La festa esquitxarà tota la ciutat

Any rere any, les Festes de la Mercè apleguen al centre de Barcelona desenes de milers de visitants. Sigui per la tradició dels espais, o per la centralitat, el barceloní que vulgui participar a la Mercè gairebé no té altre remei que anar a Ciutat Vella. I l’augment de la programació, especialment del festival Mercè Arts al Carrer (MAC), ha posat a alguns d’aquests escenaris al límit de la seva capacitat, com passa en el sempre saturat parc de la Ciutadella, pel qual l’any passat van passar més de 240.000 persones.

En part per aquesta saturació del centre, i en part per la visió que les festes han d’estar més presents en el conjunt dels barris de Barcelona, la nova responsable de l’àmbit de Cultura del consistori — precisament una dona després de dècades de mandat masculí— apunta una de les línies a seguir a la Mercè del 2016: la descentralització. “De moment, el primer és fer una immersió en les festes d’aquest any per conèixer-les a fons i començar a definir el futur”, explica Berta Sureda, la delegada de Cultura municipal, que reconeix no tenir una visió de conjunt, entre altres coses perquè la seva anterior etapa professional ha estat de vuit anys al Museu Reina Sofía de Madrid.

Sureda apunta que la descentralització de la Mercè s’enquadra, a més, en un dels eixos de la política troncal de Barcelona en comú. “Tampoc entrarem com un elefant a canviar-ho tot, no volem forçar res perquè sí. Per ampliar la festa als barris hem de parlar amb els districtes, amb els seus responsables polítics i tècnics i, sobretot, amb les entitats culturals que treballen i que coneixen bé els projectes culturals i els valors emergents”, afegeix. Si hi ha grups de música que tenen presència en un barri, cal facilitar-los més visibilitat a les festes de la ciutat, i per això no cal traslladar-los al centre: “Seria lògic que poguessin actuar allà on treballen i que l’Ajuntament fes una tasca d’acompanyament”. Conèixer bé quines afinitats hi ha als barris i quins territoris són més dinàmics que altres. En aquesta Mercè, per exemple, el Taller de Músics porta l’espectacle Cabal Música a la plaça de Joan Coromines. En síntesi, el Taller ajuda amb formació i una producció professional diversos grups musicals de diferents barris, com Sant Andreu, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Nou Barris i Sant Martí. “Està bé que actuïn en el centre, però potser seria millor que poguessin fer-ho en els seus propis barris”, posa com a exemple Sureda. Aclareix que una descentralització de la Mercè no suposaria posar fi als escenaris tradicionals, però des cultura s’insisteix en la idea d’“aprofitar el potencial territorial en la idea de reequilibrar, perquè la festa és de tota la ciutat”.

Una descongestió que, a més, està estretament lligada als canvis que es volen introduir en el model turístic de la ciutat. Perquè la Mercè, tradicionalment una festa dels barcelonins i de la seva àrea metropolitana, està també en les agendes dels turistes, especialment pel que fa a les activitats més de tradició popular, com els castells, el Piromusical i, sobretot, el Correfoc.

No serà la primera vegada que Barcelona intenta descentralitzar les festes. Les naus de la Fabra i Coats van ser escenari d’espectacles de teatre durant els anys 2008 i 2009. “Malauradament, qüestions de pressupost van impedir continuar a la Fabra i Coats”, explica Marta Almirall, la responsable de la programació de la Mercè des del 2008. Els mateixos problemes —a més d’un canvi de criteri municipal— van impedir repetir la bona experiència que va suposar incorporar com a escenari del MAC l’antic canòdrom de la Meridiana el 2010. Sí que s’ha consolidat, en canvi, l’aposta per concentrar el circ al Castell de Montjuïc, que des del 2009 acull en un sol cap de setmana tots els espectacles d’un dels plats forts del festival. “Ha estat molt útil per descongestionar el centre i, perquè, a més, reuneix les infraestructures i els espais que requereixen algunes instal·lacions circenses”, afegeix.

La idea de comptar amb més companyies locals i valors emergents que apunta Sureda, tant en música com en el Festival de les Arts al Carrer, podria modificar les contractacions de les companyies. Actualment, en l’oferta de Mercè Musica, 28 de les actuacions són de grups de Catalunya i nou són de fora. Una proporció que s’inverteix en el cas del BAM, amb set grups que són catalans davant 32 que són de fora. En el cas de les representacions d’espectacles de carrer, de les 64 companyies contractades per la Mercè d’aquest any, 36 són catalanes, dues de la resta d’Espanya i la resta són internacionals. “El Festival de les Arts de la Mercè s’ha fet un lloc en l’agenda de festivals internacionals i ara és una cita tinguda en compte per companyies de països amb molta tradició, com Alemanya, França, Bèlgica i Itàlia”, comenta Almirall . Li sembla bé la idea de descentralitzar l’oferta d’espectacles, però adverteix que això depèn, gairebé sempre, del pressupost que es tingui.

Una Mercè en properes edicions amb mirada de dona? La delegada de Cultura el dóna per fet: “Sens dubte, estarà molt present, perquè la política de gènere no és exclusiva d’una sola àrea municipal, estarà en tot perquè és transversal. En els petits i en els grans projectes. Ja es veurà com i de quina manera, però és evident que incloure projectes i iniciatives en defensa de la igualtat i dels drets de la dona en unes festes que tenen una capacitat de convocatòria tan gran com la Mercè s’ha d’aprofitar”.