Dones (poques) a l’Ajuntament
La dècada dels noranta va marcar la incorporació de més regidores i de pregoneres a les festes
Ada Colau és la primera alcaldessa de Barcelona, gairebé 36 anys després de la incorporació de les primeres dones que es van posar la banda vermella de regidores en el primer Ajuntament democràtic (1979). Van ser quatre, una del PSC i tres del PSUC. La incorporació de les dones a la línia política del consistori ha estat lenta, i es va concentrar, durant anys, en les formacions d’esquerres. Maria Aurèlia Capmany, Mercè Sala i Francesca Masgoret, del PSC, i Eulàlia Vintró, del PSUC, van ser regidores destacades davant unes files de CiU i PP amb menys mirades de dona. La proporció entre homes i dones estava a anys llum de ser paritària: quatre dones en el primer consistori (1979), sis el 1983, vuit en el que es va constituir el 1987 i set en el mandat de 1991. Va ser a partir d’aquesta dècada quan les incorporacions de dones a la primera línia política va augmentar: 11 al consistori de 1995, 16 en el de 1999, i van arribar a la paritat en el segle XXI: 21 el 2003, 19 el 2007, 20 el 2011 i 20 en l’actual. No ha passat el mateix entre els quadres tècnics i de responsabilitat municipal, en els quals la presència de la dona sempre ha estat molt més nodrida. De fet, el panorama que s’ha repetit durant dècades en els equips de govern de Barcelona és que hi havia una concentració de dones com a assessores i tècniques a les ordres del regidor, un home. La manca de proporció entre els tinents d’alcalde homes i la mateixa responsabilitat en mans d’una dona ha estat clamorosa.
La presència de dones pregoneres de les festes de la Mercè ha corregut la mateixa sort que la seva incorporació a la política i, en un altre ordre de coses, al nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Dels 38 pregoners que ha tingut la Mercè des de 1977 fins a aquest any —ho farà Andreu Buenafuente—, 10 han tingut rostre femení, i bona part d’elles en representació del món de les lletres i les arts.
La primera pregonera de les festes —en període democràtic— va ser l’escriptora Mercè Rodoreda el 1980. Dos anys després, la va succeir Maria Aurèlia Capmany, que el 1983 va ser regidora municipal. Van haver de passar set anys fins que l’actriu Núria Espert va obrir les festes de 1989. I una dècada sencera perquè el 1999 llegís el pregó l’escriptora i periodista Maruja Torres. L’entrada al segle XXI va donar pas també a la consideració pels alcaldes de torn —Joan Clos, Jordi Hereu i Xavier Trias— de designar dones com a pregoneres. La majoria, escriptores: Fàtima Mernissi el 2003, Rosa Regàs el 2005 i Elvira Lindo un any després. El 2007 va prendre el relleu l’oceanògrafa Josefina Castellví, i el 2009 el format va ser de la parella d’actrius Montserrat Carulla i Vicky Peña. Fins a arribar a la de l’any passat, Núria Gispert i Feliu, que va ser una de les primeres regidores de Barcelona, primer al PSUC i després al PSC.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.