Cavalleria rusticana

Els rics s'agrupen en cercles des de molt abans que Podem. Per exemple, a Barcelona, el cercle més notable de milionetis és el Círculo Ecuestre (pel meu barri, cercle eqüestre era com se li deia al túnel de sota la via, però aquesta era una altra cavalleria). Per a l'alta societat del Círculo Ecuestre va xerrar aquest dijous l'encara més alt García Albiol. El candidat del PP a la presidència de la Generalitat. Un efímer jugador de bàsquet de barri que va arribar a alcalde de Badalona a força de parlar com Le Pen sense parlar francès.

El cas és que amb prou feines va reunir 70 comensals en aquest acte, i a sobre molts eren companys de partit. L'esmorzar costava 45 euros per als socis, el mateix que el de la convidada següent, que serà la ciutadanista Inés Arrimadas. Però després d'aquesta vindrà el càntabre Miguel Ángel Revilla (actualment l'home més semblant al superintendent Vicent de la TIA), que en valdrà 50. Va ser a les postres (tiramisú de fruits vermells), quan Albiol va pujar al faristol, va dir "bona tarda" i "bon profit" (el primer que sempre aprenem a dir els xarnegos) i a partir d'aquí va parlar tota l'estona en castellà durant 30 minuts clavats. El que va deixar anar a l'assistència va resultar una autèntica arenga nacionalista (tendència rojigualda) sense abordar cap altre tema. Espanya, Espanya, Espanya. El personal va aplaudir content i a les preguntes tots li van reclamar mà dura. Categòricament va ser com ho va fer Durán (no l'exsoci de Convergència sinó l'expresident de l'ONCE). A més, va demanar a Albiol que quan es reparteixin càrrecs es recordi d'ell, i va rematar: “Ja saps quin peu calço jo” (la veritat és que és un home que no acostuma a anar a les palpentes). Per preguntar per la lliga de futbol en un Estat independent va prendre la paraula Enrique Lacalle. Des d'una altra taula algú va proposar Albiol per a president dels periquitos.

La sala, verda, la seva moqueta verda, les columnes verdes com els prats on pasten els cavalls. Els comensals van ser distribuïts en deu taules rodones, entre les quals circulaven els cambrers i els seus corbatins, tot i que aquest país és un lloc on no s'acostuma a fer circular el pensament. Albiol va dissertar amb aquella veu que se li posa de vegades de tenir un caramel a la boca i, quan va denunciar els privilegis dels amics de CiU, van assentir a l'uníson els integrants d'una taula. El més gros es va assenyalar el pit expressant sofriment. Portava pantalons rosa sense mitjons, però tenia corbata. Aquí els homes segueixen posant-se corbata, però alguns ja es treuen la jaqueta per menjar, tot i que aquest és un lloc on també s'ha canviat molt de camisa.