitat donar o no crèdit a aquests missatges”. Efectivament, només els consumidors poden distingir entre banca més o menys compromesa socialment, perquè no hi ha cap certificació, cap codi o mètode de supervisió que diferenciï el comportament més o menys ètic dels bancs de manera independent, més enllà del que cadascun vulgui explicar.

No obstant això, Triodos, fundat el 1980 a Holanda i que va arribar fa deu anys a Espanya, sembla haver enfocat bé el missatge: els seus clients, 200.000, creixen a un ritme del 20% i ofereix més de 4.000 milions en crèdits. En els últims quatre anys, amb una taxa d'atur al país disparada, ha duplicat la captació de dipòsits (de poc més de 3.000 milions el 2010 a 6.289 milions d'euros el 2014). Això li dóna motiu per continuar creixent i ampliant els seus serveis i estructura, que ara només es compon de 20 oficines.

Triodos forma part de la Global Alliance for Banking on Values (GABV), una organització de 25 bancs que treballen en 24 països i l'activitat dels quals s'inspira en els principis de les finances ètiques. En aquesta organització hi figura la italiana Banca Popolare, una entitat de base cristiana que a Espanya operava amb Fiare com a agent dels seus productes des del 2005. L'octubre de l'any passat Fiare es va integrar del tot al banc italià i està a punt de tancar el seu primer any d'operacions.

Supervisió

L'anomenada banca ètica no acaba a Fiare i Triodos, tots dos sotmesos a la supervisió del Banc d'Espanya. Una desena llarga de cooperatives que no són bancs financen projectes de l'anomenada economia social, com Coop57, Oikocredit, Ideas o Banco Jak, que presumeix de no oferir interessos.

“Un ciutadà pot diferenciar on van els seus diners. Té més a veure amb el sentit comú, és relativament senzill, no crec que calgui una certificació externa”, defensa a l'altra banda del telèfon el director de Triodos, García-Prieto. “L'element clau és que som una institució financera per construir una societat més responsable. Igual que els anys setanta va sorgir un moviment de sostenibilitat, a poc a poc aquesta sostenibilitat s'ha anat incorporant a la societat”.

Joan Fontrodona, director del departament d'ètica del Iese, reflexiona sobre el paper d'aquest model de negoci: “Funciona? Ens en fiem? L'experiència diu que es tracta d'organitzacions formades per gent seriosa, professional. El que les diferencia és que introdueixen aquest element d'ètica”. Un fenomen que augmenta a mesura que creix la sensibilitat social cap als problemes. “No deixa de ser un negoci, un nínxol de mercat que qualsevol amb una pura visió de negoci aprofitaria”, puntualitza.

Triodos ha multiplicat per dos els dipòsits de clients en quatre anys

Triodos defensa fer un ús responsable dels diners que gestiona: no finança activitats com la indústria pelletera, les apostes, la pornografia, les armes o el tabac. Tampoc dóna préstecs a empreses condemnades per corrupció, suborn o blanqueig de diners, ni a les que experimenten amb animals, ni a les que violin la legislació laboral, cosa que a priori sembla molt difícil de controlar. Amb aquestes condicions necessiten un departament de riscos gegantí: “És un departament singular, no només està format per analistes a l'ús, sinó per especialistes sectorials”, aclareix el director. Han tingut més d'una ensopegada. Fa poc van finançar un projecte d'homeopatia que va irritar molts clients. També han ofert productes difícils d'entendre i se'ls acusa que el seu inspirador, Rudolf Steiner (1861-1925), sigui el fundador de l'antroposofia, un corrent de pensament amb clarobscurs.

García-Prieto: “Un ciutadà pot diferenciar on van els seus diners, és relativament senzill”

En qualsevol cas saben que seran objecte d'una anàlisi molt més exhaustiva que el que s'aplica a la banca convencional, la mateixa que té comptes en paradisos fiscals o inverteix en energies fòssils. “El fet que expliquem tot el que fem pot agradar més o menys. Però la nostra proposta és aquesta, la de la transparència”, resol el director de Triodos. Últimament han ampliat la seva presència a Espanya amb més sucursals i han millorat la seva cartera de productes, com una hipoteca que vincula una part de l'interès variable a la certificació energètica de l'habitatge (com millor certificació, menys interès). Han augmentat el finançament en sectors com l'edificació sostenible, l'agricultura ecològica i el cinema. Les últimes dues pel·lícules guanyadores dels Goya van obtenir préstecs de Triodos. No han executat cap desnonament i asseguren que la seva ràtio de morositat es manté en el 8,2%, en nivells inferiors a la mitjana del sector. No obstant això en el seu web no informen de les condicions del seu finançament a empreses, ja siguin préstecs, avals, línies de crèdit o bestreta de subvencions.

Fiare opera com a filial de la italiana Banca Popolare

Molt més petit és el projecte de Fiare, amb 11 treballadors i 4.500 clients a Espanya. Gestiona un estalvi de 54 milions d'euros i ha concedit préstecs per 13,3 milions. No ofereix dades segregades de la seva activitat al país i amb prou feines informa dels seus productes a la web. Juan Garibi, el seu director, ho explica perquè acaben d'integrar-se plenament en la Banca Popolare. “El nostre objectiu és engegar els serveis bàsics. El pas següent és obrir aquests serveis al públic a través de la venda de comptes corrents per Internet. Incrementar oferta de serveis com si fossin capes d'una ceba: permetre el cobrament de pensions i el pagament de cotitzacions de la Seguretat Social, oferir TPV per a venda d'entrades, llibres... començar l'anàlisi d'altres productes amb què comptem a Itàlia, com a hipoteques o fons d'inversió ètics”.

Sobre la seva base catòlica, puntualitza que defensen els valors de la doctrina social de l'Església, com la solidaritat. “Entre els socis hi ha congregacions, o organitzacions com Cáritas, que han arribat a través d'una dinàmica de reflexió sobre el que ha passat en aquesta crisi. Encara que objectivament no tenim cap vincle amb la Conferència Episcopal”. Garibi, com el director de Triodos, també pensa que el creixement de la banca ètica no ha fet més que començar. Però amb una economia en remuntada s'oblidaran els ciutadans de donar suport a iniciatives socials? “A Espanya deu milions de persones contribueixen a ONG i al consum responsable. Tenim molt recorregut”, sosté García-Prieto.