_
_
_
_

Els creuers que atraquen a Barcelona generen 2,2 milions diaris

Un estudi del Port xifra en 7.000 els llocs de treball que genera el sector

Clara Blanchar
Creueristes desembarquen al port de Barcelona.
Creueristes desembarquen al port de Barcelona.ALBERT GARCIA

Amb el debat sobre l'actual model turístic en un dels primers llocs de l'agenda de l'alcaldia que capitaneja Ada Colau des del maig, el Port de Barcelona i la UB han presentat aquest dimarts un informe sobre l'impacte econòmic dels creuers que atraquen a la capital catalana. Un sector que cada any aporta 1,8 milions de visitants a la ciutat i que ha situat el port barceloní al quart lloc entre els ports base, els de sortida i arribada de creuers.

Más información
El nou gegant dels creuers operarà des de Barcelona
Les emissions al port quintupliquen les d’un carrer amb molt trànsit
OPINIÓ: Venècia, Barcelona i els creuers

Les quatre grans xifres de l'estudi són les que segueixen: els creuers que atraquen a Barcelona generen una despesa directa i indirecta de gairebé 800 milions d'euros a l'any (2,2 al dia, un 70% a la ciutat), que suposen una aportació de 413 milions al PIB català, 152 milions en impostos i donen feina a l'equivalent a 7.000 treballadors a temps complet.

Un dels autors de l'estudi, l'economista del Laboratori AQR de la Universitat de Barcelona, Jordi Suriñach, ha assegurat que el treball és pioner a Europa. Curiosament, i malgrat el pes del sector, mai s'havia mesurat el seu impacte, ha subratllat. Respecte a la despesa, Suriñach ha precisat que el directe (442 milions) correspon al que fan navilieres, els creueristes i les tripulacions; i l'indirecte (353 milions) als seus proveïdors (per exemple, el que compra un hotel que alberga creueristes).

Els 1,1 milions de creueristes que fan escala només passen 4,3 hores a Barcelona

El president del Port, Sixte Cambra, ha volgut aclarir que l'estudi es va encarregar l'hivern passat i que "en cap cas l'elaboració es pot interpretar com a resposta al relleu al govern de la ciutat". Un matís que es refereix clarament a les reserves expressades per l'equip de Colau sobre la presència de creuers a la ciutat pel seu impacte mediambiental –d'això l'estudi gairebé no en parla– o en termes de capacitat de càrrega de visitants. L'estiu passat, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va parlar de "limitar el nombre de creuers".

Cambra ha celebrat que l'estudi "demostra que el sector dels creuers és generador d'inversions i ocupació" i que és "una activitat que comporta creixement i estabilitat, les bases sòlides per al desenvolupament econòmic". El repte, ha dit, és augmentar el percentatge dels creuers que utilitzen Barcelona com a port base, perquè l'impacte econòmic gairebé es duplica respecte dels que fan escala. El president del Port està pendent de concertar una reunió "aviat" amb Colau, amb qui vol "valorar els aspectes del port que afecten la ciutat". També ha recordat que ha encarregat un estudi específic sobre els aspectes mediambientals del sector.

Cambra es reunirà pròximament amb l’alcaldessa Ada Colau

Fonts de l'Ajuntament de Barcelona recorden que la presència dels creuers a Barcelona és una de les qüestions que s'han d'abordar en el debat obert al Consell Municipal de Turisme. "Els creuers tenen efectes positius per a la ciutat però no es poden oblidar els impactes no analitzats, com el retorn econòmic real a la ciutat (els ingressos que genera i com reverteixen), la contaminació de les estades al port, els drets dels treballadors o quines visites i ús de l'espai públic fan els visitants i com afecta els barris".

L'estudi mostra com l'activitat dels creuers es va disparar a Barcelona a partir del 2000 i va tocar sostre el 2011. Elaborat amb dades del 2014, aquell any la suma total de creueristes va ser d'1,9 milions, 700.000 dels quals van embarcar o van arribar a la ciutat i la resta –1,1– milions només van parar a la ciutat d'escala. En aquest sentit, l'estudi afirma que els 1,1 milions de passatgers en trànsit només passen 4,3 hores a Barcelona. La seva despesa és de 53 euros, davant dels 202 euros dels creueristes que dormen a la ciutat.

El Port assenyala com a repte aconseguir més creuers que l’utilitzin de base

L'estudi no entra en l'impacte mediambiental del sector, més enllà de dues dades: que genera l'1,2% de l'òxid de nitrogen de l'aire de la ciutat i un 0,2% de les partícules en suspensió. L'octubre passat, Ecologistes en Acció i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona van denunciar l'impacte que els creuers causen a la ciutat i van acusar l'Ajuntament, amb Xavier Trias (CiU) al capdavant, d'"irresponsable" per no actuar.

L'informe també es refereix als "efectes catalitzadors" dels creuers, com el fet que el 78% dels creueristes que salpen o atraquen a Barcelona arriben amb avió, una circumstància "determinant en la creació i el manteniment de vols intercontinentals" de companyies com Canadian Airlines, Delta o American Airlines.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_