Albiol: “La campanya del PP contra l’Estatut es va veure com una agressió”

Xavier García Albiol (Badalona, 1967) és el renovat candidat del PP per a les eleccions catalanes en substitució d'Alícia Sánchez-Camacho. Durant els últims quatre anys va ser alcalde de Badalona i en les eleccions de maig va ser un dels pocs candidats locals del PP a tot Espanya que va revalidar el triomf i va augmentar en vots, però va perdre l'alcaldia després que la seva particular personalitat provoqués un pacte de totes les forces d'esquerra. El seu lema és plantar cara.

Pregunta. Si guanya les eleccions, serà el president de tots els catalans? També dels independentistes?

Resposta. Jo he demostrat, com a alcalde de Badalona, que sóc capaç de governar per a tots els veïns, independentment de les ideologies. Hem de governar per a tothom. I hem de fer un exercici de pedagogia per intentar sortir d’aquesta situació complexa. Però és evident que amb aquells que vinguin amb plantejaments inassumibles i de ruptura és molt difícil.

P. Què pot oferir al sector independentista de la societat?

R. Un projecte que no exclogui ningú. Hem de deixar de banda les disputes ideològiques per treballar en la mateixa direcció. No obligaré ningú a renunciar al seu sentiment, però els proposaré mesures perquè Catalunya pugui tirar endavant i ser un motor d’Espanya.

El que vaig veure el dia 9-N em va doldre

P. Què va fer la passada Diada durant la manifestació?

R. No me’n recordo.

P. Però ha vist les imatges? Què en pensa?

R. Que totes aquelles persones mereixen el meu respecte, una altra cosa és que no ho comparteixi.

P. Després de veure aquella multitud, encara creu que això és un projecte només d’Artur Mas?

R. Els polítics han inflat el procés i altres persones han creat unes expectatives que han fet que una part de la gent cregui que la independència és la solució, però és un sentiment que amb el pas del mesos s’està desinflant. Des d’un punt de vista romàntic està molt bé, però portat a la pràctica seria una ruïna per als catalans.

P. Vostè va dir fa uns dies que li va fer mal veure les imatges de la consulta del 9-N i ho va qualificar d’espectacle. Tenint en compte que van votar més de dos milions de persones, no creu que algú s’ho pot prendre com una falta de respecte?

R. Jo sóc molt respectuós amb les persones que pensen diferent que jo, però sí, el que vaig veure el dia 9-N em va doldre.

P. Per què la gent no pot votar sobre la independència?

R. A Catalunya estem votant cada any i mig, més o menys. Així que els que volem participar en unes eleccions ho podem fer amb normalitat. Però que una part pretengui decidir una cosa que ens afecta a tots no és seriós.

Em sembla excessiu l’entramat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

P. Tampoc s’ha plantejat un referèndum en l’àmbit estatal.

R. És que tampoc entenem que sigui una prioritat.

P. Tem que l’actitud de confrontació acabi sent contraproduent per al seu partit?

R. La política d’enfrontament no acostuma a donar bons resultats, però si qui tens a la taula no para de donar-te puntades de peu per sota la taula, tu t’has de posar en alerta.

P. Vist amb perspectiva, creu que el recurs contra l’Estatut va ser un error?

R. El recurs contra l’Estatut no motiva cap reacció. La reacció es produeix el 2012, quan la Generalitat és incapaç de gestionar la crisi i decideix fer una fugida cap endavant reclamant un nou model de finançament per a Catalunya en un moment que era impossible assumir-ho per una qüestió econòmica. Llavors amb el procés intenta tapar les dificultats i la seva mala gestió. Això no impedeix que potser alguna de les accions no van ser gaire encertades.

P. Oblida la gran manifestació del 2010 arran de la sentència de l’Estatut.

R. Reconec que hi ha molta gent independentista i que la sentència els va molestar, però l’explosió del sentiment va ser motivada per l’actitud de la Generalitat amb el finançament i la crisi econòmica.

P. Pot posar un exemple d'alguna acció que diu que no va ser encertada?

R. Com a acte carregat de simbolisme, la recollida de signatures que es va fer el 2006 contra l'Estatut podia tenir molt bona voluntat i intenció però aquí a Catalunya no es va entendre i va ser entesa com una agressió. Per tant, el temps ha demostrat que aquella acció va ser molt poc afortunada.

Sempre he apostat perquè governi la llista més votada, però som a una situació excepcional

P. Aposta per un model de finançament amb un tracte diferenciat per a Catalunya?

R. No, la meva inquietud no és un model que ens diferenciï d’altres comunitats, és aconseguir que les comunitats que fan més esforç siguin compensades. Jo aposto per la solidaritat limitada i que la Generalitat pugui gestionar els seus propis impostos.

P. Dóna suport a la reforma constitucional?

R. Cal fer-ho quan hi hagi un clima de consens i lleialtat institucional. Però cal plantejar-ho sota el prisma d'actualitzar-la a la realitat d’Espanya, però no per satisfer els que volen trencar Espanya.

P. Per què considera que cal tancar el Canal 33 i les emissores públiques musicals?

R. Em sembla excessiu l’entramat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i ens sembla que no cal que es paguin amb diners públics emissores per escoltar música, perquè ja hi ha altres canals.

P. Pel mateix criteri s’hauria de tancar La2 o Radio 3?

R. No, són contexts diferents. RTVE té una estructura molt austera, cosa que no passa amb els mitjans de la Generalitat.

P. Critica TV3 per poc objectiva, però els treballadors dels mitjans públics de Badalona van denunciar pressions i control polítics.

R. Són coses diferents, perquè a Badalona denunciaven una situació que deien que es repetia en tots els governs de la ciutat, sense referència expressa a la meva persona. Si hi ha una televisió que sense pudor es dedica a adoctrinar ideològicament és TV3, i això és un escàndol.

No sóc partidari ni de suspendre l’autonomia ni d’enviar els tancs a Catalunya.

P. També hi ha qui critica TVE de poc plural. Els mitjans públics estatals estan explicant bé el que passa a Catalunya?

R. A les tertúlies es parla de molts temes, no es pot pretendre tenir algú fix amb un posicionament ideològic concret sobre un fet concret que passa a una part del país.

P. Els sobiranistes plantegen el 27-S com un plebiscit. A la campanya vostès bàsicament parlen de la independència. En el fons accepten que és un plebiscit?

R. En un plebiscit es compten vots, no escons. Sí, estem davant de les eleccions més importants i on ens juguem que s’iniciï un procés de trencament amb Espanya, però seria una estafa dir que són plebiscitàries.

P. Vostè va criticar que a Badalona hi va haver un pacte de perdedors, però ara planteja una cosa semblant en l’àmbit autonòmic amb els partits constitucionalistes.

R. En condicions normals sempre he apostat perquè governi la llista més votada, però som davant d’una candidatura que està dient que se saltarà l’Estat de dret i que farà el que li doni la gana. En aquesta situació excepcional, la reacció ha de ser extraordinària.

P. Mariano Rajoy va assegurar que no descarta utilitzar tots els mecanismes que té a l’abast per evitar la secessió. A què es refereix?

R. Si es produís un estat de bogeria de la Generalitat, l’Estat de dret inclou mecanismes per evitar-ho, però jo no sóc partidari ni de suspendre l’autonomia ni d’enviar els tancs a Catalunya.

P. Vostè és conegut per polèmiques en matèria d’immigració, però en campanya no en parla. Està amagant el tema perquè no el perjudiqui?

Si algú vol una mesquita l’ha de pagar de la seva butxaca

R. No, però a Catalunya ara el debat sobre la immigració no és prioritari. Les meves idees són les mateixes que fa sis mesos, però una cosa és la immigració econòmica i, una altra, els refugiats que fugen d’una guerra.

P. Seria partidari de construir mesquites per afavorir la integració?

R. Si algú vol una mesquita l’ha de pagar de la seva butxaca, ha de situar-se en un lloc adequat, que no molesti, i complint les ordenances municipals.

P. Què significa que no molesti?

R. Que no generi molèsties als veïns.

P. Al seu programa aposta per donar preferència a la immigració amb una cultura propera a la nostra.

R. Els hispans, sí. S’ha demostrat que hi ha algunes cultures a qui els costa més integrar-se.

P. Considera que el model d’immersió lingüística ha fracassat?

R. Crec que és poc apropiat per a la Catalunya real. Segurament en alguns llocs de l’àrea metropolitana cal un reforç del català i que a l’interior cal reforç en castellà. Nosaltres el que defensem és el trilingüisme, amb un 33% de català, castellà i anglès.

P. En la polèmica del 25% de castellà, molts es pregunten per què ha de prevaldre el dret d’una família per sobre de 25 o 30 famílies.

R. No seria el més lògic, però no és el debat. El model educatiu falla perquè si una família demana més hores en castellà hi ha una pressió social a les escoles que la fa desistir. Però el tema lingüístic no és el principal problema, és la manca de qualitat de l’ensenyament.

Cal reformar la Constitució quan hi hagi un clima de lleialtat

P. Però el seu partit quan parla d’educació se centra bàsicament en la llengua.

R. Jo seré el proper president del grup parlamentari i per sobre d’aquest tema vull que els nens estudiïn en bones condicions, no pot ser que molts nens hagin començat el curs en barracons. També, evidentment, el tema de la llengua és una prioritat.

P. Parla d’augmentar la despesa social, però també de controlar el dèficit, reduir impostos, i el seu partit recorre contra els intents de la Generalitat per buscar nous ingressos. Així, com es quadren els comptes?

R. Augmentant els ingressos a base d’un increment de l’activitat, per exemple bonificant les empreses que s’implantin a Catalunya i reduir despesa no prioritària, com ara les estructures d’Estat, les ambaixades o suprimir organismes públics no necessaris.

P. Com el Consell Audiovisual de Catalunya i el Memorial Democràtic, segons consta al seu programa?

R. Sobre el CAC crec que no necessitem cap organisme que vetlli, ja no per la pluralitat dels mitjans públics, sinó perquè darrerament vol influir en els privats, cosa que és un atemptat a la llibertat. Tampoc crec que el Memorial Democràtic sigui una prioritat per al conjunt dels catalans. Si tens recursos pots fer projectes que incideixen en una part de la societat, però no arribes a final de mes, no és el més prioritari.

P. En una campanya tan polaritzada, seria un fracàs per al PP no superar els 19 diputats actuals?

R. Fa dos mesos estàvem en una situació molt complicada, però ara estem remuntant i esperem convertir-nos en un referent per als no independentistes. No parlo de xifres, però repetir resultats en un panorama tan fragmentat és difícil.